En articles anteriors hem parlat de la collita mundial de cereals, de la formació de preus dels cereals, en especial del blat panificable, i dels efectes del canvi climàtic en la collita de cereals. Tot són elements que tenen un impacte important en l’activitat del farinaire, però és només quan el blat arriba a les instal·lacions del molí que comença l’autèntica activitat operativa del moliner.

La indústria farinaire és segurament la indústria més antiga que es coneix i es tenen registres que revelen que ja a l’antiga Messopotàmia i a Egipte existia. Des d’aleshores la indústria ha anat evolucionant tecnològicament fins a l’actualitat, convinant millores incrementals i veritables salts tecnològics. Això continua sent així avui dia, ja que la molineria no és aliena als grans avenços tecnològics que estem vivint. En qualsevol cas, hi ha uns principis fonamentals que sempre s’han mantingut i que continuen mantenint-se vigents.

Objectiu de la indústria farinaire

El gra de blat consta de tres parts bàsiques: l’endosperma, el germen, i el segó.

La molineria essencialment el que fa és agafar cada gra de blat i a continuació:

– Separar el segó de blat i el germen del blat de l’endosperma.

– Reduir l’endosperma a una mida de partícules relativament uniforme, que és la farina.

Això es fa emprant una seqüència de processos de trituratge, reducció i separació. Però per poder-ho fer correctament hi ha una sèrie de passos previs molt importants que condicionen la qualitat dels productes finals. Naturalment hi ha tot un conjunt d’activitats en paral·lel, com són els controls de qualitat.

Les diferents etapes d’una farinera

Les diferents etapes del procés d’una farinera tenen objectius molt diferents. Essencialment són aquestes:

– Recepció, pre-neteja i estocatge de la matèria prima.

– Neteja de la matèria prima i condicionament i mescla.

– Molturació de la matèria prima per a obtenir els productes finals desitjats.

– Estocatge dels productes finals, barreges, envasat, càrrega i distribució dels productes finals.

En el següent esquema conceptual es resumeixen les diferents etapes d’una farinera de manera molt simplificada però rigurosa.

Qualsevol farinera té un esquema semblant a aquest. Naturalment hi ha diferències notables entre farineres. N’hi ha que tenen molta capacitat productiva, n’hi ha de molt petites, n’hi ha que estan situades als ports i que tenen la capacitat de rebre la matèria prima directament per via marítima, d’altres que poden rebre la matèria prima per ferrocarril. A l’Índia per exemple, moltes farineres petites encara reben el blat amb sacs i la descàrrega de blat és manual. Hi ha farineres que només poden envasar la farina amb sacs i no poden servir farina a granel. Els nivells d’automatització també poden arribar a ser molt diferents entre farineres. Algunes farineres per exemple, estan especialitzades amb la molturació d’una determinada varietat de blat, i d’altres molturen tot tipus de blats panificables. Les semoleres per exemple, tenen per objectiu la fabricació de sèmola de blat dur destinada a la fabricació de pasta i és una activitat molt semblant a la indústria farinaire. Les instal·lacions fabrils de la indústria molinera van evolucionant al llarg del temps segons les demandes del mercat.

Conclusions

La indústria farinaire és una indústria molt viva que sempre s’ha adaptat als canvis de la societat i el món que ens envolta.

Malgrat les grans diferències que hi ha entre farineres situades en geografies ben diverses arreu del món, i les demandes diferents de mercats molt diversos, hi ha uns principis bàsics en aquesta indústria que s’han mantingut vigents al llarg dels anys.

En els propers articles s’aprofundirà sobre les diferents etapes d’una farinera i els seus objectius més elementals.