Segons les “Notes sobre l’elaboració del pa a Catalunya”, de Joan Amades, incloses en el llibre Pa de flequer (Fragmenta Editorial), escrit per Miquel Àngel Múrcia i Cambra, el paper de la dona a la panificació a Catalunya ha tingut un paper fonamental des de temps immemorials. Totes les operacions relacionades amb l’elaboració del pa, quan es produïen en el seu ambient eminentment tradicional, són patrimoni exclusiu de la dona, sense cap intervenció masculina ni per fer la massa ni per fer la cocció, segons indica l’autor, qui incideix que “el sentit essencialment sagrat del pa a totes les religions i la profunda vinculació a la dona ens pot fer pensar en l’existència d’un vell sacerdoci femení, probablement pertanyent a la religió familiar de la llar, la qual era, tanmateix, exclusivament femenina”. En aquest punt, afegeix que les dones que pastaven el pa a casa tenien a Santa Anna com a patrona, ja que la consideraven una bona mestressa.
A la Catalunya rural es feia la massa del pa cada setmana o cada quinze dies, generalment els dissabtes. Es feien pans de diverses mesures que variaven des del petit panet d’una o dues unces fins al pa de dotze a quinze lliures anomenat “pa de rodada”, a fi que es conservés més tendre. Es menjaven primer els més petits, que eren els que s’assecaven més aviat, i per als darrers dies corresponien els més grans, els quals no s’havien endurit tan degut a la seva major mida. S’aconsellava de no fer servir aigua bullida per pastar el pa, ja que segons l’opinió popular no fermentaria perquè l’aigua bullida li treia força.
Segons el llibre, a les regions de Catalunya on hi havia escassetat de blat, o en els anys de poca collita, feien el “pa pobre”, que consistia a moldre tot el blat sense treure’n cap altre gra ni impuresa de les barreges que resultaven de la batuda i de la molta. Aquest pa era molt negre i una mica aspre. En canvi, el pa amb farina neta només es feia per als dies de la festa major, les matances d’animals i les festes de Nadal. Eren també els únics dies en què es feien coques.
El pa blanc de més qualitat s’anomenava “pa de fleca” o “pa de Barcelona”, explica l’autor. “El pa tradicional era de forma circular i, servint-se d’una corda, s’hi marcava una figura triangular que, ben segur, als seus orígens devia tenir un significat màgic o ritual, i que, sabent el seu origen solar, s’adquiria a casa del flequer”, narra.
