Les 7 generacions i els 170 anys d’ofici del Forn de Pa Xata de Capellades són molt més que una efemèride, i reflecteixen un compromís sostingut amb la fleca artesana. El negoci va celebrar recentment aquest aniversari tan especial en un acte institucional que va reunir representants del sector, entre els quals hi havia la presidenta del Gremi de Flequers de la Província de Barcelona, Mònica Gregori, i la directora general de Comerç de la Generalitat, Marta Angerri.
Es va celebrar un recorregut que es remunta a l’any 1856, quan Francisco Ferrer i Soteras va posar la primera pedra d’aquest projecte amb esforç i visió de futur. Des d’aleshores, generació rere generació, la família ha mantingut viu aquest llegat: Francisco Ferrer Ferran, M. Teresa Ferrer Rius, M. Teresa Solà Farriol i Josep i Marcel Estrada Solà, fins a arribar avui a Roger Estrada Monells, qui encapçala aquesta nova etapa amb il·lusió i compromís.
Aquest setembre celebreu 170 anys d’història. Què significa arribar a una fita tan excepcional per a una empresa familiar?
Arribar als 170 anys és una emoció molt difícil d’explicar. Per a nosaltres no és només una xifra, sinó el resultat de l’esforç, la dedicació i la passió de totes les generacions que ens han precedit. Cada una d’elles ha aportat el seu granet de sorra perquè avui el Forn de Pa Xata continuï sent una referència a Capellades.
El fet que avui el nostre fill ja formi part del dia a dia del forn i representi la setena generació és, probablement, el millor regal que podíem tenir en aquest 170è aniversari. Ens fa sentir orgullosos del camí recorregut i ens dona confiança per continuar mirant al futur amb il·lusió.
Com heu plantejat l’acte de celebració i què en destacaríeu?
Hem volgut que aquesta celebració fos, sobretot, un acte d’agraïment. Aquests 170 anys no són només de la nostra família, sinó també de totes les persones que, generació rere generació, han confiat en nosaltres i ens han fet costat.
Per això, el proper 5 de setembre a les 19.00 hores hem organitzat una festa oberta a tothom, amb música en directe, els parlaments de les diferents autoritats que ens acompanyaran i unes paraules meves. Però, sens dubte, una de les coses que més il·lusió ens fa és que la meva mare, que ha dedicat tants anys de la seva vida al forn, pugui ser-hi present i compartir aquest moment amb nosaltres.
Veure reunides diverses generacions de la família en una celebració com aquesta és un moment molt especial i una manera de valorar tota la història que hi ha darrere d’aquests 170 anys.
Quan mireu enrere, quins han estat els moments que considereu més decisius perquè el negoci hagi arribat fins avui?
És difícil destacar un sol moment, perquè al llarg de 170 anys n’hi ha hagut molts. Cada generació ha hagut d’afrontar situacions diferents i prendre decisions importants per continuar endavant.
Crec que la clau ha estat saber adaptar-nos als canvis sense perdre mai la nostra manera d’entendre l’ofici. Hem evolucionat quan ha calgut, però sempre mantenint el compromís amb la qualitat, el treball ben fet i el tracte proper amb els clients.
Set generacions han mantingut viu el projecte. Com s’aconsegueix transmetre no només un negoci, sinó també una manera d’entendre l’ofici?
Els valors no s’ensenyen només amb paraules, sinó amb l’exemple del dia a dia. L’ofici s’aprèn treballant, observant i vivint-lo des de dins.
A casa sempre hem entès que el forn no és només un negoci, sinó una manera de viure. El respecte pel producte, la dedicació, l’esforç i la importància de cuidar els clients són valors que s’han anat transmetent de generació en generació.
Veure ara el nostre fill implicat en el projecte és una gran satisfacció, perquè significa que aquesta manera d’entendre l’ofici continua viva.
Al llarg de 170 anys heu superat guerres, crisis econòmiques i grans canvis en els hàbits de consum. Quins han estat els reptes més difícils d’afrontar?
