La fleca pren posicions a les xarxes socials per difondre la cultura del pa i engrescar i educar els consumidors, de la mà d’influencers flequers molt actius.

Com tothom sap, avui en dia, les xarxes socials són eines imprescindibles per arribar al consumidor. Els influencers —és a dir, aquelles persones que, amb la seva activitat a les xarxes, són capaces d’arribar a un gran nombre de persones i influir en la seva manera de pensar i actuar— actualment acumulen un gran valor.

El sector flequer, sempre amb la seva ambició d’actuar com un lobby vertader i influent, és conscient que les xarxes són un motor clau per a la promoció de les bondats del pa i la fleca artesana. És així com, en els últims anys, les xarxes socials han esdevingut un element fonamental en la promoció de la cultura del pa i el sector flequer artesà. Aquestes plataformes no només han transformat la manera en què els flequers i artesans connecten amb els seus clients, sinó que també han servit per reivindicar la importància del pa tradicional i dels processos artesanals en un mercat cada vegada més dominat per la producció industrial.

Les xarxes socials han facilitat que fleques petites i mitjanes puguin competir amb grans cadenes i establiments industrials, i han democratitzat, d’alguna manera, la comunicació amb el gran públic. Aquestes plataformes han esdevingut una finestra al món, on els artesans poden mostrar la seva passió, les seves habilitats i el seu compromís amb la qualitat. A més, han permès establir una relació més propera i directa amb els consumidors, que ara poden conèixer de primera mà els valors que hi ha darrere de cada peça de pa. Això ha fet que molts clients valorin més el producte i estiguin disposats a pagar una mica més per un pa que no només alimenta, sinó que també respecta la tradició i el medi ambient.

Així, en un món cada vegada més digitalitzat, les xarxes socials han esdevingut un aliat imprescindible per als flequers artesans. Han permès no només promoure la cultura del pa i els valors de l’artesania, sinó també crear una comunitat al voltant d’un producte tan bàsic i alhora tan ric com el pa. Això ha contribuït a fer valer el treball artesanal i fer que més persones s’acostin al pa de qualitat i apreciïn l’art que s’amaga darrere de cada forner.

Xarxa per xarxa

En aquest punt, una de les xarxes socials que més ha contribuït a la revaloració del pa artesà és Instagram. Aquesta plataforma, de marcat caràcter visual, permet als flequers mostrar els seus productes d’una manera atractiva, i poden destacar la qualitat, la diversitat i l’esforç que hi ha darrere de cada peça de pa. Fotografies detallades de pans acabats de sortir del forn, vídeos dels processos de fermentació i històries en què es mostra el dia a dia del flequer són algunes de les estratègies que han aconseguit captar l’atenció d’un públic ampli, que sovint desconeix la diferència entre un pa industrial i un pa fet a mà. Els flequers artesans han aprofitat Instagram per educar els consumidors sobre la importància de la fermentació lenta, l’ús de farines de qualitat i altres aspectes de la cultura del pa. Han generat una major consciència sobre els beneficis del pa artesà i han fet entendre a la societat que val la pena gastar una miqueta més per un pa de qualitat.

Així mateix, Facebook, encara que és una xarxa que alguns consideren obsoleta, també ha tingut un paper crucial, especialment a través de la creació de comunitats en línia on els flequers comparteixen coneixements, experiències i novetats. Aquestes comunitats no només serveixen com a espais d’aprenentatge, sinó que també són una font de suport per a flequers que sovint treballen en un entorn solitari. A més, les pàgines de Facebook de fleques locals permeten una comunicació directa amb els clients, i se’ls pot informar de les novetats diàries o promocions especials. Aquesta proximitat ha contribuït a fidelitzar la clientela i a reforçar el sentiment de comunitat al voltant de la fleca, de manera que els clients han esdevingut autèntics ambaixadors de la marca a través de les seves recomanacions.

D’altra banda, TikTok, la plataforma més nova i de moda, ha tingut un impacte sorprenent en la promoció de la cultura del pa, especialment entre les generacions més joves. Els vídeos curts i dinàmics, amb música i efectes visuals, han permès que els processos d’elaboració del pa es converteixin en contingut viral. Flequers d’arreu del món han aprofitat aquesta xarxa per mostrar trucs, receptes i curiositats, i han fet que l’art del pa arribi a un públic molt més ampli. A més, TikTok ha fet que el pa artesà deixi de ser percebut com un producte antic i passat de moda, i l’ha transformat en un element modern que moltes persones volen adquirir en fleques locals per compartir-ho a les seves pròpies xarxes socials.

Ibán Yarza i l’autenticitat

Un bon exemple d’influencer flequer és Ibán Yarza. Aquest forner d’origen aragonès criat al País Basc és reconegut per la seva tasca de divulgació envers la fleca casolana i la cultura del pa a Espanya. És autor de diversos llibres i articles sobre aquesta matèria i també exerceix com a formador flequer. Va començar la seva tasca de divulgació a Internet fa una vintena d’anys amb un blog i actualment té 123.000 seguidors a Instagram.

