Criada en una fleca familiar -L'Obrador dels 15-, va prendre la decisió de seguir un camí diferent en la seva carrera professional, conscienciada dels sacrificis personals que implicava el manteniment d'un negoci tradicional. Va estudiar Estadística i Matemàtiques, es va llicenciar en màrqueting, i va obtenir un màster en Operacions i Noves tecnologies, que li va permetre treballar més de dotze anys en sector oposats a la fleca artesana: el sector ferroviari i les noves tecnologies.

El 2012, la família decideix revitalitzar el negoci i la Mònica sent la necessitat de tornar a les seves arrels. Juntament amb el seu pare i el seu marit, replantegen el negoci fent una aposta clara i ferma sobre els processos manuals i apostant per les farines nobles i les receptes tradicionals familiars. Tot i que ella des d'un inici es dedica a dirigir el màrqueting i les finances del negoci, posteriorment decideix formar-se professionalment per poder entrar a l'obrador, adquirint els coneixements i habilitats necessàries a institucions com la Baking School Barcelona Sabadell i el Club Richemont a Suïssa.

Com has rebut la responsabilitat de presidir el Gremi?

Per una banda, he rebut aquest gran repte amb molta il·lusió, ja que m’estimo molt el nostre sector i és molt necessari seguir lluitant per ell. Per altra banda, també ho he rebut amb molt de respecte perquè el senyor Llargués ha deixat el llistó molt i molt alt, i és una posició que requereix molta exigència.

Com compaginaràs el teu dia a dia al capdavant del forn amb les tasques del Gremi?

Realment no arribo a tot. El primer que he fet ha estat buscar algú que m’ajudi a coordinar les tasques, els horaris i les produccions a l’obrador. Al Gremi confio en el bon equip que tenim i amb el suport que em donen el secretari general, el comitè executiu i la junta.

Quins seran els principals eixos de la teva presidència?

Tinc cinc grans eixos que m’agradaria treballar. D’una banda, crec que per poder oferir un producte amb valor afegit i disruptiu, per poder tenir un equip de treball professional, hem d’aprofundir en el coneixement tècnic i la innovació a través de la Baking School. I això implica continuar apostant per oferir els tres nivells de formació: base, especialització i màster d’excel·lència. D’altra banda, hem d’aconseguir tenir una millor formació reglada, un grau superior de Fleca i millorar l’actual grau mitjà amb col·laboracions publicoprivades que permetin ensenyar les tècniques de fleca per professionals del sector.

En segon lloc, és imprescindible dignificar i prestigiar l’ofici. Hem d’invertir en el fet de tecnificar els nostres processos per tal d’aconseguir uns horaris de treball menys nocturns. Hem de transmetre tota la part creativa i els reptes tècnics que planteja el nostre ofici i que el fa atractiu, i captar talent jove per fer créixer el sector.

Com a Gremi tenim l’obligació de comunicar el valor afegit del nostre producte artesà als nostres clients. Hem de fer un ús actiu de les xarxes socials, mostrar les farines de qualitat que utilitzem, els nostres processos manuals (és encisador veure treballar un forner@ amb les mans) i el que hi ha dins els nostres obradors. Els nostres productes són únics i tenen identitat pròpia, són un petit tresor per a la societat, sobretot per als seus paladars i metabolismes. Hem d’establir lligams amb la comunitat medicocientífica i amb les universitats, ja que hi ha tot un món per descobrir de com treballen els enzims, llevats i bacteris durant la fermentació, i com afecta la part organolèptica i nutricional dels nostres pans.

Un altre dels grans eixos que m’agradaria seguir fomentant és la sostenibilitat. Hem d’apostar per l’agricultura sostenible i l’energia verda per fer més sostenibles energèticament els obradors. També hem d’apostar per l’envasament reutilitzable, recuperar la bossa de pa 100 % cotó i treballar formes de reaprofitament del sobrant de pa i brioixeria.

I, per acabar, la solidaritat. Considero que qualsevol entitat i empresa pot aportar el seu granet de sorra i ajudar les persones que més ho necessiten. Per això, treballarem per tenir un conveni de col·laboració amb persones amb discapacitat, convenis de col·laboració amb menjadors socials i acords amb Càritas i fundacions, en part també per reduir el malbaratament alimentari.

“El principal repte que veig és aconseguir unir forces amb tots els agents que hi ha al sector. Estem molt atomitzats i perdem força per no anar units.”

Com veus la fleca avui en dia? Quins són els principals problemes i reptes que té actualment i com creus que es poden solucionar?

El principal repte que veig és aconseguir unir forces amb tots els agents que hi ha al sector. Estem molt atomitzats i perdem força per no anar units. Per altra banda, és molt necessari aconseguir una bona formació de base que ens permeti captar talent jove.

Intentar trobar postures en les quals tots estiguem còmodes i ens respectem i ens permeti remar cap a la mateixa direcció. Ara sembla que no hi ha postures còmodes entre tots i no tenim sinergies. Cadascú s’esforça moltíssim per la seva banda, però el sector no se’n beneficia prou.

El president Llargués parla sempre molt bé de tu. Què destacaries de la seva figura i la seva trajectòria i, en el terreny personal, com assumeixes el repte de continuar el seu llegat?

