La incorporació creixent de les dones a la fleca artesana transforma i enriqueix l’ofici en tots els àmbits, amb l’aportació de noves mirades, estils i maneres de veure el sector. 

 

Durant dècades, les dones han estat presents als forns i obradors de tot el país. Hi eren abans que el sector parlés de relleu generacional, de fermentacions llargues o de marca artesanal. Hi eren quan la fleca encara funcionava gairebé com una extensió de la vida familiar. Però sovint hi eren des d’un segon pla: atenent el públic, portant la comptabilitat, organitzant la botiga, ajudant a l’obrador o sostenint el negoci mentre el protagonisme visible quedava reservat als homes. El vell imaginari de l’home forner continuava dominant un ofici que, paradoxalment, no hauria funcionat sense el treball quotidià de moltes dones.

 

Ara això està canviant de manera evident. Cada vegada hi ha més dones dirigint fleques, liderant equips, entrant a l’obrador, formant-se en escoles especialitzades, participant en concursos professionals i assumint càrrecs institucionals dins del sector. La transformació no és només estètica o simbòlica. Té a veure amb una nova manera d’entendre l’ofici, la gestió empresarial, la innovació i fins i tot la relació amb el client.

 

La presidenta del Gremi de Flequers de la Província de Barcelona, Mònica Gregori, resumeix així aquesta evolució: «Quan vaig començar, les dones ja eren absolutament essencials dins els negocis de fleca, però moltes vegades ho eren des d’un paper poc visible». Segons explica, habitualment assumien funcions d’atenció al client, administració o suport familiar, «però no sempre se les reconeixia com a part central del projecte empresarial ni de l’ofici».

 

Avui, assegura, la situació és diferent: «Cada vegada hi ha més dones a l’obrador, formant-se, liderant equips, impulsant negocis, innovant en producte i participant en espais de decisió. La dona ja no és només una presència imprescindible però discreta, sinó que cada vegada és més visible, més professionalitzada i més reconeguda. I això és molt positiu per al sector, perquè demostra que la fleca artesana està evolucionant i s’està obrint a tot el talent disponible», celebra.

 

«Amb esforç i sacrifici, qualsevol persona, independentment del gènere, pot fer-se un lloc dins d’aquest ofici», afegeix Ana Isabel de la Higuera, del Forn de Pa Artesà Luna. Sempre des de la passió, la determinació i apostant per una bona formació, crec que les dones podem desenvolupar un bon paper dins del món de la fleca artesana».

 

Del taulell a l’obrador

 

Durant molt de temps, la divisió de rols dins les fleques familiars responia a patrons molt marcats. Els homes acostumaven a ocupar l’espai de producció i les dones quedaven associades a la botiga, l’administració o les tasques invisibles del negoci. No era una norma escrita, però sí una estructura àmpliament assumida.

 

Fanny Novell, administradora de Bonpa – Forn Progrés, ho ha viscut des de dins. La seva família va construir el negoci pràcticament des de zero. El seu pare, marcat per les dificultats de la postguerra, havia après l’ofici perquè «un forner no passava gana». Així, la família va comprar un forn a Terrassa i va començar un projecte que avui té 6 botigues, 2 obradors i 45 treballadors.

 

A casa seva, el repartiment de papers també era clar: «La mare estava més vinculada a la botiga i el pare a l’obrador». Ella i les seves tres germanes, totes sòcies actualment del negoci familiar, van créixer en contacte constant amb la fleca. «Des de petites hem viscut tot això. Sempre ens han fet ajudar, tant a la botiga com al despatx o a l’obrador, especialment de cara a les diades», explica.

 

La Fanny inicialment no pensava dedicar-se plenament al negoci familiar. Va estudiar magisteri, psicologia i logopèdia, i fins i tot va arribar a treballar en una escola i a muntar un gabinet de psicologia. Però continuava ajudant al negoci familiar les tardes i els caps de setmana. Finalment, coincidint amb el seu embaràs, va decidir incorporar-s’hi completament: «Vaig pensar que enfocar-me en el negoci de casa era la millor opció en aquesta nova etapa», recorda.

 

 

Avui gestiona recursos humans, finances i organització empresarial dins l’empresa familiar. Però recorda perfectament les resistències que existien quan una dona intentava intervenir en espais tradicionalment masculins: «Quan baixava a l’obrador encara em trobava comentaris del tipus “què em vens a explicar, nena?”». Segons recorda, hi havia la percepció que una dona no podia entendre el producte ni el negoci si no havia «trepitjat l’obrador».

 

Aquest tipus de situacions no eren excepcionals. Moltes professionals coincideixen a assenyalar que la manca de visibilitat femenina no implicava absència de feina o responsabilitat, sinó manca de reconeixement.

 

Les dones sempre feien la venda, portaven la botiga. Avui en dia les dones han començat a entrar a l’obrador. Els avenços en maquinària han facilitat que l’ofici sigui menys físic, i ara les dones estan molt valorades i buscades per treballar a l’obrador. 

 

En formació, cada vegada hi ha un percentatge més alt de dones que es volen formar, tant en fleca com en brioixeria i pastisseria, i comencen a tenir més visibilitat als obradors. Ja no importa el gènere, sinó només la responsabilitat, la disciplina i les ganes de treballar, a més de la formació i la capacitat de fer feina en equip. 

 

Nova generació

 

El canvi de paradigma també s’està produint gràcies a noves professionals que entren al sector des d’una perspectiva completament diferent. Ja no arriben únicament per tradició familiar o per continuar un negoci heretat. Moltes ho fan per vocació després d’haver-se format específicament en fleca, brioixeria o pastisseria artesana.

 

És el cas d’Ana Isabel de la Higuera, encarregada de brioixeria al Forn de Pa Artesà Luna (Sant Joan Despí). La seva entrada al sector no va ser immediata ni lineal. Es va formar en pastisseria abans de començar a treballar a l’àrea de pastisseria d’un forn. Però el món del pa continuava despertant el seu interès.

 

«Sentia la necessitat de continuar formant-me i continuar creixent dins del sector», explica. Aquesta inquietud la va portar a estudiar a la Baking School de Sabadell, on va cursar el Certificat Professional de Fleca i Brioixeria. Les pràctiques les va fer precisament al Forn Luna, on va començar treballant a la secció de pa i posteriorment va assumir la responsabilitat de la brioixeria.

 

La seva experiència reflecteix una realitat cada vegada més habitual: dones joves que entren a l’ofici des de la formació tècnica i la voluntat de professionalitzar-se. «Crec que avui el que realment es valora és el talent, la implicació i les ganes de seguir creixent dins de l’ofici, independentment del gènere», afirma.

 

També destaca les dificultats associades a la conciliació familiar. «Els horaris són sacrificats: es treballen festius i diumenges i cal matinar molt», exemplifica. Tot i això, assegura que la passió per l’ofici ha acabat fent que el seu entorn entengués la seva decisió professional.

 

«A més de la passió que requereix un ofici tan exigent i sacrificat com aquest, el meu consell seria apostar sempre per una bona formació i no deixar mai d’aprendre, ja que la fleca és un sector en evolució constant, en què la innovació i l’adaptació a les noves tendències són fonamentals per respondre a les necessitats i a les demandes dels clients. Mantenir-se actualitzat, amb inquietud i ganes de millorar, és clau per créixer professionalment i seguir aportant valor a l’ofici», apunta Ana Isabel de la Higuera. Aquesta nova generació comparteix alguns trets comuns: aposta per la formació contínua, l’interès per la innovació, la consciència sobre la qualitat del producte i una mirada més transversal sobre el negoci.

 

Fanny Novell incideix en la diferència de mirada entre generacions de dones dins les empreses familiars. En la seva experiència, les dones de generacions anteriors han estat més vinculades a la continuïtat del negoci i al treball del dia a dia, sovint assumint funcions de suport en la botiga, l’administració o la gestió immediata del negoci, amb una lògica molt centrada a sostenir l’activitat. En canvi, observa que les generacions més joves tendeixen a incorporar una visió més oberta i estratègica, amb més interès per la gestió global, la professionalització de l’empresa i la incorporació de noves eines i tecnologies.

 

Formació, sempre

 

Un dels indicadors principals del canvi és l’evolució de la presència femenina a les escoles de formació especialitzada. Segons explica Mònica Gregori, «cada vegada veiem més dones a la Baking School». El perfil és divers: alumnes que s’inicien en l’ofici, professionals procedents de negocis familiars, dones que busquen una reconversió laboral o alumnes interessades a especialitzar-se en pa, brioixeria o pastisseria artesana.

 

 

Aquesta evolució també l’ha viscuda de primera mà Mari Cruz Barón, subdirectora de la Baking School Barcelona Sabadell. «Quan vaig començar, al nostre sector no hi havia dones fent formació. La majoria d’alumnes eren homes, gairebé no hi havia dones», recorda. Segons explica, el canvi va començar especialment amb la incorporació de moltes filles de flequers als negocis familiars: «Amb els anys, les dones, i especialment les filles de flequers que han començat a iniciar-se en el negoci, van començar a formar-se, implicar-se més en el negoci i portar la part de l’obrador. Això ha afavorit que es continuïn formant i que també comencin a impartir cursos elles mateixes», afegeix.

