Des de la fleca, hi proliferen iniciatives per tal de buscar sinergies amb els productors locals en benefici de l’economia del territori i dels consumidors. Un bon exemple és el Pa de Tramuntana, un xusco de 400 g elaborat amb una farina exclusiva provinent de blats antics recuperats dins dels límits del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà sota els paràmetres de la producció integrada, i amb una etiqueta de pa d’àngel que el diferencia. “Aquest producte va ser l’inici d’un gran projecte, ja que el plantejament inicial era fer una petita producció d’aquests blats antics recuperats per fer un pa. Això va tenir tant d’èxit que vam decidir sembrar camps de l’arreu de la demarcació de Girona, amb els mateixos eixos de proximitat i sostenibilitat, i així va néixer el projecte ‘És Farina de Girona’ l’any 2010“, explica l’Àngel Segarra, gerent del Gremi de Flequers de les Comarques Gironines, entitat impulsora del projecte. Amb aquest projecte, s’ha dignificat l’ofici artesà davant el pa industrial i s’ha fet valdre la matèria primera de proximitat. Tot això gràcies a la col·laboració amb la Cooperativa Agrícola de Castelló d’Empúries, la Cooperativa Agrícola de Banyoles i l’Associació de Productors d’Ecològic de Girona i amb Farinera Coromina de Banyoles, Farinera Sunyer de La Bisbal d’Empordà i la Farinera Fills de Moretó de Mollet del Vallès, a més de l’IRTA Mas Badia. Gràcies a això, s’han sembrat uns camps de blat, pagant un preu just al productor i involucrant les farineres poguessin fer la distribució, tot beneficiant l’economia del territori. “L’acceptació, per part de la ciutadania, del Pa de la Tramuntana va ser increïble des del primer dia i no ha baixat la seva demanda, ja que el client vol saber cada vegada més el que menja, i nosaltres els hi facilitem“, assegura.
En la mateixa línia, se situa el projecte Pa de Mestral, inspirat en l’experiència gironina i impulsat per la Federació de Gremis de Flequers de Tarragona. El primer pas ha estat, com en el cas del Pa de Tramuntana, treballar sobre la farina, per aconseguir una bona matèria primera de kilòmetre zero per fer el nou pa. Així, els forners es van posar en contacte amb la cooperativa agrícola Coperal, de Santa Coloma de Queralt, que de seguida es va sumar al projecte. “La idea els va agradar i van començar a fer proves conreant diferents blats per a farina, ja que fins al moment, només feien blat per a pinsos“, explica Manuel Fresquet, president de la Federació. Per portar a terme aquesta tasca, han comptat amb el suport de la Cambra de Reus i l’ajuda del Centre Tecnològic de Catalunya (Eurecat) i la Universitat de Lleida, que han col·laborat amb els agricultors en tot el procés, gràcies també a les subvencions europees. També s’ha afegit al projecte la farinera Poquet, d’Ascó, que va provant les diferents collites de blats que conreen els agricultors. Finalment, diversos flequers agremiats, com ara Xavier Sistaré, Jordi Andreu i el mateix Fresquet han posat a disposició del projecte els seus obradors per provar les farines. “Fins ara, hem aconseguit una farina bona, però no de la qualitat excel·lent que busquem“, reconeix Fresquet. “Aquest any, és probable que s’obtingui, però tot depèn de la collita, i amb l’actual sequera, no sabem què passarà”, explica.
L’objectiu final és obtenir un Pa de Mestral, elaborat artesanalment amb farina de km 0, una mica d’oli d’alguna de les denominacions de la província i sal del Delta de l’Ebre. El procés d’elaboració serà el tradicional del pa de pagès, amb massa mare natural i dues opcions: directe o amb 24 hores de fermentació. Quant al format, serà un pa allargat de 400 grams. Amb una mica de sort, podrà començar a tastar-se a les fleques tarragonines aquest mateix any.
