Aquest any, Catalunya ha patit una sequera històrica, una nova onada que s’afegeix a una situació de manca d’aigua excepcional que s’arrossega des de fa tres anys. De fet, des de primavera de 2020 no hi ha hagut un període dilatat de temps amb pluges abundants i, els darrers mesos, s’han registrat diversos rècords de manca de pluja, amb registres anuals que amb prou feines superaven els 200 litres a la nostra ciutat, on la mitjana se situa en 600.
El resultat de tot plegat és que els embassaments catalans se situen al voltant del 25% de la seva capacitat, una dada que no es registrava des de la darrera gran sequera, l’any 2008, i que contrasta sensiblement amb el gairebé 60% de l’any passat. Així, ens trobem en fase d’excepcionalitat, el quart nivell de l’escala de cinc que s’utilitza per valorar la gravetat de la sequera i establir mesures: normalitat, prealerta (embassaments entre el 60 i el 40%), alerta (entre el 40 i el 25%), excepcionalitat (entre el 25 i el 16%) i emergència (menys del 16%).
Tot això, per descomptat, afecta sensiblement a les collites d’infinitat de productes agrícoles, inclòs el blat. Així, en comparació amb la darrera gran sequera (2006-2008), el preu dels cereals ha augmentat un 25%, segons dades de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC).
Encara que el Govern de la Generalitat ha establert mesures, ha destinat 50 milions d’urgència per a obres que millorin l’abastament d’aigua municipal i assegura que, entre els anys 2022 i 2023, s’han generat més de 200 hectòmetres cúbics d’aigua extraordinaris gràcies a la dessalinització, a la regeneració i als pous de sequera, la situació és crítica, i s’ha convocat Taula Nacional de l’Aigua, com a espai de debat sobre la governança i els usos de l’aigua en el context de canvi climàtic i disponibilitat minvant del recurs hídric.
Aquesta campanya serà força complicada pel cereal a Catalunya. “La llarga sequera que hem patit aquesta primavera ha fet que la collita de cereals quedi reduïda en un 50% i, majoritàriament, els blats seran catalogats com a blats farratgers, perquè la planta no ha pogut madurar correctament. Només algunes zones de Girona podran tenir una collita dins de la normalitat, però evidentment serà una collita escassa a Catalunya. Un altre tema serà la qualitat d’aquesta collita, que es preveu baixa de proteïna”, alerta Martí Moretó, director general de Fills de Moretó. “Aquest any, la collita en l’àmbit nacional serà petita i ens tocarà dependre una mica més dels mercats internacionals. Per sort, sembla que al sud de França tindran bona collita i de bona qualitat”, afegeix Jordi Ylla, tècnic i administrador d’Ylla 1878. Per la seva banda, Tere Cortés, responsable de qualitat del Grup Regany, afegeix que “aquest és un any complex quant a qualitat, pel fet climàtic. A més, tenim la incertesa de la guerra”. Sigui com sigui, observa que “el canvi climàtic afecta cada cop més a la collita del blat, i especialment en l’àmbit català i espanyol. En pocs anys, desapareixerà la producció nacional”, alerta.
Tot i això, des de l’institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) són positius. “La veritat és que entre els productors de cereals tenim molt bons professionals, molts d’ells ben preparats. Ara, també és veritat que el canvi climàtic ens pot portar escenaris nous, fet que sempre crea incertesa. Per poder donar resposta a aquestes nous reptes, serà molt important la capacitat que tinguem d’innovar i d’aportar noves solucions. Per això, serà fonamental impulsar una recerca encaminada a donar resposta a totes les problemàtiques que aniran sortint.”