 

La transformació, assegura, és especialment visible en la formació professional especialitzada. «A les formacions de professionals que fem a la Baking School abans només hi havia homes. Ara venen moltíssimes dones a formar-se, i aquell desequilibri que hi havia abans ha desaparegut», afirma. Una evolució que considera molt significativa per entendre el moment actual del sector. «El fet que, avui en dia, el 50 o 60 % dels alumnes dels cursos per a professionals siguin dones vol dir que la presència femenina als obradors està cada vegada més consolidada», celebra.

 

Les dades de la Baking School Barcelona Sabadell confirmen aquest canvi de tendència i l’augment sostingut de la presència femenina dins la formació de fleca, brioixeria i pastissera. L’any 2025, als cursos de Certificat de Formació Ocupacional en Fleca i Pastisseria, 72 dels 104 alumnes eren dones, una xifra que representa prop del 69 % del total. En els cursos privats d’iniciació, especialització i a les master class, les dones van ser 43 d’un total de 126 alumnes, aproximadament un 34 %. Pel que fa als cursos monogràfics, la participació femenina també va ser majoritària: 468 dones d’un total de 826 alumnes, és a dir, gairebé un 57 %. Unes dades que evidencien no només una incorporació més elevada de dones a la formació professional del sector, sinó també la consolidació de la seva presència dins els obradors i espais d’especialització de la fleca artesana.

 

Mirada femenina

 

Aquest increment de la presència femenina no només té implicacions quantitatives. També està transformant les prioritats i les sensibilitats del sector. Gregori destaca que moltes d’aquestes noves professionals arriben amb interès per les farines de qualitat, les fermentacions llargues, la sostenibilitat, la nutrició o l’experiència del client.

 

En aquest sentit, Barón considera que moltes dones aporten una mirada especialment curosa sobre el producte i els processos. «Les dones aporten delicadesa i finor a l’hora de treballar. La seva manera de treballar és, en general, més estètica, encara que, com sempre, no es pot generalitzar», explica. També apunta que acostumen a mostrar interès pel valor nutricional i funcional dels productes. «Tendeixen a interessar-se més per què ens aporta el producte», afegeix.

Segons la subdirectora de la Baking School, aquesta mirada també es reflecteix en la manera d’organitzar la feina dins l’obrador: «Pel que fa a la feina, tenen un perfil més organitzat i net i busquen una mica més de criteri a l’hora de fer les coses».

 

«Les noves generacions de dones arriben amb criteri, creativitat i una mirada molt actual», afirma. I afegeix que també plantegen una exigència diferent sobre les condicions laborals i el futur de l’ofici: «volen un ofici professional, tecnificat, amb millors horaris, possibilitats de conciliació i reconeixement social».

 

Aquest canvi també es reflecteix en l’àmbit dels reconeixements professionals. La mateixa Gregori recorda que el premi The Baker, un dels guardons més destacats del sector, va recaure en una dona en la darrera edició. Fa només uns anys, això hauria estat excepcional. Ara comença a deixar de ser-ho.

 

 

Diversitat de perspectives

La incorporació de més dones a l’ofici també està ampliant les formes de gestionar i entendre la fleca artesana. Les entrevistades coincideixen a assenyalar que el valor diferencial no és una qüestió biològica o essencialista, sinó la diversitat de perspectives.

 

Per a Georgina Reinares, responsable de la fleca Barrihuelo, les dones estan aportant «sensibilitat pel detall i la qualitat», així com «noves formes de comunicar i entendre el producte». Reinares, especialitzada en fermentacions, masses mare i formació, considera que moltes professionals estan contribuint a modernitzar la imatge de la fleca artesana i a connectar-la amb nous consumidors.

 

«La fleca m’ha permès créixer tant professionalment com personalment», explica. Segons defensa, darrere de cada pa hi ha «coneixement, sensibilitat i molta feina diària». Una idea que resumeix bé la nova manera d’explicar l’ofici: menys basada en les hores i la duresa de la feina i més centrada en el coneixement tècnic, la qualitat i el valor cultural del producte.

 

Mònica Gregori insisteix en la mateixa idea quan parla de la necessitat de «sumar mirades» i de no contraposar homes i dones. Segons afirma, la incorporació de més diversitat als obradors i a les institucions aporta «una visió molt més completa».

 

En el cas de Fanny Novell, aquesta mirada es tradueix sobretot en la gestió d’equips i l’organització empresarial. Defensa que moltes dones han aportat «una visió més oberta» i «més sensibilitat per entendre conflictes i situacions». També reivindica el paper de les noves tecnologies per millorar la gestió i reduir la càrrega laboral, en observar que «les noves tecnologies ajuden molt a no treballar tantes hores i a millorar la gestió».

