El sector està compromès amb la lluita per reduir els aliments malgastats i ja pren mesures concretes en aquest sentit en espera de l’aprovació definitiva de la nova Llei de Prevenció de les Pèrdues i el Desaprofitament Alimentari.

La fleca és cada vegada més conscient de la seva responsabilitat en la reducció del malbaratament alimentari. “Crec que el sector està cada vegada més conscienciat i sensibilitzat sobre aquest tema, i cada vegada són més les accions que estan portant a terme per intentar reduir al màxim el seu desaprofitament, ja que també és necessari per a la rendibilitat del seu negoci“, analitza Marie Lindström, directora de Too Good To Go a Espanya. En aquest sentit, el més important és la prevenció: tot el que es pugui fer per a prevenir el desaprofitament és la clau, perquè el millor residu és aquell que no es genera, “però és cert que amb una demanda que varia cada dia, això és molt complicat“, indica.

A partir d’aquí, hi ha moltes opcions, com la donació en cas de ser possible, o utilitzar apps com TooGoodToGo com a eina complementària per a evitar el desaprofitament de producte d’última hora. Ara bé també hi ha petites accions de reaprofitament que es poden fer: per exemple, el pa que no s’ha venut es pot llescar i fer-ne pa torrat, o se’n pot fer pa ratllat, després, vendre’l a l’establiment, aconsella. “Hi ha diferents opcions i tot el que es pugui fer per a evitar el desaprofitament és rellevant, perquè encara que semblin petites accions, amb la suma d’aquests gestos i actuant junts, podem fer front a aquest desafiament“, assegura.

Encara que, en el moment d’escriure aquest article, la Llei de Prevenció de les Pèrdues i el Desaprofitament Alimentari encara no ha estat aprovada definitivament, ja que ha de ser convalidada pel Senat, moltes fleques agremiades ja porten a terme moltes accions per limitar el desaprofitament d’aliments.

Sentit comú

És el cas de la Fleca Rovira, que ven pa sec pels animals, fa pa ratllat i torradetes de les barres que sobren o crostons (per sopes fredes) dels rodons. A més, de la brioixeria que sobra, en fa retalls amb una mica de xocolata. Així mateix, col·labora amb un menjador social de Granollers, al qual porta cada setmana o cada dues setmanes el pa sobrant, prèviament congelat. “Són coses que fem des de sempre: som una empresa petita i familiar i ens sembla normal intentar aprofitar tot el que es pugui. De fet, ens agrada treballar molt per encàrrec, per mirar de no tenir molta minva, ja que les vendes són molt irregulars i costa molt encertar les quantitats que s’han de fer“, explica Carles Rovira. “Des de sempre, hem portat un llistat diari dels productes que es venen, on apuntem les sobres, la qual cosa ens ajuda a reduir considerablement el malbaratament“, afegeix.

Des del seu punt de vista, no és gens complicat portar a terme accions contra el desaprofitament d’aliments: “es tracta de tenir sentit comú i valorar la feina de l’artesà“, destaca.

El més important és saber què s’ha de produir, portar un control de les vendes i del pa sobrant i comprar i fabricar en conseqüència.

Des de la seva experiència, Rovira recomana tenir aquest control de què es ven i el que sobra i, sobretot, saber donar-li al que sobra una segona utilitat, així com col·laborar amb els menjadors socials, “ja que sempre ens diuen que estan molt agraïts, perquè els hi fa molta falta“. Finalment, preguntat sobre si creu que falta conscienciació en aquest àmbit a la fleca, respon que “els que s’haurien de mentalitzar són les grans superfícies i les grans indústries del pa, perquè ells produeixen una quantitat X al dia, ho venguin o no, que potser és on l’administració hauria d’intervenir i regular“, conclou.

Eficiència en les compres

També és un bon exemple d’aprofitament dels aliments el Forn Rius, amb obrador a Olèrdola i diverses botigues a Vilafranca. Amb l’objectiu d’evitar el malbaratament, alimentari i econòmic, ha millorat l’eficiència en les compres ajustant-les a les necessitats de fabricació, a més d’establir controls rigorosos de caducitat i d’estucatge.

Quant a la producció, s’adequa a les comandes i a les vendes necessàries, tant en pa com en pastisseria i brioixeria. Així mateix, es fa un control i correcció diari de demandes i sobrants de vendes en tendes pròpies, i s’elaboren en els centres de venda diversos productes precuits, segons demanda.

Fet això, quan hi ha sobrants, l’empresa col·labora amb el Rebost Solidari de Vilafranca i amb Càritas. Així mateix, està inscrita en el Registre del sector de l’alimentació animal i de l’àmbit de subproductes animals i productes derivats no destinats al consum humà, la qual cosa permet que l’empresa Pa-dur S.C.P. reculli el pa sec que malgrat tot es pot acumular. A més a més, ha iniciat contactes amb TooGoodTo Go per obrir la venda en línia d’última hora, explica Dolors Rius.

“Amb aquestes mesures, hem millorat el desaprofitament des de fa molt de temps. Podríem dir que any a any anem corregint el tir, és una millora contínua“, assegura. Sota el seu punt de vista, “el més important és saber què s’ha de produir, portar un control de les vendes i del pa sobrant i comprar i fabricar en conseqüència“, indica.

Rius creu que “en general, la fleca no és un tipus d’empresa que malbarati especialment els aliments, ja que les nostres produccions són bastant previsibles diàriament. En qualsevol cas, per evitar el malbaratament, el millor és estar-ne conscienciat, l’organització i el seguiment de producció i devolucions (sobrants)“, conclou.

Per la seva banda, el Forn-Pastisseria Prat, de Mollet del Vallès, col·labora amb el Banc d’Aliments de Mollet, que recull diàriament les pastes i productes de brioixeria sobrants, i també regala el pa sec a ramaders per donar de menjar als animals. “És una alternativa d’economia circular i suposa una simbiosi, perquè ens fan un gran favor emportant-se tot el pa sec que ens sobra i a ells els va molt bé perquè s’estalvien  pinso”, destaca Yvette Prat.

D’altra banda, posa l’accent en la necessitat d’un canvi de xip en el consum global que interpel·la directament els consumidors. “Estem acostumats a veure sempre totes les prestatgeries dels comerços plenes, però s’ha d’entendre que, si vas a una fleca a les 7 de la tarda i està plena de producte, la gran majoria s’acabarà llençant, perquè no donarà temps a vendre-la. Alguns consumidors poden pensar que fa pobre arribar i que quedi poc producte o que no hi hagi just la varietat de pa de brioixeria que busca. Ara bé, si realment volem lluitar contra el malbaratament, com a consumidors hem de ser més flexibles”, incideix.