El manifest conjunt de CEOPPAN, CEDECARNE i FEDEPESCA contra la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores ha desencadenat un fort ressò als mitjans de comunicació. La contundència del missatge i el perfil dels signants —que representen més de 42.000 micro, petites i mitjanes empreses de fleca, pastisseria, carnisseria i peixateria— ha captat l’atenció de mitjans i professionals d’arreu del país.

Les tres organitzacions estatals denuncien que la mesura aprovada pel Govern suposa una “greu amenaça” per a la viabilitat de milers de negocis familiars, molts dels quals ja es troben en situació crítica a causa de l’encadenament de crisis recents: la pandèmia, l’augment dels costos energètics i de subministraments, i la pressió creixent d’un entorn competitiu dominat per grans superfícies i franquícies.

El comunicat, que ha estat àmpliament difós per gremis i associacions locals, destaca que les petites empreses d’alimentació han fet grans esforços en els darrers anys per modernitzar-se i oferir productes més saludables, sostenibles i de qualitat. “Som comerç de proximitat, economia circular, baix impacte ambiental i patrimoni gastronòmic. Aquesta mesura ens posa contra les cordes”, afirmen.

Un dels punts que més ha fet impacte entre el teixit empresarial és la denúncia que aquesta regulació ignora els convenis col·lectius específics que fa dècades que es negocien a nivell territorial. “Els nostres gremis coneixen millor que ningú la realitat de cada sector i territori. Una imposició uniforme des de Madrid ignora aquesta realitat i pot causar danys irreparables”, adverteixen.

Des de la publicació del manifest, múltiples veus del món empresarial i de la distribució minorista han expressat la seva solidaritat amb el sector. Entitats de tot l’Estat han reproduït el comunicat i n’han compartit les reivindicacions, generant un efecte altaveu que ha evidenciat el profund malestar entre els petits productors i detallistes.

El manifest no només s’ha convertit en una declaració d’oposició, sinó en un crit d’alerta sobre les conseqüències d’aplicar mesures laborals sense tenir en compte la diversitat de realitats productives que conformen l’economia espanyola.