Una de les tendències alimentàries més gratificants dels últims anys és que el pa s’està tornant a considerar. Durant massa temps, el pa, la brioixeria i la pastisseria van ser productes alimentosos descurats. Les fleques tradicionals van tancar i els productes industrials van dominar el mercat. Mentrestant, ha començat un replantejament.

Gràcies al treball incansable d’entusiastes del pa, s’està redescobrint el valor del pa realment bo. Cada vegada són més els que aposten per aquesta nova consciència del pa i una brioixeria amb segell de qualitat.

“Existeix una tendència mundial cap a les fleques artesanals, on el treball es fa amb molta cura i destresa”.

El pa ha de ser assequible, però al mateix temps, estar compost per les millors matèries primeres i produir-se amb la major cura possible. Aquesta nova filosofia fornera empresarial, treballa amb molins regionals que només produeixen farina a partir de cereals orgànics, l’objectiu és donar suport a la diversitat biològica en els camps regionals.

Qualitat i responsabilitat des de la política

I parlant de productes orgànics, cada vegada més, els clients trien aliments i begudes orgàniques. L’alta qualitat del pa, està convencent a un nombre creixent de consumidors amb els millors ingredients de l’agricultura orgànica i un processament més natural i amb pocs additius o sense ells.

“L’històric mostra que els clients, els agricultors i les empreses alimentàries porten molt temps reestructurant la indústria agrícola alimentària”

L’impuls de les empreses i la societat ha de servir per fer costat a la política per a resoldre problemes més urgents d’avui dia: la protecció del clima, l’aigua, els animals i la biodiversitat. Aquest impuls també ha de ser utilitzat per la política per a contrarestar la falta de perspectives en molts agricultors i granges.

Ara els toca als governants, no només proclamar importants objectius de sostenibilitat des d’un acord ecològic ampli, sinó també orientar la seva política cap a una economia i una nutrició adequades per als habitants d’Europa i sobretot per als nostres fills i néts. Vegem algunes dades europees del creixement d’aquests productes.

Creixement a Europa

Actualment el mercat orgànic d’Europa aconsegueix els 45.000 milions d’euros. Els europeus vam créixer per segona vegada en 2020. Això significa al voltant d’un 8% més de diners per a productes orgànics que l’any anterior. De mitjana, cada ciutadà de la UE va invertir 56 € en productes ecològics, en tota Europa.

Vegem dades per països a Europa, per exemple; a països com França, Luxemburg, Espanya, Finlàndia, Dinamarca, Bèlgica i Alemanya han augmentat dos dígits les vendes en 2020. Luxemburg, líder el mercat orgànic Europeu, va créixer un 18% entre els anys 2019 i 2020, i va seguir França amb 13%, Espanya amb 12% i Dinamarca, Alemanya i Finlàndia amb un creixement al voltant del 10% cadascun. En aquests països les cadenes minoristes estaven actives i han hagut d’ampliar les seves gammes de productes orgànics.

Per la seva banda, Estats Units, un dels mercats orgànics més grans,  va créixer al voltant de 5%, amb un augment de la demanda significatiu al 2020. Els americans van comprar en 2019/2020, al voltant de 137 € per persona en aliments orgànics.

Més ajudes i recerca

El desenvolupament positiu en la producció d’aliments orgànics no significa que no existeixen bretxes en aquesta part de la cadena de valor. Es imprescindible crear noves ajudes de finançament, recerca i les mesures reguladores i formatives per poder tancar.

La producció d’aliments sostenible ha de ser tan excel·lent com l’agricultura orgànica. Sense comerços d’aliments de grandària petita i mitjana als pobles i regions, no sols es perdran llocs de treball i coneixements tècnics, sinó part de la nostra història s’anirà quedant per aquest camí. Sense bons moliners, forners, pastissers i/o bons carnissers, per exemple; mancarien alguns dels pilars importants per a una indústria alimentària bàsica.

La Unió Europea ha fixat un objectiu orgànic en el 20% de cara a 2030. Des del meu punt de vista es estratègia assolible per tal de que les empreses puguin aprofitar l’oportunitat orgànica en el futur. És important que tots els responsables, des de l’associació d’agricultors fins a l’estament estatal com a regional, no minimitzin aquesta alternativa, sinó que encoratgin als agricultors i a tota la cadena de valor a prendre bones decisions. La seva tasca ara es contribuir a millorar el camí i prendre les mesures indispensables conjuntament per a aconseguir així els objectius marcats per la mateixa UE.

Què és la producció orgànica

Comencem per l’agricultura

L’agricultura orgànica és un sistema de producció que tracta d’utilitzar al màxim els recursos de la finca, donant-li èmfasi a la fertilitat del sòl i l’activitat biològica i al mateix temps, a minimitzar l’ús dels recursos no renovables i no utilitzar fertilitzants i plaguicides sintètics per a protegir el medi ambient.

La producció orgànica

Ha de combinar tradició, innovació i ciència per a benefici d’un ambient compartit, ha de promoure relacions justes i una bona qualitat de vida per a tots aquells que intervenen”. La producció ecològica, productes ecològics regionals i menús de temporada, així com educació nutricional: són una solució ideal per a una societat més sana.

Entrenament avançat

Qualsevol que produeixi productes orgànics ha de tenir coneixements en: en agricultura, producció d’aliments tant artesanals com industrials i comerç minorista.

Perquè els emprenedors orgànics tinguin èxit, es requereix una formació contínua i l’intercanvi de coneixements. Només llavors els agricultors orgànics tindran totes les eines que necessiten per a operar amb èxit en harmonia amb la naturalesa, que constantment els desafia de noves formes.

Fins i tot, els fabricants orgànics només tenen el coneixement per a adaptar el processament d’aliments a la qualitat de les matèries primeres si tenen els coneixements ecològics adequats, i no a l’inrevés. D’aquesta manera, el comerç especialitzat guanya punts amb els clients i la seva competència d’assessorament, especialment quan els venedors poden transmetre la qualitat especial dels productes orgànics.

El suma de formació dels professionals ha de ser ampli: seminaris, inspeccions d’empreses, escoles estables o conferències; i s’ha d’utilitzar en la pràctica el diàleg amb col·legues professionals i científics.

Idealment, la capacitació i el flux de coneixement funcionen com tota la indústria d’aliments orgànics: en un cicle, des de la transferència de preguntes pràctiques als científics a través del disseny i implementació de la recerca, fins a la verificació pràctica dels resultats en el camp, en producció o a la botiga

Ciència, recerca i educació

En el sector orgànic s’ha de basar en la pràctica i la recerca, la ciència i l’educació superior i han d’anar de la mà. L’èxit d’aquest sector es caracteritzarà per un sistema de coneixement en el qual la recerca i els emprenedors de productes orgànics s’animin mútuament a innovar i així arribar al know-how que es necessita en aquest sector.

L’enfocament ecològic assenyala el camí cap a una política de recerca moderna en la qual s’enforteix el diàleg entre ciència i pràctica i es promou l’intercanvi de coneixements. I on la formació i perfeccionament és un recurs fonamental per a l’actuació diària.

Per a més informació veure la Llei (UE) 2018/848, que entrarà en vigor l’1 de gener de 2022.

Preguntes freqüents, vegem algunes respostes;

• Què està permès en els aliments orgànics?

En el cas dels aliments orgànics, s’apliquen normes estrictes per a mantenir la seva qualitat especial des del cultiu fins a l’elaboració i consum final.

• Per què els productes orgànics s’elaboren sense enginyeria genètica?

Solucions holístiques en lloc de tècniques arriscades. L’enginyeria genètica és cara i arriscada i contradiu, com la manipulació genètica de la naturalesa, la idea ecològica. Amb molt d’esforç, productes orgànics sense enginyeria genètica

• Més plaer amb l’orgànic?

Els aliments orgànics combinen processos i productes d’alta qualitat. Els aliments orgànics són d’alta qualitat: són més saborosos, més saludables, es processen més suaument i es conreen i es processen tots ells d’una manera més respectuosa amb el medi ambient.

• És necessari conèixer el reglament

L’empresari com l’operari d’una empresa alimentària ha de saber si els aliments que es comercialitzaran entren dins de l’àmbit d’aplicació del reglament o no. En cas de dubte, ha de consultar-se a l’autoritat competent de l’Estat membre en el qual es vagi a comercialitzar per primera vegada l’aliment potencialment nou.