Entrevistem a Marta Angerri, Directora General de Comerç de la Generalitat de Catalunya.

Quines prioritats afronta com a directora general de Comerç?

Des de la Generalitat volem posar el comerç al centre de la planificació estratègica de les nostres ciutats. I aquesta voluntat exigeix, per força, integrar actuacions enfocades en els eixos que defineixin el comerç del futur: la digitalització, la sostenibilitat, la competitivitat i la captació i la formació de talent. 

La digitalització ha deixat de ser una opció per esdevenir una necessitat ineludible. A la Direcció General de Comerç estem treballant per dotar les pimes comercials de l’acompanyament i el suport necessaris a fi que duguin a terme el seu procés de transformació en aquesta àrea.

La sostenibilitat és un altre eix fonamental. Treballar per promoure un comerç sostenible no només és una necessitat, sinó també un avantatge competitiu per al nostre comerç. En aquest sentit, a la Direcció General de Comerç impulsem polítiques per acompanyar les empreses en aquesta transformació i adaptació a la normativa i per incentivar actuacions que promoguin la sostenibilitat i la circularitat en l’activitat comercial. 

Les pimes del sector del comerç han de millorar la seva competitivitat mitjançant la digitalització, l’adaptació a les noves tendències de consum i la personalització de l’experiència del client. També han d’oferir productes de qualitat, un servei proper i una experiència diferenciada que ajudi a fidelitzar clients i a destacar en un mercat cada cop més competitiu.

El talent i la formació són fonamentals per afrontar aquestes transformacions amb èxit i per a la creació d’una ocupació de qualitat. És prioritari que el sector comercial català tingui professionals amb la formació adequada per adaptar-se als nous escenaris, als canvistecnològics, als requisits de sostenibilitat i, també, per donar continuïtat a sabers tradicionals, en determinats sectors, que no hem de deixar que es perdin.

Amb aquestes polítiques pretenem fer front als principals reptes que té avui el comerç i mantenir, alhora, l’essència d’un model comercial català que és únic i que ha de continuar sent el referent que és per a la nostra economia i la nostra societat.

Segons el seu punt de vista, quin és el paper del petit comerç en la vertebració del territori i en la tasca de ‘fer país’?

És evident que el comerç no només té una funció econòmica: és un element essencial per reforçar la identitat, la cohesió social i l’arrelament territorial. Apostar pel comerç de proximitat és apostar per un model de país més equilibrat, sostenible i humà, per un element clau per evitar l’abandonament del territori i assegurar que hi hagi serveis bàsics per a la població. Així s’afavoreix la descentralització i s’assegura que l’economia es redistribueix de manera més equitativa. El comerç és un generador de riquesa i ocupació que fomenta les relacions socials i la vida al carrer, els espais de trobada, els vincles entre els veïns i el teixit social. Ofereix productes i serveis arrelats a la cultura local, potencia la singularitat de cada territori i afavoreix l’atenció més personalitzada i propera. A més, aposta per la sostenibilitat i el consum responsable, pels productes de proximitat i la consciència ambiental.

En concret, què aporta la fleca als barris en termes de convivència, enfortiment dels llaços comunitaris i vertebració econòmica i social?

La fleca és un exemple concret i magnífic d’això que estem comentant. Més que un simple establiment de venda de pa i pastes, la fleca té un paper essencial en la vida quotidiana dels barris, tant des del punt de vista social com de l’econòmic, i esdevé un punt de trobada veïnal, un espai de socialització informal, d’interacció diària, de posada en contacte de persones d’orígens diversos. La fleca crea vincles de proximitat i familiaritat, de confiança i suport, d’enfortiment dels llaços comunitaris. Però, a més a més, la presència d’una fleca atrau moviment al barri i beneficia altres establiments de proximitat, cosa que crea un efecte d’activació econòmica i fomenta l’ocupació, sovint de persones del mateix entorn. També s’aposta pels productes de proximitat i s’evita la dependència de les grans superfícies, cosa que permet que la gent pugui comprar productes bàsics sense haver de desplaçar-se lluny i, així, fer barri. A la fleca s’hi vertebra el teixit social i econòmic i esdevé un motor de convivència, interacció i dinamització comunitària.

Té algun record personal de la fleca o les fleques dels llocs on ha viscut?

El pa bo l’he començat a apreciar de gran. A casa érem cinc germans i les barres de quart anaven que volaven. El pa més bo era sempre el de pagès, de fora de Barcelona, però en els últims quinze anys he trobat pa bo arreu i, al costat de casa mateix, tinc un forn boníssim. Al rètol que l’anuncia hi ha el seu nom i, a sota, aquestes paraules: “amor, passió i temps”.

Per què creu que les fleques esdevenen en molts pobles i ciutats veritables punts de trobada dels veïns?

La fleca és un lloc de pas diari. La majoria de gent hi va sovint, fins i tot cada dia. Això fa que sigui un espai de trobada recurrent, on és fàcil coincidir amb coneguts, on és fàcil entaular converses, on el tracte personalitzat, el simple fet que el flequer recordi el teu nom, les teves preferències, crea confiança i pausa la pura acció comercial. La fleca és intergeneracional. Sovint la primera tasca, de petit, és anar a comprar el pa. Sovint, per a moltes persones grans, la visita a la fleca és una de les poques interaccions diàries, cosa que afavoreix la seva integració i el seu benestar emocional. A la fleca no només s’hi intercanvia producte per diners: també s’intercanvia informació, recomanacions i afectes.