Fem un repàs a totes les especialitats típiques, des del Carnestoltes a Setmana Santa, passant per la Quaresma.
EI calendari flequer està esquitxat d’especialitats de temporada que, com no podia ser d’una altra manera, animen la producció i les vendes dels productes forners.
L’època de Quaresma, que s’allarga des del Dimecres de Cendra fins a la vigília de Diumenge de Resurrecció és, segons la tradició cristiana, temps de recolliment, austeritat i penitència en memòria dels 40 dies de dejuni que sofrí Jesucrist al desert. Però això no ha impedit als flequers, des de temps antics, proporcionar als seus veïns valuosos moments de goig en aquestes setmanes d’abstinència.
DESCARREGA EL CALENDARI DEL GREMI AQUÍ
Temps de coques
L’època d’excessos del Carnestoltes, prèvia a la severitat quaresmal, ve endolcida per la molt apreciada i calòrica coca de llardons, que tradicionalment ens ajudava a preparar-nos per al proper temps d’abstinència. De fet, antigament la coca de llardons només es podia trobar als establiments en l’època compresa entre el primer dijous del Carnestoltes (anomenat, precisament, Dijous Llarder o Dijous Gras) i el Dimecres de Cendra, que dóna fi al Carnestoltes. Avui en dia, es consumeix al llarg de tota la Quaresma, a més de per Sant Joan, com també és tradició.
D’altra banda, el mateix Dimecres de Cendra, la Quaresma arrenca amb una deliciosa especialitat: la coca d’arengada, una varietat concreta de la coca de recapte que tradicionalment es menja en ocasió d’aquesta diada. Així, l’enterrament de la sardina, i amb ella la fi del parèntesi de disbauxa que suposa el Carnestoltes, es fa menys amarg.
En qualsevol cas, la sardina es resisteix al seu ‘enterrament’ simbòlic, ja que la coca de sardines és molt comú en aquesta època de l’any.
Sense carn
La raó d’això és que, tradicionalment, el consum de carn estava vetat durant el temps de penitència de la Quaresma. Amb les saboroses sardines, els flequers oferien als clients una variant d’experiència gastronòmica, tot observant amb total obediència la prohibició dels productes càrnics.
Bunyols o brunyols
D’altra banda, els bunyols són protagonistes indiscutibles d’aquesta època. Els bunyols de Quaresma, també anomenats bunyols de l’Empordà o ‘brunyols’ (marca registrada a l’Empordà), són deliciosos en la seva simplicitat i consisteixen en un brioix llevat i fregit, aromatitzat i ensucrat. Antigament, només es comercialitzaven els dimecres i els divendres de Quaresma i Setmana Santa, però avui en dia es poden trobar gairebé cada dia.
No s’han de confondre amb els bunyols de vent, també deliciosos, consistents en boles de massa fregides elaborades amb farina de blat, llard o mantega i ous.
Del tortell a la mona
El Diumenge de Rams finalitza la Quaresma i comença la Setmana Santa, fita que se celebra amb el deliciós tortell de rams, que tradicionalment els padrins regalen als fillols després de missa. Pot ser farcit i decorat amb diversos ingredients, però el clàssic porta farciment de massapà i decoració de fruita confitada. No porta cap sorpresa, a diferència del tortell de Reis o el de Sant Antoni.
Finalment, la Setmana Santa finalitza amb la mona de Pasqua, també regalada pels padrins als fillols o pels avis als néts.
Tradicionalment, era una massa de coca amb forma de tortell elaborada amb sucre i altres llaminadures, amb ous durs a sobre, però actualment ha evolucionat, tant la seva forma com els seus ingredients, i la xocolata ha pres cada vegada més protagonisme en detriment dels ous, símbol de fecunditat arreu del món.
