Fèlix Mestre Rius (Vilafranca del Penedès, 1986) és flequer de quarta generació i actualment treballa com a director tècnic a l’obrador de l’empresa familiar fundada a Vilafranca pel seu besavi, el Forn Rius, que aquest estiu inaugurarà l’onzena botiga. 

Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses en el Programa de Desenvolupament Directiu d’ESADE, va formar-se a la Baking School, on també va cursar el màster en Fleca Artesana d’Excel·lència. Fa mig any va ser escollit com a president de la Confederació Espanyola de Fleca, Pastisseria, Brioixeria i Afins (CEOPPAN).

Vas créixer entre masses i farines, oi?

Sí! Soc el típic cas de noi que amb 12 o 13 anys ja donava una mà al forn en campanyes de Pasqua, Sant Joan o Nadal. Però no anava encaminat a ser forner.

A què et volies dedicar?

Sempre m’ha agradat el forn, però a casa m’explicaven el que sempre es diu: que era una feina molt dura, que provés d’estudiar una carrera i que sempre podria tornar a la fleca. Així que vaig estudiar primer el grau superior d’Informàtica i després la carrera d’Administració d’Empreses. 

Hi vas exercir?

Vaig treballar uns anys al sector de la informàtica i uns altres al sector de la banca. Llavors, en l’època de la gran crisi que va arrencar el 2008, quan va començar el procés de fusió de les entitats bancàries, se’m va donar l’oportunitat de tornar a casa.

Com van ser els començaments?

Per descomptat, vaig començar de zero, fent els repartiments i fent les primeres passes a l’obrador, sota la direcció de la meva mare, la Dolors, responsable de les botigues i els quadres, i el meu tiet Joan, responsable de la producció. El meu tiet em va donar les pautes bàsiques a l’obrador, i de seguida vaig començar a estudiar.

A la Baking School Barcelona Sabadell, oi?

Per descomptat! Vaig fer tots els cursos possibles, primer amb en Manel Cortés com a director i després amb el Yohan Ferrant: Iniciació, Certificat de Professionalitat, especialitzacions, monogràfics, diferents masterclass… Vaig formar part de la segona promoció del màster en Fleca Artesana d’Excel·lència, en plena pandèmia. 

Què opines de la formació en aquest centre?

És absolutament excel·lent. Vaig aprendre que la tecnificació de la fleca és molt més rigorosa i seriosa del que sembla al principi. Quan veus treballar gent com el Manel, el Yohan, la Mari Cruz o el David Hernández, t’adones de la tècnica, l’elegància i el rigor que hi ha darrere d’un producte ben fet. S’agraeix que estigui molt pautat i explicat.

Llavors, vas aprendre molt.

I tant! Jo li’n dic el Hogwarts de la fleca. A més a més, tothom és molt obert i pots intercanviar experiències, posar en comú idees, debatre problemàtiques comunes, compartir coneixements… Vam fer molta colla al màster, també perquè, a causa de la pandèmia, la nostra edició es va fer en dos anys. 

Així, a banda de la formació, vas fer bons amics al Máster?

Sens dubte! Vaig estar a la promoció de la Marta San José i, tant amb ella com amb els altres companys, ens consultem dubtes i compartim tècniques, fórmules, idees… Això és quelcom que abans no es feia a la fleca, els forners eren molt gelosos dels seus secrets, però avui en dia les generacions que pugen ho comparteixen tot. 

Tots aquests aprenentatges els has aplicat al negoci familiar?

És clar! Hem canviat processos i hem millorat el producte. Es dona la circumstància que la mateixa setmana que vaig passar a ser director tècnic de l’obrador, va ser quan em van nomenar president de CEOPPAN!

Tot un punt d’inflexió!!

Ja ho pots ben dir! Va ser molt graciós, perquè quan va venir al forn el secretari de CEOPPAN, José María Álvarez del Vallado, perquè firmés els papes d’acceptació del càrrec, jo encara no li havia contat a la meva família que m’havia presentat a la presidència. El meu tiet el va saludar i el José María li va dir que venia a veure’m a mi. I li va respondre: què passa, que el Fèlix es vol afiliar a CEOPPAN? (rialles)

Com s’ho ha pres la teva família?

Molt bé, estan molt orgullosos i pensen que ser president de CEOPPAN m’escau, perquè a les feines que he tingut a la meva vida he tocat molt la part comercial. És un càrrec que requereix comunicar-se bé i ser capaç de trobar punts d’entesa entre diverses formes de veure les coses. Però sempre diré que la millor candidata hauria estat Mònica Gregori.

Per què no es va presentar?

Perquè per a ella era inviable compaginar-ho amb la presidència del Gremi, de la Federació Catalana i de Pimec Comerç i la feina al seu negoci. És per això que, quan des del Gremi es va començar a preparar la candidatura a la presidència de CEOPPAN, m’ho van proposar a mi. 

Et va sorprendre?

La veritat és que sí! Sobretot tenint en compte que només feia un any que era al Comitè Executiu del Gremi. Però després de la sorpresa inicial, vaig acceptar amb molt de gust, perquè crec molt en la necessitat de defensar el sector des de l’àmbit institucional. A partir d’aquí, ens vam posar en contacte amb diferents presidents provincials de tot Espanya per escoltar les seves preocupacions i problemàtiques i vam articular una candidatura que va ser la que va guanyar. 

Com vas començar la teva activitat al Gremi?

Per descomptat, el negoci de la meva família sempre ha estat agremiat, i el meu avi, Josep Rius, ja havia format part del Comitè Executiu. Un bon dia vaig conèixer la Mònica i vam estar parlant molt dels problemes de la fleca. Poc després, em va proposar formar part de la seva candidatura a la presidència del Gremi, perquè necessitava perfils joves i compromesos com el meu. De seguida vaig acceptar. Curiosament, en paral·lel, també em va trucar Andreu Llargués per demanar-me que donés una mà a la Mònica en aquest projecte.

Andreu Llargués, un home amb un gran llegat.

Era un gegant. El meu tiet sempre em parlava d’ell i tots l’hem admirat moltíssim. És tot un referent, un home que anava a Madrid i parlava amb ministres com qui parla amb un veí. Va fer coses molt bones per la fleca, va deixar un llegat inesborrable i la seva ombra és molt llarga. 

Com abordes el teu nou càrrec?

Per a mi és un honor estar a la presidència de CEOPPAN i accepto el repte amb la més gran de les il·lusions. Em basaré en el col·laboracionisme amb els presidents i vicepresidents de les associacions, així com amb l’organigrama de la Confederació, i amb l’anterior president, Eduardo Villar. Espero que amb el coneixement de tots ells, i totes les aportacions que puguin fer a partir d’ara, CEOPPAN creixi, augmenti en afiliats i sigui cada vegada més influent. 

Què t’han semblat aquests primers sis mesos com a president de CEOPPAN?

Tinc un equip excepcional que facilita molt les coses i un equip executiu format per persones molt valuoses: com a vicepresident primer hi ha José Alberto López (Biscaia) i com a vicepresidents hi ha Mònica Gregori, Montse Trueba (Cantàbria), Pilar Marquès (Lleida) i Juan José Rausell (València). A més, hem ampliat el cercle i els contactes amb diferents gremis per tenir més múscul i idees. La darrera cosa que vull és un model presidencialista. Som un equip i tots hi aportem per avançar, com es fa a l’empresa privada. 

Com portes el tracte amb les administracions?

És cert que, quan tractes amb administracions públiques, es compleix la dita las cosas de palacio van despacio, i has de tenir molta paciència. És tot molt laboriós: hi ha molts tràmits, burocràcia, permisos, documentació, informes, agendes… que alenteixen molt les coses, a diferència del que passa a l’empresa privada. Moltes vegades m’he de saltar els protocols i tirar pel dret per parlar directament amb la persona que toca i avançar. Dit això, em sento molt orgullós del que es va aconseguir a començaments d’any pel que fa a l’IVA.

Sí, l’establiment de l’IVA superreduït del 4% a tot el pa.

Exacte. Encara no està tot fet i volem lluitar una mica més en aquest sentit per poder encabir més productes dins el tipus superreduït. D’altra banda, tenim molts temes damunt la taula, com la reducció de la jornada laboral. Estem lluitant per aconseguir contraprestacions per tal que les empreses no perdin capacitat productiva, com ara la possibilitat d’augmentar voluntàriament les hores extres i arribar a un acord entre empresari i treballador en què tothom guanya, perquè, amb la manca de professionals que tenim, aquest tema ens afecta molt.

La manca de professionals és un dels grans problemes de la fleca.

I tant! Ens estem reunint amb partits polítics per mostrar el problema que suposa aquesta iniciativa legal per a nosaltres. En l’àmbit de la manca de professionals, també proposem que es declari la fleca ofici de difícil cobertura, per poder accedir a agilitzacions de tràmits per contractar i captar així professionals entre els migrants sense papers que són tècnics en fleca.

Quins altres projectes teniu entre mans?

La formació és una de les nostres prioritats. Seguirem lluitant per una formació reglada, ben valorada i professionalitzada. Ens inspirem en els models de tecnificació francès o suís, amb títols homologats i veritablement útils. Com sap tothom, als centres públics moltes vegades els professors que han d’explicar als alumnes les tècniques de panificació no són ni tan sols forners. El sector públic no acaba d’apostar per la formació digna que demanem, i aquest és un dels principals cavalls de batalla que tenim. Perquè no tothom té una Baking School Barcelona Sabadell al costat. De fet, ve molta gent de fora a formar-se a la nostra Escola.

La formació és clau per al sector. 

La formació és imprescindible, importantíssima! Però, a més de professionalitzar l’ofici, la fleca també l’ha de divulgar i promocionar. Hi ha oficis com la restauració o la cuina tan durs com el nostre, però que generen molt més interès. Hem d’aconseguir que les noves generacions també s’interessin per la fleca, que l’ofici estigui ben vist. 

I això, com s’aconsegueix?

És una feina conjunta, de tothom: els gremis, CEOPPAN, els “Espigas”, les administracions, els mestres flequers, els professors dels centres… Hem de fer que la fleca rebi més atenció dels mitjans de comunicació.