El Programa Erasmus+ permet a titulats a la Baking School fer una estada d’un mínim de tres mesos treballant en un altre país de la UE.

El Gremi de Flequers de la Província de Barcelona i la Baking School Barcelona Sabadell col·laboren amb el Programa Erasmus+, una iniciativa de la Unió Europea destinada a donar suport a la formació, amb l’objectiu principal de facilitar la mobilitat internacional i la cooperació entre institucions educatives, empreses i organitzacions de diferents països. Amb això pretenen millorar les competències professionals i fomentar l’intercanvi cultural entre els participants.

El programa no està dirigit només a estudiants universitaris, com el programa Erasmus original, sinó que inclou alumnes de formació professional, aprenents, professorat i personal educatiu, que poden fer estades formatives en empreses o centres educatius d’altres països. En el cas de la formació professional, el programa finança períodes de pràctiques a l’estranger que poden durar entre dues setmanes i dotze mesos. Aquestes estades permeten als participants adquirir experiència laboral real, millorar les competències lingüístiques i conèixer el funcionament del sector en altres països.

Diferents modalitats

Dins el marc d’aquest programa existeixen diferents modalitats i oportunitats. D’una banda, hi ha estades d’una setmana en les quals poden participar cinc alumnes acompanyats d’un professor per visitar una escola i una empresa del país de destí, o intercanvis de professors entre escoles de diferents països.

D’altra banda, alumnes titulats a la Baking School tenen l’oportunitat de fer una estada d’un mínim de tres mesos en un país de la UE, treballar al sector flequer i alhora assistir a un curs d’idioma al país de destí. L’estada, a més, ve acompanyada d’una dotació econòmica per pagar l’allotjament i les despeses del dia a dia, a més d’una assegurança que els cobreix l’estada.

El programa està obert a tots els alumnes, que són escollits mitjançant una selecció que inclou una entrevista. Prèviament, cada any, el personal d’Erasmus+ fa una visita a l’Escola per explicar als alumnes com funciona i els terminis, els requisits i els procediments per fer la sol·licitud.

L’Anna, a Nantes

Una de les alumnes beneficiàries aquest any és l’Anna Vallvé, titulada amb el Certificat de Professionalitat de Fleca i Brioixeria l’any 2025. Està fent l’Erasmus+ a Nantes (França), durant un període de tres mesos a la fleca Marguerite, Boulangerie du coin.

«La manera de treballar és força diferent, no només respecte a la Baking School, sinó també en comparació amb la manera de treballar l’ofici que conec a Catalunya», assegura l’Anna. També matisa que, «pel que fa al dia a dia, la tecnologia està força globalitzada, de manera que moltes de les eines i dels avantatges que tenim a casa i a l’Escola també són presents aquí. Les fermentadores i els ultracongeladors permeten organitzar millor la producció i evitar jornades excessivament llargues, i aporten més autonomia i qualitat de vida al forner», incideix.

«Des del primer moment treballo directament amb la massa, participo en els processos i formo part de la producció real. Aquesta diferència m’ha fet prendre consciència de com és d’important poder aprendre fent», afegeix.

«Una de les coses que més m’agrada és la importància que donen a les matèries primeres: farines de qualitat, sovint ecològiques; verdures i fruites directament dels productors, i mantega, llet i altres ingredients seleccionats amb molta cura. Sempre que poden, aposten pel producte local, no només per la qualitat final del que elaboren, sinó també per donar suport al sector primari i contribuir a sostenir el territori», valora.

Generositat

D’altra banda, destaca la generositat dels seus mentors. «Al meu obrador, des del primer moment, em van explicar tots els seus “secrets” i maneres de fer. He sentit, per part de tots els companys, un orgull molt sincer pel seu ofici i una gran generositat a l’hora d’ensenyar. Encara que m’equivoqui o hi hagi molta feina, sempre troben el temps per explicar-me el que calgui fins que ho entenc bé», celebra.

Quant al repte lingüístic, assegura que «és molt real: no parlo francès gaire bé, tot i que l’entenc força. Cap dels meus companys parla anglès ni castellà, així que al segon dia van fer una cosa molt senzilla, però que va marcar la diferència: van imprimir una llista amb les paraules bàsiques en francès i castellà per poder comunicar-nos millor.  Va ser un gest petit, però que em va fer sentir molt acompanyada», explica.

En qualsevol cas, assegura que «la gran lliçó que m’emporto, de moment, és que el bon pa no és només el resultat d’una recepta, sinó del forner que hi ha al darrere. Els ingredients poden ser els mateixos, però cada professional té la seva manera de pastar, formar i entendre la massa. No és millor ni pitjor, és personal. I quan les mans saben el que fan i estimen l’ofici, el resultat parla per si sol».

Sigui com sigui, l’Anna ha arribat a Nantes amb una bona base assolida a casa nostra. «La formació a la Baking m’ha aportat coneixements sòlids de l’ofici. Des de les parts d’un gra de blat fins a les diferents farines, les seves classificacions i aplicacions, passant per aspectes més específics com el desenvolupament de noves tècniques o la creació de receptes. En un àmbit pràctic, valoro molt haver pogut treballar la massa i el pa gairebé cada dia. En aquest ofici, la pràctica és essencial i l’experiència sempre suma. A més, haver tingut diferents docents, cadascun amb la seva manera particular d’elaborar un mateix producte, m’ha permès conèixer diverses tècniques i escollir aquelles que encaixen més amb la meva manera de treballar i amb què em sento més còmoda. També destacaria la qualitat de les matèries primeres amb què treballàvem a l’escola, molt similars a les que utilitzen els professionals. Això facilita molt el pas de l’aula a l’obrador real», valora.

Perspectiva

Segons el seu punt de vista, el programa Erasmus+ «aporta perspectiva, però també moviment dins del sector. No és només una experiència individual: és una circulació real de coneixement entre obradors, escoles i professionals de diferents països. I això té repercuteix directament en la manera com evoluciona l’ofici».

Segons ella, «la fleca és un ofici molt antic i que ha anat evolucionant al llarg del temps. Cada territori té les seves farines, les seves fermentacions i les seves tècniques, però, quan aquestes maneres de fer es troben, es generen preguntes, comparacions i millores. L’intercanvi ens obliga a reflexionar sobre el que fem i per què ho fem així, i ens ajuda a millorar. En l’àmbit sectorial, aquest tipus de programes reforcen la professionalització. Posar en comú criteris, processos i valors ajuda a consolidar una fleca més conscient, més exigent amb la qualitat i més connectada amb el producte i el territori. Crec que, al final, tot això es nota. Es nota en la manera de treballar, en l’exigència amb un mateix i en la voluntat de fer-ho millor. Quan els professionals viatgen, aprenen i tornen amb idees noves, el sector avança. I això no transforma només una persona o un obrador, sinó que acaba influint en la manera com entenem la fleca en conjunt», conclou.