Què puc dir del senyor Llargués, no hi ha paraules per descriure tota l’entrega i dedicació que ha aportat al sector. La seva lluita i defensa pel sector han estat clau per arribar on hem arribat. Avui podríem dir que la fleca artesana està en un moment de reconeixement molt important.

Amb el senyor Llargués és molt curiós perquè sempre tenim la mateixa visió de les coses.

El fet de tenir-lo al costat em dona molta tranquil·litat. Quan un tema em preocupa, poder tenir la seva visió i el seu consell és un avantatge que no té preu. El més curiós de tot és que la nostra visió sempre va alineada, sempre veiem les coses amb la mateixa perspectiva. És una cosa que sempre ens sorprèn, però que crec que és per la mateixa passió que tenim pel sector, sempre posem el pa artesà per sobre de tot.

“No hi ha paraules per descriure tota l’entrega i dedicació que el senyor Llargués ha aportat al sector.”

Com veus el paper de la dona a la fleca? Com creus que pot influir tenir una figura femenina a la presidència del Gremi?

Doncs tot i que considero que les persones s’han d’avaluar per les seves capacitats i no pel seu gènere, francament em fa molta il·lusió veure que al nostre sector cada cop hi ha més forneres i és una cosa molt enriquidora, ja que el toc femení que aportem és molt necessari en qualsevol sector.

És més, em satisfà veure que en l’última dècada el percentatge de dones flequeres ha augmentat. Cada cop veig que hi ha un major interès i més dones involucrades al sector.

Considero que el fet que una figura femenina tingui la presidència del Gremi deixa clar l’evolució/revolució que està tenint el nostre sector, i que pot ser un referent, atès que aquestes figures fins ara sempre havien estat ocupades per homes.

Quin és, des del teu punt de vista, la missió que té un Gremi professional el 2024?

Lluitar per un millor futur de la fleca artesana, defensar i valorar el nostre sector i divulgar i cobrir les necessitats dels forner@s artesans.

Sabem que la situació del sector per trobar personal és complicada. Quin consell donaries a algú que estigui interessat a formar part d’aquest sector?

Li diria que és un sector que està en creixement, i que per això no li faltarà feina. Que fer pa té un atractiu extra, ja que el fet d’haver d’alimentar la nostra població és una responsabilitat social molt gran. Que treballar amb les mans és una cosa molt màgica, connectar amb la massa i saber entendre-la és un gran repte i que no és gens lineal. Que s’haurà de formar i tecnificar contínuament. Que gràcies a la tecnologia del fred ja no s’ha de treballar de nit, i que fer les 7 hores seguides sense torn partit et permet tenir qualitat de vida. Que és un ofici cada cop més valorat i buscat. Per tant, si ets bo, no et faltarà mai feina.

Per què dius que és una gran responsabilitat social?

Crec que els forners fem un bé a la societat. Tenim la responsabilitat de fer pans nutritius i que permetin tenir una bona alimentació per seguir el dia a dia. Els últims anys, la gent s’ha adonat que els processats i els sucres no els donen la suficient energia per tirar endavant. En canvi, amb els productes naturals i no processats tenen una altra energia. A més a més, degut a aquesta “malnutrició” de menjar processat han sorgit moltes al·lèrgies i intoleràncies.

Per a mi, és un compromís que tenim els forners i on hem d’aportar el nostre petit gra de sorra. Hem de buscar la màxima nutrició i el màxim valor afegit amb un aliment present pràcticament en tres àpats.

“Fer pa té un atractiu extra ja que és una responsabilitat social molt gran.”

Quant a la Baking School, quins són els teus plans de cara als pròxims anys?

Hem de continuar apostant per la innovació i la formació d’excel·lència, així com per la formació de base que oferim mitjançant els certificats de professionalitat.

El fet també d’entrenar equips per competir en diferents campionats a escala mundial ens permet arribar a uns nivells d’exigència i tècnica inimaginables. Gràcies al Yohan Ferrant hem aconseguit crear un equip, un hub tècnic, a la Baking School que és imparable, i estan fent créixer a passos agegantats l’excel·lència del pa, la brioixeria i l’snacking tant en l’àmbit sensorial, com en els àmbits estètic, tècnic i creatiu.

Crec que veure treballar aquest equip és molt inspirador, no només per a nosaltres, sinó també per al talent jove que ve per darrere i que volen ser com ells.

Quin paper creus que ha tingut l’escola al sector?

Ens ha permès tenir una font de coneixement molt important, sobretot amb tota la branca de formació d’excel·lència. Per als forners, ens ha permès fer un salt qualitatiu molt important quant a masses i peces creatives que ens ajuden a captar l’atenció dels nostres clients a l’aparador.

Finalment, quin missatge vols donar als agremiats?

En primer lloc, que hem d’estar units, que hem de confiar i donar suport a les associacions que ens representen i ens defensen.

En segon lloc, que hem d’invertir per poder oferir condicions atractives als treballadors, que hem d’apostar per la formació contínua per tal d’oferir un producte amb valor afegit i d’excel·lència i poder així diferenciar-nos del sector industrial.

Finalment, que entre tots hem de posar el pa al lloc d’honor que es mereix. Sempre dic el mateix: “el pa és el rei de la festa”. Sempre hem de prendre les decisions en benefici del pa i no en benefici nostre.