Buscar
Cerrar este cuadro de búsqueda.

El malbaratament alimentari en dades

Analitzem la situació actual del malbaratament alimentari a l’espera de l’aprovació definitiva de la nova Llei de Prevenció de les Pèrdues i el Desaprofitament Alimentari.

D’acord amb les dades de l’ONU, un terç dels aliments produïts anualment per a consum humà al món no són ingerits per ningú. A la Unió Europea, cada any es malbaraten 88 milions de tones d’aliments, amb un cost associat de 143 bilions d’euros. Aquesta quantitat equival a uns 173 quilos per persona i al 20% de la producció alimentària total. La producció i el processat generen el 30% dels aliments descartats i la comercialització el 5%, però és sobretot al final del procés, en els serveis i les llars, on s’acumula el 65% d’aquest fenomen.

Segons TooGoodToGo, empresa que permet, mitjançant una app, la venda d’aliments que estan a punt de llençar-se a tota mena d’establiments alimentaris, a Espanya es malbaraten cada any més de 7,7 milions de tones d’aliments, la qual cosa suposa uns 250 quilos de menjar malgastats cada segon. Menjar de tota mena, inclòs també pa, brioixeria i pastissos, que són productes frescos i peribles que, si no es venen en el dia, acaben sent llençats.

L’Agència de Residus de Catalunya quantifica el malbaratament alimentari al nostre país: les llars, els comerços i la restauració generen unes 262.000 tones d’aliments desaprofitats cada any o, cosa que és el mateix, uns 35 quilos per persona i any.

Llei estatal

En aquest punt, el Parlament espanyol ha aprovat recentment la nova Llei de Prevenció de les Pèrdues i el Desaprofitament Alimentari, la primera sobre la matèria que es promulga a Espanya i que ja existeix en països com França i Itàlia. L’objectiu és rebaixar dràsticament la deixalla d’aliments sense consumir que acaba en les escombraries i fomentar-ne  l’aprofitament. En concret, el text fixa que, per al 2030, es redueixin a la meitat, respecte al 2020, els residus alimentaris per càpita en la venda detallista i el consum, d’acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de Nacions Unides, així com que es disminueixi un 20% la pèrdua d’aliments al llarg de la cadena de producció de subministrament. A més a més, la llei pretén cridar a un debat social sobre la necessitat de seguir una alimentació sana, sostenible, saborosa i a bon preu. «No hi ha producte alimentari més car que el que acaba a les escombraries«, va declarar el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas.

Els catalans malbaratem 262.000 tones d’aliments cada any, el que equival a 35 quilos per persona

La Llei estableix un model de bones pràctiques per evitar el desaprofitament d’aliments amb actuacions en tota la cadena alimentària, des de l’origen en el mateix procés de collita, fins als hàbits de consum en les llars i en la restauració. Parteix de la base que, normalment, les causes del balafiament alimentari estan relacionades amb errors en la planificació i calendari de collita, ús de pràctiques de producció i manipulació inadequades, deficiència en les condicions d’emmagatzematge, males tècniques de venda al detall i pràctiques dels proveïdors de serveis, i comportament inapropiat dels consumidors.

Pla de prevenció

La Llei obliga tots els agents de la cadena alimentària a comptar amb un pla de prevenció per evitar el desaprofitament, fixant una jerarquia de prioritats d’obligat compliment. Sigui com sigui, s’eximeix a les microempreses de tenir un pla de prevenció de pèrdues seguint la jerarquia establerta.

La primera de les prioritats és la utilització per a l’alimentació humana a través de donacions a empreses sense ànim de lucre o bancs d’aliments, per a la qual cosa les indústries alimentàries, establiments comercials i d’hostaleria i restauració hauran de subscriure convenis amb les organitzacions receptores, en els quals s’ha de recollir específicament les condicions de recollida, emmagatzematge i transport i la selecció d’aliments, entre altres aspectes. A més, els aliments que es donin hauran de tenir suficient vida útil d’emmagatzematge per fer-ne possible la distribució i l’ús segur als seus destinataris finals. Tant les empreses donants com les organitzacions receptores estan obligades a garantir la traçabilitat dels productes donats mitjançant un sistema de registre d’entrada i sortida. En qualsevol cas, els establiments amb menys de 1.300 metres quadrats de «superfície útil d’exposició i de venda al públic» continuen exempts d’arribar a acords per a la donació d’excedents. S’afegeix, això sí, que hi estaran obligats els que operin sota un mateix codi d’identificació fiscal i superin aquest límit en conjunt.

En el segon ordre de jerarquia, els aliments no venuts, però que estiguin en condicions òptimes de consum hauran de ser transformats (sucs, melmelada, etc.). Quan no siguin aptes per al consum humà, els aliments hauran de ser utilitzats com a subproductes per a l’alimentació animal o fabricació de pinsos, per a la indústria, per a l’obtenció de compost de qualitat per a ús agrari, o per a l’obtenció de biogàs o un altre tipus de combustible.

Instal·lacions i formació

A més, els agents que operen en la cadena alimentària hauran de disposar d’instal·lacions adequades i formació de personal perquè els processos de manipulació, emmagatzematge i transport es duguin a terme en condicions adequades que minimitzin les pèrdues, així com de sistemes que garanteixin el manteniment de la cadena de fred. Els productes amb data de consum preferent vençuda hauran de presentar-se al consumidor de manera separada i clarament diferenciats de la resta, amb preus inferiors, o destinar-se a la donació. Tots els agents de la cadena alimentària hauran d’informar anualment de les pèrdues alimentàries, així com del compliment dels seus plans de prevenció.

La norma preveu que les empreses distribuïdores d’aliments hagin d’incentivar, juntament amb les administracions, la venda de productes amb data de consum preferent o de caducitat pròxima. Els establiments de venda al detall amb una superfície que fixaran les comunitats autònomes (mai inferior a 400 metres quadrats), hauran de fomentar línies de venda de productes considerats lletjos, imperfectes o poc estètics que estiguin en condicions òptimes de consum. Així mateix, hauran d’incentivar la venda d’aliments de temporada, de proximitat, ecològics i ambientalment sostenibles i a granel, i millorar la informació sobre com aprofitar-los.