Buscar
Cerrar este cuadro de búsqueda.

Mollet, un poble amb tradició flequera

El Forn Prat i la Fleca Llargués, totes dues associades al Gremi de Flequers de la Província de Barcelona, han sobreviscut a diferents crisis gràcies al relleu generacional i la seva adaptació a les noves demandes.

fleca llargués i forn prat mollet del vallès

Mollet del Vallès és una població amb força tradició flequera que els últims anys ha anat desinflant-se per les diferents crisis que han afectat al sector. Tot i això, encara trobem dos forns que s’han mantingut gràcies al relleu generacional i la seva capacitat d’adaptació a les necessitats dels nous consumidors. Es tracta de la Fleca Llargués i el Forn Prat, totes dues associades al Gremi de Flequers de la Província de Barcelona.

 

La primera, regentada per dos germans, el Jordi i el Sergi -i fills del president del Gremi, Andreu Llargués– porta més de 140 anys al peu del canó. Ja és la cinquena generació que dirigeix la fleca i, tal  com asseguren al diari “Som Mollet”, porten tota la vida treballant en el negoci i “entre sacs de farina”.

En canvi, el Forn Prat, és diferent. Tot i la negativa del seu avi i la falsa creença de què només el podien regentar homes, l’Ivette i la Queralt van apostar pel negoci. Primer van anar a la universitat per estudiar Economia i Administració d’Empreses i Publicitat, respectivament, per tal “que els servís per portar el negoci”.

«Conciliar la vida laboral i familiar amb els horaris d’un obrador –de nit– és més difícil i les dones portaven el pes de la casa per això costava més que s’hi poguessin dedicar«, explica el Jordi Llarguès. Però la Queralt assegura que «ara s’està veient un canvi i a la mateixa escola de flequers es veu com les noies estem agafant terreny«. A més a més, les noves tecnologies han facilitat les feines més pesades de l’obrador, sempre mantenint la tradicionalitat del sector.

Més varietat, més informació

La societat actual cada vegada sol·licita molta més informació sobre allò que consumeix. «Ara hi ha una part de la societat que vol estar informada del pa que menja a nivell nutricional i que valora que es treballi amb productes de proximitat«, diu l’Ivette a Som Mollet.

A tot això, se li suma la crisi del sector quan les masses congelades i el pa congelat van acaparar l’atenció. De sobte, es va produir una davallada de vendes generalitzada, ja que els preus i l’oferta del pa congelat es trobava a tot arreu. Això va obligar als professionals del sector a reconvertir el negoci i treballar en la recerca i innovació amb els nous tipus de cereals per tal de diversificar la seva oferta.

El camí per sostenir ambdues fleques no ha estat fàcil. Tot i això, els seus propietaris tenen clara la seva vocació i són conscients que “en aquest ofici la relació entre companys ha de ser bona i d’ajuda mútua”. Tal com recorda en Jordi al diari vallesà, “el 1982, l’obrador dels Llargués es va cremar i els Prat, que estaven de vacances, els van deixar el seu forn perquè hi poguessin treballar”.

Noticies relacionades

Amb el suport de: