L’assessor jurídic del Gremi de Flequers de la Província de Barcelona, Antonio Caballero, analitza les novetats incloses en el Reial Decret-llei 32/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per la reforma laboral, la garantia en l’estabilitat de l’ocupació i la transformació del mercat de treball, aprovat després de l’acord que van arribar el Govern i els agents socials d’àmbit estatal.

Uns dels primers objectius d’aquesta reforma és posar fi al frau en la temporalitat dels contractes de treball i la precarietat laboral, i amb aquesta finalitat s’introdueixen importants canvis en les tipologies de contractació.

Desaparició del contracte d’obra i servei

La primera mesura destacable de la nova normativa és la completa desaparició del contracte d’obra i servei determinat, ja que segons el Govern era la modalitat contractual que concentrava la major part del frau en la contractació. Recordem que aquest tipus de contracte es podia utilitzar quan l’empresa necessitava augmentar la plantilla per afrontar la realització d’una activitat concreta, sense conèixer la data exacta de finalització de la tasca. La qüestió problemàtica en aquests casos era que el contracte d’obra i servei es podia fer servir només en activitats extraordinàries que tenien una autonomia i substantivitat pròpia dins de l’empresa, i la realitat era que molt poques vegades es respectaven aquests condicionaments.
Així, des de l’entrada en vigor de la norma ja no es podrà usar aquesta modalitat contractual, i aquells contractes preexistents a l’1 de gener de 2022, podrà perdurar un termini màxim de sis mesos. A més, la nova norma estableix una presumpció del qualsevol contracte com a concertat a temps indefinit. Concretament, la nova norma limita la duració determinada del contracte a dues tipologies: el contracte de circumstàncies de la producció o per la substitució de la persona treballadora.

Contracte de circumstàncies de la producció

El contracte de circumstàncies de la producció es podrà celebrar quan la causa sigui un increment i/o oscil·lacions ocasionals i imprevisibles de l’activitat de l’empresa o per atendre situacions ocasionals i previsibles, que tinguin una duració reduïda i limitada en el temps, amb el màxim de 90 dies no consecutius en un any. En el contracte s’haurà de determinar les persones treballadores necessàries per atendre els dies de vigència del contracte.

El contracte de substitució

Per una altra banda, els contractes de substitució (anteriorment es denominaven d’interinitat) s’aplicaran per substituir a les persones que es trobin amb el contracte suspès i amb reserva de treball segons l’article 48 de l’Estatut dels Treballadors o el previst en el conveni col·lectiu respecte a excedències, fins al final de la causa de suspensió. També s’aplicarà per a la cobertura de la jornada reduïda per causes legalment previstes.

Adquisició de la condició de treballador fix

La nova norma estableix que els incompliments dels condicionaments abans esmentats derivaria en l’adquisició de la condició d’indefinit. Igualment, obtindran aquest reconeixement els treballadors temporals que no haguessin estat donats d’alta en la Seguretat Social.

Contracte fix-discontinu

Aquesta modalitat contractual s’haurà de formalitzar per escrit, i té per objecte la realització de treballs de naturalesa estacional o de temporada o per l’execució de contractacions mercantils o administratives que, essent previsibles, formin part de l’activitat de l’empresa.

Atenent l’extensió dels canvis normatius introduïts per la nora reforma laboral, a la pròxima edició continuarem exposant els seus punts més rellevants, sense perjudici que davant qualsevol dubte o qüestió els canvis legals introduïts es posin en contacte amb el Departament Laboral del Gremi.

* El present article és una versió reduïda del publicat a l’edició en paper de Newspa.