Pastís de poma amb massapà

Pastís de poma amb massapà

Mai no pot faltar a una fleca un pastís de poma. Però en la innovació està l’èxit i per això us proposem que reiventeu amb aquesta recepta un dels clàssics de la fleca donant un punt diferencial a la oferta dolça dels vostres establiments. no en perdeu detall perquè fareu les delicies dels amants d’aquestes postres i atreureu l’atenció d’aquells que busquen novetats però que mantinguin els sabors de sempre.

Pas a pas

Un cop elaborada la pasta fullada, comenceu cobrint un motllo de 24 centímetres de diàmetre amb pasta fullada i recobrint el fons amb una capa fina de crema d’ametlles. Tot seguit, cobriu amb una capa de compota de pomes d’un centímetre de grossor aproximadament. Després, disposeu a sobre les llàmines de poma for-mant una corona que ha d’anar-se tancant fins al centre del pastís. Després, enforneu a 200oC. Un cop cuita, treieu-la del motllo i deixeu-la refredar. Després, cobriu-la amb gelatina d’albercoc. Per altra banda, barregeu la proporció equivalent de la crema de massapà amb la mantega en pomada i afegiu-hi els ous. Blanquegeu el pastís i aromatitzeu amb el rom.

Origens

El massapà va aparèixer a la Baixa Edatmitjana, cap al segle X, tot i que la recepta no es divulgà fins el regnat d’Alfons XII, dos segles més tard. En els seus origens, aquesta massa dolça era una pasta de sucre i mel. Es creu que van ser el monges del convent de Sant Climent de Toledo que, durant la fam que va assolar Castella després de les batalles de Navas de Tolosa (1212) el blat va desaparèixer de les despenses i només hi quedava sucre i ametlles. Així que van decidir fer un postre dolç que ha perdurat amb els segles.