“Pel que fa a la fleca, les xarxes socials tenen efectes bons, però també dolents. D’una banda, ens permeten accedir a informació i continguts que mai hauríem imaginat, mitjançant els comptes de flequers de tot el món que conten coses molt interessants sobre els seus processos i la seva manera d’entendre l’ofici. D’altra banda, es dona una estandardització o uniformització del pa, ja que hi ha centenars de comptes que ofereixen els mateixos continguts i se centren en el mateix tipus de pa que estigui de moda, com si tots els flequers féssim el mateix. Ara mateix, sembla que només existeixi el pa de massa mare amb grans alvèols. És molt més interessant i enriquidor que cada flequer expliqui el tipus de pa concret que es fa al seu territori”, reivindica.

“És veritat que en els darrers anys una part de la població ha començat a apreciar el bon pa, i les xarxes socials han ajudat a aconseguir-ho. Estem en un moment en què la gastronomia en general està de moda, i el pa entra dins d’aquesta tendència, així com està creixent la cultura del vi, de l’oli o de la cervesa. Però les xarxes són esclaves de la immediatesa i els continguts més exitosos no han de ser precisament els de més qualitat, sinó els més cridaners. Això ens porta a un cert sensacionalisme, un afany per cridar l’atenció i pescar els clics dels usuaris, moltes vegades amb informació falsa o no completa. Les anàlisis serioses i rigoroses moltes vegades queden fora del format que els usuaris de les xarxes reclamen”, lamenta. En qualsevol cas, aconsella als flequers que utilitzen xarxes socials a actuar amb “la màxima honestedat. No intentis ser el que no ets: centra’t en el fet de mostrar el que tu fas, el que t’ha ensenyat la teva família o has après amb l’ofici. L’autenticitat acaba sobresortint en aquest món tan homogeneïtzat. Hem d’exposar les receptes locals i enriquir les xarxes amb la varietat d’elaboracions i productes que podem aportar des del nostre racó del món, més enllà de les modes i les tendències”, defensa.

Daniel Jordà i la profunditat

Per la seva banda, el reconegut forner Daniel Jordà, de Panes Creativos, Premi Comerç de Barcelona i Premi Nacional al millor panettone 2022, també porta a terme una tasca divulgativa important a les xarxes socials, amb gairebé 87.000 seguidors a Instagram. Va començar la seva activitat a les xarxes fa uns anys a Facebook, “on la part visual encara no era gaire important i quan els mòbils encara no oferien imatges amb tanta qualitat. Vaig aconseguir crear una comunitat molt pendent del que escrivia i el que feia. Després va aparèixer Instagram, on la imatge valia molt més que les paraules, i tot va canviar”, indica Jordà, qui reconeix que va aprendre a utilitzar-les “una mica a la brava, preguntant en molts casos als meus fills o a companys més joves”.

“A Facebook podies escriure més i donar la teva visió sobre la fleca, arribar a la gent a través de la paraula. A Instagram, el més important és el resultat final, que sempre ha de ser una foto molt bona i molt ben retocada”, observa.

Segons la seva experiència, el tipus de contingut amb més èxit a les xarxes són les receptes, de vegades amb vídeos que expliquen d’una manera molt ràpida i superficial l’elaboració. “La gent va darrere les receptes, moltes vegades sense tenir en compte que és molt més important entendre els ingredients i els processos i arribar al fons de l’elaboració, que la recepta en si”, lamenta.

Sigui com sigui, des del seu punt de vista, la pandèmia va servir per fer créixer molt la cultura del pa. “Molta gent va començar a fer pa a casa. Moltes vegades seguia les indicacions dels influencers flequers, i es va adonar de la dificultat que té fer un pa bo, i per no mencionar el fet de fer pa artesà cada dia. Molts no eren conscients de tota la feina que hi ha darrere. Ha canviat molt la visió que té la societat de l’ofici”, reflexiona.

Sigui com sigui, lamenta que “moltes vegades tenen més visibilitat a les xarxes els usuaris que ofereixen continguts flequers, però que no són del sector. Nosaltres, moltes vegades, estem tan enfeinats tirant endavant la producció i els nostres negocis, que no tenim temps de fer fotos i publicar-les, mentre que els aficionats sí. Així, gent que no viu la duresa de la fleca artesana treu més rendiment de les xarxes que un flequer que treballa hores i hores amb un compromís diari de servei i qualitat amb els seus clients”, alerta. En qualsevol cas, “val la pena fer saber als teus clients que tens perfils a les xarxes socials i oferir-los continguts del seu interès”, assegura.

Jordi Morera i la regularitat

Per la seva banda, Jordi Morera, de L’Espiga d’Or, World Baker 2017 i un dels flequers més mediàtics i actius en la difusió de la cultura del pa, amb 170.000 seguidors a Instagram, també va començar a Facebook, però reconeix que la irrupció d’Instagram va suposar una gran revolució en el món de les xarxes. “És una plataforma molt més gràfica, en què les fotos i els vídeos són el més important, i això ha beneficiat molt la fleca, perquè tenim un ofici i un producte terriblement visual i molt agradable de mostrar, més encara que altres oficis dins del sector de l’alimentació: farines, masses, fusta, forns de pedra… Són elements gràficament molt atractius”, subratlla.