 

La seva trajectòria institucional també és significativa. A banda de la seva tasca empresarial ha estat presidenta del Gremi de Flequers de Terrassa i Comarca. Recorda que quan va entrar a la junta era una de les persones més joves. Amb el temps, assegura, les noves generacions han anat aportant «coneixements, inquietuds i noves maneres de veure les coses».

 

Relleu generacional

 

Malgrat l’evolució positiva, el sector continua afrontant reptes importants. Un dels principals és el relleu generacional. La fleca artesana continua sent un ofici exigent, amb horaris difícils i una gran dedicació personal. I això afecta tant homes com dones.

 

Fanny Novell ho viu directament dins la seva pròpia família. Tot i haver consolidat una empresa amb diverses botigues i obradors, assegura que ningú de la generació següent sembla disposat a continuar el negoci. Una realitat cada vegada més habitual en molts negocis artesans.

Precisament per això, moltes professionals insisteixen en la necessitat de dignificar l’ofici i fer-lo atractiu per al talent jove. La formació, la modernització dels processos i una millor conciliació apareixen constantment en els discursos de les entrevistades.

 

Per a Ana Isabel de la Higuera, el futur implica «apostar sempre per una bona formació i no deixar mai d’aprendre». Considera que la fleca és «un sector en evolució constant on la innovació i l’adaptació són imprescindibles».

 

Georgina Reinares comparteix aquesta visió i subratlla la importància de la formació continuada, la sostenibilitat i el respecte pels processos artesans. «El futur de la fleca artesana serà molt més divers, creatiu i professional gràcies a la formació», afirma.

 

Mònica Gregori va més enllà i planteja que la supervivència del sector dependrà també de la seva capacitat per transmetre una nova imatge de l’ofici. «Hem de demostrar que ser flequer o flequera és una opció de futur creativa, digna i plena de possibilitats», incideix.

 

Ofici en transformació

 

Mari Cruz Barón assenyala que una de les claus del canvi en la presència femenina dins la fleca ha estat la transformació de l’ofici des d’un model molt físic cap a un entorn més tecnificat. Explica que, tradicionalment, moltes tasques d’obrador implicaven un esforç físic elevat i continuat, especialment en processos manuals i repetitius. Amb la incorporació de maquinària i la modernització dels processos productius, aquest component físic s’ha reduït de manera significativa. Aquest canvi ha facilitat l’accés de perfils més diversos a l’obrador i ha contribuït a reconfigurar la percepció de l’ofici, que avui es defineix més per la tècnica, el control del procés i la precisió que no pas per la força física.

 

La transformació del paper de la dona dins la fleca artesana forma part també d’un canvi més ampli del mateix sector. La fleca contemporània ja no es defineix únicament per la producció de pa. Avui incorpora coneixements sobre nutrició, fermentació, sostenibilitat, comunicació, experiència de client, gestió empresarial i identitat de marca.

 

En aquest nou context, moltes dones estan trobant espais per desenvolupar trajectòries professionals molt diverses: des de l’obrador fins a la formació, passant per la innovació o la representació institucional. Per això, les entrevistades coincideixen a donar consells molt semblants a les noves generacions: formar-se, tenir curiositat, sortir de l’entorn immediat i construir xarxes professionals.

 

Ana Isabel de la Higuera insisteix en la necessitat de mantenir-se actualitzada i continuar aprenent constantment. Georgina Reinares defensa la importància de trobar referents i envoltar-se de persones que aportin valor. I Mònica Gregori resumeix aquesta filosofia en una idea senzilla: «Necessitem dones que vulguin fer pa, liderar obradors, crear empreses, ensenyar, innovar i representar el sector», destaca.

 

Presència simbòlica

 

La presència de dones en càrrecs de responsabilitat té un efecte simbòlic important. No només canvia qui pren decisions, sinó també qui es veu representat dins del sector. Gregori ho expressa amb claredat: «Quan una noia veu una dona en un obrador, dirigint una fleca o presidint un gremi, entén que aquell espai també és seu», celebra.

 

La mateixa presidenta del Gremi reconeix que encara no existeix la representació femenina desitjable dins les institucions, però considera que el canvi és real. «Comencem a veure més dones en juntes, en escoles, en concursos i en espais de responsabilitat».

 

Fanny Novell, que ha presidit el Gremi de Flequers de Terrassa i Comarca, recomana especialment «implicar-se en gremis i associacions i no quedar-se aïllada dins el negoci», ha predicat. «Si et quedes a casa no entens el que està passant al teu voltant», adverteix.

 

Aquest procés de visibilització és especialment rellevant en un sector tradicionalment molt masculinitzat, on durant anys el lideratge femení pràcticament no tenia referents públics. Aquí la transformació també és lenta, però sostinguda i impossible d’aturar.