Search
Close this search box.

La fleca, preparada per al món que ve

La crisi sanitària ha capgirat completament els hàbits de consum i alimentació dels ciutadans. El sector flequer s’està adaptant amb rapidesa a una situació de gran incertesa, volatilitat i acceleració dels canvis, tot posant les bases per al que serà la fleca del futur. Tant els forners com els seus proveïdors de maquinària, farines, ingredients, utillatge, decoració, etc. miren cap al futur amb la qualitat i l’artesania com a horitzons.

L’any de la pandèmia ha deixat un paisatge inimaginable fa només uns mesos. Les mascaretes, la distància social, les limitacions d’aforament i les restriccions de mobilitat s’han convertit en el pa nostre de cada dia. La crisi sanitària ha canviat moltes coses, entre d’altres, els hàbits de consum de la ciutadania. Però el que no ha canviat, malgrat aquest difícil context, és el fet que  la fleca no ha deixat de lliurar ni un sol dia el seu producte artesà i de qualitat als seus veïns, complint escrupolosament amb la seva tasca social i de subministrament. 

I ho ha fet no només per mèrits propis, que també, sinó a més a més gràcies a la professionalitat i capacitat d’adaptació dels seus proveïdors i altres empreses que abasteixen de productes i serveis el sector flequer. Hem parlat amb algunes d’aquestes empreses per tal que analitzin quina és la situació del sector i com pot evolucionar en els següents mesos. 

El consum baixa, però…

Segons les darreres dades del Panell de Consum en les Llars del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, entre agost de 2019 i juliol de 2020, el consum de pa per càpita es va situar en 33,26 quilos, una xifra molt per sota dels 56 quilos que es consumien als anys noranta, i encara més per sota dels 70 quilos per persona i any que es registren actualment a Alemanya.

Al juliol, el pa va ser l’únic aliment que va baixar el seu consum (-2,1 %) respecte a mateix mes de 2019. L’Associació Espanyola de la Indústria de Fleca, Brioixeria i Pastisseria (Asemac) preveu que el 2020 es tanqui amb una caiguda de vendes del 20 % en el conjunt de l’Estat a causa del coronavirus, amb la brioixeria com a sector més afectat.

Maria Zurita, Marketing Manager Foodservice España de FrieslandCampina Iberia, adverteix que “el consum en general es pot haver reduït encara que sigui lleugerament. El fet que durant el confinament hi hagués clients que fessin les compres de fleca als grans establiments pot desencadenar en una fuga d’alguns d’aquests clients, que s’han adaptat a fer les compres en aquests forns dels grans establiments. A més, també hi ha una petita part de la població que arran de la pandèmia s’han acostumat a fer pa diàriament a les seves llars. Al final, com a qualsevol crisi, els que sobrevisquin seran més forts. A més, com que han hagut d’implantar noves formes de treball, adaptació digital, menjar per emportar o servei a domicili, productes més saludables i altres mesures, aquestes ja restaran en els negocis, fent que aquestes fleques estiguin més especialitzades i puguin afrontar noves crisis amb nous recursos”, assegura.

No són bones notícies, és clar, i no serem nosaltres qui diguem que aquests no són temps difícils per a la fleca, però més enllà de les xifres generals hem d’aprofundir en els grans canvis en el model de consum que s’estan produint a causa de la Covid per veure com les fleques es poden adaptar i oferir als clients allò que demanden i necessiten, com han fet sempre els artesans alimentaris en el decurs dels segles.

Per començar, hem de tenir en compte que les dades esmentades inclouen tant el pa artesà com l’industrial, tot ficat dins el mateix sac. Hem d’esbrinar, dins de la desgraciada situació que és una pandèmia, quines oportunitats ens ofereix: la gent menja més a casa que als restaurants? S’ha posat de moda fer pa casolà? Intentem fer menys sortides per a comprar aliments? Com ens podem adaptar a aquestes tendències per oferir al client el que necessita i de la manera que ho necessita? Això és el que hem d’esbrinar!

(Fragment extret del Tema del mes del Newspa 227, del novembre-desembre del 2020. Pots trobar la resta de l’article a la revista)

Amb el suport de: