El director tècnic de Newspa i expert en fleca, Manel Cortés, analitza en aquest article les tendències del sector gastronòmic i l’adaptació de l’hosteleria i la restauració al fenòmen del “take away”. La meitat de les llars espanyoles demana menjar a domicili almenys una vegada al mes, una pràctica que està creixent a doble dígit de la mà de plataformes en plena expansió com Uber Eats, Glovo, Deliveroo o Just-Eat. Per això sorprèn que 7 de cada 10 negocis d’hostaleria encara no apostin pel menjar a domicili, malgrat el seu fort creixement al nostre país, siguin restaurants independents o cadenes organitzades.
És una de les conclusions més cridaneres de l’informe elaborat per la consultora Tech Food i Basque Culinary Center sobre percepcions i actituds de la restauració davant la transformació digital. En concret, el 73% dels negocis independents consultats no té “delivery”, amb especial incidència en els petits locals familiars o de proximitat.
Aquest percentatge ascendeix al 65% en restauració organitzada (tipus Vips, Foster’s, Burger King, Goiko, 100 Montaditos o La Tagliatella), la quota de mercat de la qual és del 25% al nostre país. No obstant això, gairebé la meitat de les franquícies que no ofereixen repartiment a domicili està temptada a entrar en aquest servei. “És un canal estratègic i aporta un valor diferencial”, argumenta l’informe. L’estudi està basat en 200 entrevistes a amos o gerents de restaurants de tota mena (bars de barri, menjar ràpid, cafeteries, estrelles Michelin, cadenes de restauració organitzada, etc.), situats en diferents punts de tota Espanya.
Segons la consultora NPD Group, el “delivery” es va disparar un 17% a Espanya i va potenciar el creixement del mercat en el seu conjunt (+2,1% en 2018). La restauració encadena quatre anys consecutius a l’alça, si bé alenteix lleugerament el seu creixement respecte a l’any passat. El seu pes en el PIB ascendeix al 8%, amb més de 277.000 locals i 1,3 milions d’empleats. Una de les seves grans assignatures pendents és la precarietat labo- ral, amb salaris que freguen el salari mínim, hores extra no pagades, fraus a la Seguretat Social i abusos empresarials.