En el penúltim article vàrem explicar l’objectiu essencial d’una farinera (primerament la separació de l’endosperma del gra de blat respecte del segó i el germen de blat i en segon lloc, la reducció de l’endosperma a una granulometria corresponent a la pròpia de la farina) així com les seves fases:

1. Recepció, pre-neteja i estocatge de la matèria prima.

2. Neteja de la matèria prima i condicionament i mescla.

3. Molturació de la matèria prima per a obtenir els productes finals desitjats.

4. Estocatge dels productes finals, barreges, envasat, càrrega i distribució dels productes finals.

En aquest article ens centrarem en la primera de les fases, la Recepció, pre-neteja i estocatge del blat.

DIAGRAMA DE FLUXE DE LA RECEPCIÓ, PRENETEJA I ESTOCATGE DE BLAT

Depenent de la localització de la farinera i del país, el blat es pot subministrar per carretera, ferrocarril o vaixells. En alguns casos, hi ha farineres que tenen les tres opcions, d’altres dues i algunes només tenen una sola opció. Sigui com sigui, la seqüència estandard es veu respresentada en el següent diagrama de fluxe:

RECEPCIÓ

Un cop el blat ha arribat a la farinera, abans de descarregar, cal fer una sèrie de comprovacions.

Comprovacions administratives:

– Comprovar el contracte de blat.

– Comprovar el pes.

– Comprovar que el blat no ha sofert cap degradació durant el transport.

Comprovacions en relació a la matèria prima:

– Varietat

– Comprovar que el blat arriba lliure d’insectació

– Comprovar que les impureses no excedeixen un cert percentatge.

– Comprovar que el blat no fa mala olor ni té un aspecte estrany.

– Humitat del blat

– Densitat del blat

– Comprovar que el blat no està germinat

– Proteïna del Blat

Etc

SECCIÓ DE LA PRE-NETEJA DE BLAT

En funció de si la farinera rep el blat directament dels agricultors o bé el rep a través d’algun centre recol·lector, la secció de la preneteja d’una farinera té filosofies diferents i per tant, canvia el disseny. També les dimensions de la farinera fan que s’adopti una o una altra solució. Hi ha qui diu que la secció de pre-neteja del blat no té perquè ser imprescindible, perquè més endavant, amb la posterior secció de la neteja exhaustiva del blat, ja n’hi ha prou. Però tenir una bona pre-neteja de blat és importantíssim i aporta molts avantatges, entre d’altres:

– Menor formació de pols.

– S’evita el taponament de les sortides dels dipòsits de blat.

– Es protegeixen els transports del blat i un menor desgast.

– Millors condicions d’estocatge i una millor ocupació de l’espai.

Una configuració típica de la secció de la preneteja és la següent:

El blat es descarrega a una tolva i posteriorment es transporta mecànicament elevant-se uns quants metres, per entrar a la secció de pre-neteja, que consta de les següents màquines:

– Drum-sieve: té per objectiu retirar les impureses més grosses. Consta d’un tamís amb obertures quadrades d’entre 30 i 60 mm en una primera part i de 10 i 30 mm en una segona part.

– Separadors o granostars de la pre-neteja: consten de dues tel·les metàl·liques per separar les partícules més grosses i més petites del gra de blat.

– Canal d’aspiració: el canal d’aspiració genera una corrent d’aire a una velictat tal, que deixa caure els grans de blat però s’emporta la pallofa més lleugera.

– Iman: retira les partícules ferromagnètiques que poden haver-hi barrejades amb el blat.

– Bàscula: pesa la quantitat exacta de blat descarregat. La bàscula es col·loca després del drum-sieve i el separador. D’aquesta manera, es pot saber quina quantitat d’impureses ha arribat amb el blat.

Encabat, el blat es transporta mecànicament amb un altre elevador mecànic i transports horitzontals als dipòsits d’estocatge de blat.

Un cop s’ha situat el blat en els dipòsits d’estocatge, sovint hi ha la possibilitat de buidar el dipòsit i tornar-lo a fer passar per la secció de pre-neteja o de canviar-lo de dipòsit i així poder fer un ús més racional de l’espai.

Durant el procés de descàrrega del blat, acostuma a haver-hi un mostrejador que permet extreure mostres homogènies del lot de blat descarregat i que posteriorment es pot analitzar al laboratori.

Tot la secció té el seu sistema d’aspiració corresponent per fer-la treballar en un règim de lleugera succió respecte de la pressió atmosfèria exterior i evitar que s’emeti pols a l’exterior de la maquinària.

Un cop arribat a aquest punt, el blat queda a disposició del moliner. Quan el blat surt de les sitges d’estocatge, passarà per un dipòsit intermig que serivrà per alimentar la següent secció del molí, la secció de la neteja exhaustiva de blat. D’això però, en parlarem en els propers articles.

CONCLUSIONS

La recepció i la pre-neteja de blat és la primera etapa a la qual s’enfronta la matèria prima. Una correcta identificació del blat i una pre-neteja ben feta evita molts problemes que poden generar-se posteriorment i que s’arrossegarien durant tot el procés posterior. Cada farinera, en funció de la mida i capacitat i les condicions del mercat de cereals del seu entorn, adopta solucions que poden diferir de manera substancial l’una de l’altra. L’exemple que hem presentat aquí és un exemple estandar.