Search
Close this search box.

El preu dels cereals

En aquest article, Fills de Moretó explica com es conformen els preus dels cereals, particularment el preu del blat, que és la matèria prima bàsica per fer la farina, i per tant el principal cost que té la indústria farinaire.

Per entendre la conformació de preus dels cereals cal situar-se a Chicago a principis del segle XIX. Chicago, a la riba del llac Michigan i al costat del Mississipi, era un lloc ideal per al comerç de cereals. En aquells temps, les produccions de les collites no cobrien les necessitats anuals de consum, i la infrastructura d’emmagatzematge era molt precària perquè no hi havia prou espai per guardar l’estoc total de collita. Això provocava que hi hagués una gran volatitilat de preus. Típicament, els preus eren molt baixos quan arribava la collita i molt alts a l’hivern per falta d’abastiment. Els compradors de cereals, en època de collita pressionaven els preus tan a la baixa que molts productors es quedaven sense poder descarregar a destí, i acabaven llançant el producte al marge del riu. En canvi, durant un any de mala collita, el bestiar i les persones es morien literalment de gana. Això feia que els beneficis de l’activitat comercial de compradors i venedors fossin molt petits i els riscos de declarar-se en bancarrota fossin molt elevats.

Contractes FORWARDS

La necessitat de solucionar aquests problemes va propiciar el desenvolupament dels primers contractes de comercialització de gra amb entrega futura, coneguts com a contractes Forwards. Això va permetre que els comerciants poguessin comprar el gra a un productor i emmagatzemar-lo per poder-lo entregar més endavant als transformadors de cereals com per exemple una farinera.

En definitiva, un contracte Forward és un acord comercial en què un venedor i un comprador acorden un preu, una quantitat, una data d’entrega, i una qualitat determindada d’un producte concret.

Contractes de Futurs

Malgrat la millora que suposava l’aparició dels contractes Forward en el món dels cereals, era un tipus de contracte que presentava dificultats perquè no estaven estandarditzats ni pel que fa a la qualitat del producte ni pel que fa al temps d’entrega. A més a més, els comerciants de cereals no sempre complien amb els compromisos adquirits si el mercat els jugava en contra. Per poder resoldre aquestes dificultats, la Borsa de Chicago va desenvolupar el que avui dia es coneix com a Contracte de Futurs.

Gràcies als contractes de futurs a l’empara de la Borsa de Chicago es van poder resoldre els problemes que presentaven els contractes Forward. Es van estandarditzar la qualitat del producte, la quantitat, els temps i els llocs d’entrega per a cadascun dels productes negociats, és a dir, per a cada commodity. Això va permetre que per un costat, el mercat de cereals fos molt més flexible del que era prèviament i de l’altre, va oferir la possibilitat que les empreses poguessin cobrir els seus riscos molt més fàcilment. També va ser el tret de sortida a l’especulació a la borsa, que també operen al mercat de futurs dels cereals i proporcionen liquidesa (molt necessari) i assumeixen riscos.

Formació del preu

Els cereals són una commodity (i.e. un producte estandarditzat en especificacions i qualitat susceptibles de ser comercialitzats i que la única diferenciació és el preu) i el seu preu s’acaba conformant com a resultat de l’oferta i la demanda global. Alguns països són exportadors ja que produeixen molt més del que consumeixen, i d’altres són països importadors, perquè el seu consum és molt més elevat que la seva producció local. Això fa que la seva formació del preu es generi a nivell global.

La suma de totes les diferents decisions individuals de compra-venda de tots els actors del mercat de tots els països, acaba conformant l’oferta i la demanda.

Això no vol dir que hi hagi un mercat mundial de cereals únic i que acabi definint una cosa tal com un preu internacional únic del cereal. De fet, existeixen diferents mercats situats a països diferents i tots ells conformen, conjuntament, el mercat mundial. Cada mercat descobreix el seu preu local amb entrega de la mercaderia a la seva zona d’influència i va evolucionant al llarg del temps. Com dèiem, la borsa de

Chicago (CME Group) és la més important del món pel que fa al comerç de cereals i és una referència per tothom, però no és l’única referència. A Europa, l’EURONEXT marca el preu del blat panificable en el nostre entorn més proper. A l’Argentina, la Borsa de Comerç de Rosario opera dos mercats de futurs i marca els preus a l’Argentina. També són importants les borses de Minneapolis, Kansas, Londres, etc.

Cadascun d’aquests mercats és una manifestació de les condicions d’oferta i demanda locals i tots són una fotografia correcte de la realitat global, vistes des de la perspectiva de cadascun d’aquests mercats.

Però aleshores, si cada mercat local té un preu diferent i tots ells són correctes i són una representació correcte del mercat global, quina eina es pot utilitzar per comparar preus de cereals de dos llocs geogràfics diferents? Com es pot saber si un blat és més car que un altre? Com es relacionen els diferents mercats locals de cereals, les zones exportadores i les zones importadores? Per poder fer comparatives de preus s’utilitza el concepte de base.

Les bases

La base es pot definir com un indicador de les condicions locals de mercat i depèn de tots aquells factors com ara el cost del transport, la qualitat, el clima, condicions locals d’oferta i demanda, costos d’emmagatzematge, mermes, etc. La base sempre està referenciada a un determinat lloc i el seu valor va canviant al llarg del temps, perquè també canvien les condicions locals del mercat dia rera dia. La base, doncs, és l’ajust necessari per definir el cost local dels cereals. Una base es pot calcular fent la diferència entre el preu al comptat del cereal i el preu de futurs més proper:

BASE= Preu al comptat + Preu del futur

Per exemple, en el cas de la indústria farinaire, un blat de força, com que té un contingut molt més alt en proteïna, i per tant, són varietats que són més costoses de conrear, tenen un valor més alt al comptat, i com que el preu dels futurs, pel fet de ser contractes estandarditzats, no reflexen aquesta millora de proteïna, tenen una base més elevada que un blat contemplat en un contracte de futurs.

Cal tenir present que no existeix una referència pública de bases a diferència de la referència que hi pot haver de futurs com per exepmle l’EURONEXT, publicat diàriament, segons a segon i accessible. La millor manera de conèixer un preu d’una base és comprant o venent el cereal.

Per tant, un comprador de blat que vulgui saber quin és el millor preu que pot aconseguir, i vol comparar els diferents preus de blats d’origens diferents, podrà comparar el preu al comptat local amb el preu d’un blat que pugui comprar en un mercat diferent i escollirà el que li sorti més competitiu.

Anàlisi fonamental

Per prendre la decisió de compra-venta, el comprador o venedor del producte fa el que s’anomena una anàlisi fonamental.

Una anàlisi fonamental consisteix en fer el seguiment de quatre variables relacionades entre elles per fer-se una opinió de la tendència que tindran els preus del mercat de futurs. Aquestes quatre variables són l’oferta, la demanda, el clima i la política/ economia.

El Departament d’Agricultura dels Estats Units publica periódicament informes molt seriosos sobre l’evolució de l’oferta i la demanda a nivell mundial, tot i que hi ha infinitat d’institucions, organismes i empreses privades de consultoria que publiquen els seus informes. A nivell de factors externs, com l’economia i la política, hi ha indicadors importants que afecten els preus dels cereals, com ara els indicadors macroeconòmics, el preu del petroli, els tipus de canvi del dòlar, factors geopolítics, etc.

En definitiva, un comprador o un venedor de blat, fent una anàlisi fonamental, tindrà una idea del que creu que serà la tendència a futur de blat. Considerant això i les seves necessitats comercials prendrà decisions de compra o venta de blat que aniran evolucionant al llarg del temps en funció de com vagi canviant la seva opinió. Per tant, el descobriment de preus locals va variant al llarg del temps, i per tant, també les bases ho van fent.

Gestió del Risc

Malgrat tota la informació disponible, la quantitat de decisions individuals del dia a dia de milions d’actors del mercat dels cereals distribuïts al voltant de tot el planeta, fa impossible saber quina serà l’evolució del mercat. És una incògnita per a tothom. Un canvi dràstic en la situació geopolítica com la guerra a Ucraïna altera de manera dramàtica el preu del blat perquè canvia radicalment les conclusions de la anàlisi fonamental que fan tots els actors del mercat. També pot passar que imprevistos climàtics canviin substancialment el resultat de les collites. En defninitiva, hi ha un risc intrínsec en el mercat de la comercialització dels cereals a través dels mercats de futurs. Això ha fet que hi hagi tota una indústria financera extremadament desenvolupada que gestiona el risc, amb filosifies diferents segons el tipus d’actor que operi. Hi ha essencialment dos tipologies d’actors, els especuladors (Fons de diversa tipologia) i els hedgers (gestors del risc, que són bàsicament els productors de cereals, molins, comercialitzadors, exportadors, importadors, emmagatzemadors, etc). Per gestionar aquest risc, hi ha tot un seguit d’eines financeres, com les que hem comentat i encara d’altres més desenvolupades que utilitzen els diferents actors del mercat, com ara les opcions, o fins i tot amb instruments financers que no s’inscriuen a la borsa de futurs (OTC – Over the Counter).

Els cereals, que són la base de l’alimentació humana, amaguen una complexitat importantíssima en la definició del preu. És un mercat que amb els anys s’ha anat financiaritzant. Actualment doncs, l’activitat relacionada amb els cereals, siguin productos, transformadors de primera o segona generació, comercialitzadors, exportadors o importadors, etc, té un component financer importantíssim i que afecta tota la cadena de valor i per tant el consumidor final.

Entendre què hi ha darrere és imprescindible perquè el món de la fleca pugui prendre les decisions encertades.

Noticies relacionades

Amb el suport de: