Tirar el menjar és tirar els diners, especialment en l’actualitat, amb l’elevada inflació que patim i que afecta especialment els aliments. Segons la FAO, els 1.300 milions de tones d’aliments que es llencen cada any al món suposen una despesa d’un bilió d’euros, a més dels 700.000 milions d’euros que suposa aquest desaprofitament alimentari en costos ambientals i aproximadament altres 900.000 milions d’euros en costos socials. El desaprofitament d’aliments perjudica el conjunt de la societat en encarir l’accés a béns de primera necessitat, malgasta recursos naturals escassos augmentant els residus i l’impacte ambiental, i llastra l’eficiència del sector productiu i la seva competitivitat.
Segons un estudi de Feedback EU, a la Unió Europea es malgasten cada any més aliments dels que s’importen, per la qual cosa només reduint el desaprofitament d’aliments, ja es contribuiria a abaixar la inflació dels seus preus. Només l’any 2021, els països europeus van importar un total de 138 milions de tones de productes agrícoles, amb un cost de 150.000 milions d’euros. El mateix any, van malgastar 153 milions de tones. Quan a les butxaques dels ciutadans, el cost derivat del desaprofitament de menjar a la UE se situa entorn dels 98.000 milions d’euros. A Espanya, segons la consultora Capgemini, els 31 quilos de menjar per persona i any que es malbaraten suposen un cost associat per als distribuïdors que supera el 5% de les seves vendes totals.
Les pèrdues i el desaprofitament alimentari generen fins a un 10% de les emissions globals de gasos d’efecte d’hivernacle
L’informe de Feedback EU arriba a la conclusió, després d’analitzar prop de 1.200 empreses de 17 països, que el 99% van obtenir altes taxes de rendibilitat en invertir en mesures per a reduir el desaprofitament d’aliments, a més d’obtenir altres beneficis, com ara millors relacions amb els seus grups d’interès i major retenció i fidelització de clients.
Tanmateix, a més del cost econòmic, el malbaratament alimentari també té un alt preu mediambiental. La indústria alimentària és responsable de més d’un terç de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, i la petjada de carboni del desaprofitament d’aliments s’estima en 3.300 milions de tones de gasos d’efecte d’hivernacle alliberats a l’atmosfera cada any a escala global, segons la FAO. I d’acord amb el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), les pèrdues i el desaprofitament alimentari generen fins a un 10% de les emissions globals de gasos d’efecte d’hivernacle.
A la UE, els residus alimentaris representen almenys un 6% de les seves emissions totals, amb un cost per als Estats membres de més de 143.000 milions d’euros a l’any. Així, reduir el desaprofitament d’aliments es traduiria en una reducció de les emissions associades, la qual cosa contribuiria a frenar l’avançament del canvi climàtic.
És clar que, com més s’hagin de desplaçar els aliments des del seu lloc de producció fins a les llars a través de la cadena de subministrament, el desaprofitament es tradueix en costos mediambientals i econòmics més grans. En aquest punt, la fleca artesana, com a comerç de proximitat, contribueix decisivament a la lluita pel medi ambient.