Des del seu punt de vista, les xarxes socials han donat a la fleca artesana l’oportunitat que els mitjans de comunicació tradicionals mai no li han donat, cosa que ha girat completament la truita. “No estàvem tan de moda com altres disciplines de la gastronomia, però a les xarxes tenim uns continguts insuperables, no només quant al pa en si, sinó també, molt especialment, la brioixeria. És molt addictiu veure la imatge d’un croissant perfecte que trenquem i revelem un deliciós farcit”, exemplifica.

Gràcies a aquesta circumstància, la feina dels flequers a les xarxes socials pot ajudar a ubicar el pa i la brioixeria en el punt que necessiten per defensar l’ofici dels corrents nutricionals antigluten, antisucre i, en definitiva, antipa que perjudiquen la fleca artesana. “Tenim l’oportunitat d’explicar als consumidors que el problema no és el pa, sinó el pa mal fet, i indicar-los que busquin pans artesans de qualitat, fets amb llargues fermentacions, blats antics, farines integrals o semiintegrals…”, indica. “Les xarxes ajuden molt a rebatre les grans modes de la nutrició”, assegura.

D’altra banda, incideix en la importància de saber a qui dirigim el nostre perfil de xarxes socials i fins i tot cadascun dels continguts que publiquem. “De vegades, faig un vídeo més reposat, pensant en la gent del meu entorn i els meus clients i reflexionant en profunditat sobre algun aspecte de la meva fleca o el meu producte. Potser no és un vídeo tan viral, però deixarà petjada a la gent que tinc més propera. En altres ocasions, vull fer un contingut que arribi al major nombre possible de gent, i utilitzo un muntatge més picat i més modern, amb un contingut més superficial i apte per a tothom, en què dono molta informació en molt poc temps”, explica, per exemplificar que tenir clar les persones a les quals dirigim cada publicació és clau per crear la marca i comunicar-se correctament.

Així mateix, posa l’accent en el fet que les xarxes socials s’han de prendre com una part més de la feina diària a la fleca. De la mateixa manera que les grans empreses inverteixen per tenir un departament de màrqueting i de comunicació i gasten molts diners per tenir presència a xarxes socials, hem de saber que una part del nostre temps s’ha de dedicar a mostrar la nostra feina a les xarxes. “La meva rutina és anar gravant durant el dia, mentre treballo a l’obrador, aspectes de la feina que em semblen interessants o atractius. I després, a la nit, dedico una estona a publicar aquests continguts”, explica. “Cadascú ha de trobar la seva rutina, però a les xarxes socials és important la regularitat, perquè l’algoritme castiga els comptes que estan molt actius unes setmanes i després desapareixen”, adverteix. “Ens hem de creure d’una vegada que tenim un contingut magnífic per mostrar als nostres clients i als consumidors en general, i les xarxes són una bona eina per arribar a ells”, conclou.

Yohan Ferrant i la professionalitat

Finalment, el director de l’Escola de Flequers Andreu Llargués, Yohan Ferrant, reconeix que, avui en dia, tothom està pendent del mòbil a totes hores, i que les xarxes són un terreny essencial per difondre la cultura del pa entre el gran públic. Tanmateix, lamenta que “actualment, tenim el problema que hi ha molts més influencers que treballadors”, per la qual cosa reivindica que els flequers professionals utilitzin les xarxes per orientar els clients en el món del pa, en lloc de deixar aquesta tasca a influencers no professionals.

Observa, en aquest punt, que les xarxes han de mostrar totes les branques de la fleca que existeixen, i no només la que estigui de moda a cada moment. “Hem de reivindicar que tots els tipus de pa, si estan ben fets, són valuosos, i hem d’evitar la demonització de cap producte flequer”, defensa.

Des del seu punt de vista, les xarxes ofereixen la possibilitat d’enganxar la gent que no té coneixements de fleca i educar-los en la cultura del pa i en les bases essencials de la nutrició. Emperò, adverteix de la part negativa d’aquestes eines: que tothom pot donar el seu punt de vista, encara que no tingui cap coneixement o ofereixi informació falsa o incompleta, ja siguin marques industrials o persones particulars. “Les xarxes són molt interessants i alhora molt perilloses”, resumeix.

En qualsevol cas, des del seu perfil a Instagram, Ferrant se centra a oferir continguts per a professionals, amb l’objectiu d’ampliar el ventall i millorar la qualitat tècnica de la fleca. “Són els professionals els que han de dirigir la conversa envers el pa i orientar el client. Perquè, al cap i a la fi, la decisió final de quin pa compra és del consumidor i només del consumidor”, defensa. D’altra banda, subratlla que “l’influencer pot donar un missatge, però no professionalitza el sector”. D’aquesta manera, des del seu punt de vista, per molt importants que siguin les xarxes socials, la fleca segueix sent un ofici manual, on el més important és tocar la massa amb les mans.