Chakir el Homraini ha quedat impressionat amb la nostra Escola i ha reivindicat la importància social de la fleca.
L’ Escola de Flequers Andreu Llargués va rebre la visita del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Chakir el Homrani, acompanyat per la directora del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), Ariadna Rectoret; per part del Gremi, pel president Andreu Llargués, el secretari general, Carles Cotonat, i la responsable del Departament de Formació, Montse Ruiz; per part de l’Ajuntament de Sabadell, per la 4a tinenta d’alcaldessa i regidora d’Impuls administratiu, Montserrat González, el gerent de Promoció Econòmica, Antoni Bayona, i el cap de Formació, Francis Zanuy.
Formació de qualitat
“Les instal·lacions de l’Escola m’han semblat molt adequades per a la realització d’una formació de qualitat que ofereixi oportunitats i professionalització a les persones que les utilitzen”, ha assenyalat el conseller en declaracions exclusives a Newspa.
Homrani valora el compromís del Gremi amb la formació com “una aposta molt interessant per fer valdre l’ofici. Optar per la formació garanteix que hi haurà continuïtat al sector i que hi ha una connexió imprescindible entre la necessitat del teixit empresarial i la formació que s’ofereix a les persones que volen desenvolupar l’ofici”.
“D’altra banda, en aquest sector hi ha una important atomització de petits negocis que necessiten persones formades i que per ells mateixos no poden donar resposta a la necessitat d’oferir una formació de qualitat. El Gremi té la suficient musculatura per donar resposta a les necessitats de personal oferint una formació de qualitat. Finalment, pel que fa a les persones que reben aquesta formació, les opcions d’inserció en les empreses associades són molt bones i rebre una formació de qualitat és una eina d’apoderament de les persones”, opina.
“La formació permet a les fleques oferir un producte de qualitat i especialitzat, i aquesta és l’única via de diferenciació i, per tant, de ser competitius, davant de les grans cadenes i supermercats. Per tant, la formació suposa una gran oportunitat. D’altra banda, una formació especialitzada i vinculada al sector és fonamental per dotar de les competències necessàries a les persones que volen desenvolupar una ocupació. Ens cal entendre la formació com un element clau per tal que les persones treballadores desenvolupin bé la seva feina. A més, cal formar-se al llarg de la vida perquè cada cop és més important adquirir competències i, encara més, en un entorn laboral que canvia molt ràpidament per a les persones i per al teixit empresarial”, analitza. En aquest punt, assenyala que “el paper dels Gremis és clau” en la formació professional i el foment de l’ocupació. “Qui coneix millor les necessitats i demandes del mercat que l’empresariat o els professionals que desenvolupen diàriament la tasca i estan en contacte amb la clientela?”, es pregunta.
La resposta a la Covid
El conseller també ha fet una anàlisi del panorama econòmic derivat de la pandèmia i la resposta del sector flequer català davant del període de confinament i la ‘nova normalitat’ posterior. “La reacció va ser molt positiva. El sector flequer català va respondre a la crisi sanitària i al confinament seguint fent la seva vital tasca: la venda dels productes bàsics per l’alimentació de les famílies. D’altra banda, cal valorar l’esforç que ha fet tot el teixit comercial per adaptar-se a la nova situació posterior al confinament. També el sector flequer català”, apunta. “En la seva majoria petits empresaris i autònoms, els flequers van veure’s en ‘l’obligació’ de continuar oferint producte alimentari a la vegada que veien minvades fonts importants d’ingressos (restauració i hostaleria, degustació, càtering…)”, enumera.
El conseller reconeix que “l’impacte de la crisi sanitària en la microempresa del nostre país ha estat molt important. No estem parlant de grans empreses que disposen de molts recursos per a gestionar aquesta situació. Estem parlant de persones autònomes i de petit empresariat que té els marges ajustats i uns recursos limitats”.
Admet que “la situació que hem viscut ha posat en risc la subsistència dels establiments de proximitat i, per tant, de tota la funció social que fan. És per això que hem impulsat tot un paquet de mesures”, entre les quals destaca “l’ajut econòmic a microempreses i autònoms per mantenir l’ocupació, la mesura d’impuls de projectes de transformació digital i de nous models de negoci, i les mesures de flexibilització en els programes en matèria de treball autònom. Vist l’èxit que estan tenint aquestes mesures, tenim la intenció d’ampliar aquests programes per donar més cobertura al petit empresariat i a les persones autònomes”, assegura.
Els punts forts de la fleca
Dit això, el conseller remarca els punts forts de la fleca per sortir-se’n d’aquest complicat panorama. “Quan sortim de casa o passegem per la nostra ciutat o vil·la i passem per davant d’un establiment de proximitat veiem els aparadors, podem conèixer el nom de la persona que atén i, fins i tot, si ens queda a prop d’on vivim, podem anar a comprar alguna cosa que ens falta sense haver-nos de desplaçar gaire. A més, ens faran una atenció personalitzada i, en la gran majoria de casos, vetllaran per la qualitat del producte. La seva proximitat de tracte, la identitat que generen al barri o a la vil·la i l’atenció personalitzada són punts forts amb els quals costa competir malgrat que no es puguin oferir grans descomptes”, valora.
En el capítol més personal, Homrani es declara un amant del pa. “M’encanta el pa i m’encanta especialment sucar. Sempre que tingui qualitat no tinc cap problema en experimentar i conèixer noves especialitats. Tinc gravat a la memòria els estius quan baixava al Marroc i la meva àvia preparava el pa a casa i el portava al forn del barri per fer-lo”.