Cada època ha tingut les seves dificultats. Els nostres avantpassats van haver d’afrontar moments molt complicats i, en els darrers anys, també hem viscut situacions que ens han obligat a adaptar-nos, com les crisis econòmiques, la pandèmia o els canvis en els hàbits de consum.
Però sempre hem intentat afrontar aquests reptes amb la mateixa filosofia: treballar, adaptar-nos i mantenir la confiança dels nostres clients. Aquesta capacitat de resistir i evolucionar és part del secret d’haver arribat fins aquí.
El 2016 vau rebre el reconeixement d’Establiment Centenari. Què va representar per a vosaltres aquest guardó?
Va ser un reconeixement molt emotiu perquè destacava la feina de totes les generacions que han fet possible que el forn continuï obert durant més d’un segle i mig.
És un guardó que sentim que pertany a tota la família, però també als nostres clients, perquè sense la seva confiança i fidelitat aquesta història no hauria estat possible.
Fa un parell d’anys també vas ser distingit amb el títol de Mestre Artesà. Què significa personalment aquest reconeixement i què creieu que aporta a la professió?
Per a mi va ser un dels reconeixements més especials de la meva trajectòria. Rebre el títol de Mestre Artesà és veure reconeguts molts anys de dedicació, aprenentatge i estima per un ofici que forma part de la meva vida.
També crec que serveix per reivindicar el valor de l’artesania i donar importància a una manera de treballar que requereix coneixement, paciència i molta passió.
Com ha evolucionat la manera de fer pa i de treballar des dels vostres avantpassats fins a l’actualitat? Hi ha processos o valors que s’han mantingut intactes?
La manera de treballar ha evolucionat molt. Recordo els meus inicis ajudant el meu pare i el meu avi, quan encara feien servir feixos de pi per escalfar el forn i, a part d’una màquina de pastar, pràcticament tot el procés era molt manual. Era una feina dura, però també tenia una essència molt especial.
També recordo el gran canvi que va suposar quan el meu germà i jo vam agafar el negoci. Vam passar de fer pa, coques i algun croissant a elaborar tota mena de brioixeria i, de mica en mica, hem anat incorporant nous tipus de pa per adaptar-nos als gustos dels clients.
Avui tenim eines i tecnologia que ens ajuden molt en el dia a dia, però l’essència continua sent la mateixa: utilitzar bones matèries primeres, respectar els temps d’elaboració i treballar amb la màxima cura per oferir un producte de qualitat.
En un mercat cada vegada més competitiu, amb la presència de grans cadenes i nous models de consum, quin creieu que és el valor diferencial d’una fleca amb tanta història?
La nostra història és important, però sabem que no és suficient. El valor diferencial és continuar fent les coses bé cada dia.
Els clients valoren la qualitat, la proximitat i el tracte personal. Saber qui hi ha darrere del producte i mantenir una relació de confiança amb les persones que ens visiten forma part de la nostra identitat.
Quins són els reptes de futur principals per a una empresa artesana com la vostra? El relleu generacional, la digitalització o la captació de talent són preocupacions presents?
El gran repte és saber combinar tradició i innovació. Hem de continuar evolucionant i aprofitant les noves eines, però sense perdre mai la nostra identitat.
El fet que la setena generació ja formi part del projecte ens fa molta il·lusió per al futur. Al mateix temps, és important continuar transmetent als joves el valor d’aquest ofici i aconseguir que l’artesania continuï tenint el reconeixement que mereix.
Si haguéssiu de resumir en una sola idea què heu après després de 170 anys fent pa, quin seria el llegat que us agradaria deixar a les generacions futures?
Després de 170 anys, el que hem après és que les coses ben fetes, amb dedicació i estima, tenen valor. La qualitat, la constància, l’honestedat i el respecte pels clients són principis que no passen de moda.
M’agradaria que les generacions futures continuessin estimant aquest ofici com l’han estimat totes les generacions que ens han precedit i que entenguessin que darrere de cada pa hi ha moltes hores de feina, compromís i il·lusió. Aquest és el millor llegat que podem deixar.
