
L’agricultura és un dels sectors més exposats al canvi climàtic, tant a curt termini, a mesura que agumenta la freqüència de climes extrems arreu del món, com a llarg termini, a causa de canvis en els patrons climàtics de precipitacions i temperatures. Aquests efectes adversos no només afecten els agricultors, sinó que té conseqüències sobre tota la xarxa d’actors diversos que depenen dels productes agrícoles.
En aquest article ens centrarem en el clima i els efectes del canvi climàtic en el subministre de cereals.
El clima i l’agricultura
El clima, una de les quatre àrees a l’hora de fer una anàlisi fonamental, és el factor determinant de la productivitat agrícola. I de l’agricultura en depèn el menjar per a la humanitat i el seu benestar.
Des que es va iniciar l’activitat agrícola, ara fa uns 10.000 anys, els cereals han aportat la major part de calories a la dieta humana. Els primers agricultors van domesticar un conjunt divers de cereals pels seus avantatges evidents: els alts rendiments, els valors nutricionals, la facilitat de transport i estocatge, etc. Avui dia, el blat, l’arròs i el blat de moro, constitueixen encara avui dia la base de l’alimentació humana. Canvis en els preus i la disponibilitat d’aquestes commodities, afecta a la seguretat alimentària i nutricional de milers de milions de persones.
Per tant, l’agricultura ha estat tema de debat en les discussions sobre els efectes del canvi climàtic des de fa dècades. De fet, el canvi climàtic és una dels reptes més importants del segle 21 i una amenaça creixent en relació a l’alimentació.
Es preveu que a al 2050, la producció d’aliments haurà d’augmentar en un 50% en comparació a la producció de principis del segle 21, per tal de poder alimentar 9 mil milions de persones. I caldrà fer-ho en un entorn d’escassetat d’aigua, d’augment de temperatures, de contaminació abmiental, etc.
El canvi climàtic

L’impacte agronòmic i econòmic provocat pel canvi climàtic depèn essencialment de dos factors:
1. El ritme i la magnitud dels canvis de les variables climàtiques i els efectes biofísics d’aquests canvis.
Es preveuen diferents escenaris en funció de l’increment de temperatura:
Increment de temperatura entre 1,5ºC i 2,0 ºC
El canvi climàtic pressionarà la producció de menjar i l’accés, especialment a zones vulnerables, tot deteriorant la seguretat alimentària i el nivell de nutrició. S’incrementaran la freqüència i la intensitat de les sequeres, les onades de calor i les inundacions.
Increment de temperatura entre 2,0ºC i 3,0 ºC
Els riscos de la seguretat alimentària a causa del canvi climàtic seran més severs. Comportarà malnutrició, deficiència de nutrients en zones com l’Àfrica subsahariana, l’Àsia del sud, i l’Amèrica Llatina. L’escalfament global deteriorarà la salut dels terrenys, la polinització, facilitarà l’augment de plagues i malalties.
Increment de temperatura per sobre de 3,0 ºC
Les zones exposades a riscos climàtics augmentarà en comparació als dos escenaris anteriors. Les diferències en matèria de seguretat alimentària es dispararan entre regions.
L’augment de temperatures afectaran negativament els rendiments agrícoles, provocant un augment de preus i amb conseqüències dramàtiques per als països més pobres.
Alguns estudis basats en models climàtics i agrícoles, preveuen que els rendiments de les collites de blat de moro podrien disminuir un 24 %, mentre que les collites de blat podrien augmentar potencialment un 17 %. Pel que fa a les projeccions d’arròs i soja, els diferents models encara no han determinat l’impacte global que podria tenir el canvi climàtic.
El blat de moro es conrea per tot el món, i una part molt imporant al voltant de l’equador. Amèrica del nord, amèrica central, el Brasil, la Xina, Àsia i Àfrica central veuran com se’ls hi redueixen els rendiments del blat de moro a mesura que augmenten les temperatures.
Pel que fa al blat, que creix millor en climes més temperats, podria tenir més extensió on es podria conrear, com ara el nord dels Estats Units i el Canadà, les planures del nord de la Xina l’Àsia Central o el sud d’Austràlia.
L’augment de temperatures però, no és l’únic factor a considerar. Un augment de la concentració de CO2 a l’atomsfera té un efecte positiu en el procés de la fotosíntesis i la retenció d’aigua, incrementant així el rendiment de la collita, però en detriment del nivell nutricional. Això passa més en el cas del blat que no pas en el cas del blat de moro.
2. L’habilitat dels sistemes agrícoles d’adaptar-se a les condicions medioambientals canviants.
Els canvis que s’albiren al futur son tan enormes, que encara ningú no és ben bé conscient de la magnitud de les conseqüències ni de totes les derivades i segones derivades que poden prendre les coses. El que és clar, és que davant d’una situació de canvis en l’oferta arrel del canvi climàtic, les palanques per poder atendre les necessitats del consum de cereals del futur de la humanitat han de passar per augmentar la productivitat dels conreus, gestionar la demanda, repensar el consum de carn i la innovació digital. I tot plegat tenint en compte que l’activitat agrícola haurà de contribuir a reduir les emissions.
També hi ha tot un conjunt d’innovacions tecnològiques possibles que poden ajudar a adaptar-se a les noves condicions, des de la digitalització en tota la cadena de valor agroalimentària fins a aspectes molt controvertits com ara l’aposta per l’ús de varietats genèticament modificades adaptades a un món desconegut fins ara, que depenent de com vagin les coses, si s’arriben a tòrcer molt, algú podria posar sobre la taula.
Pel que fa a la digitalització, existeixen tot un potencial d’innovacions digitals per tal de gestionar l’efecte dels riscos climàtics en l’agricultura al llarg de tota la cadena de valor, des de l’agricultor fins als mercats i els consumidors, passant pels legisladors i altres parts interessades.
Els agricultors poden prendre decisions de gestió de la seva explotació agrària amb l’ajuda de tecnologies digitals que proporcionen informació del clima, com ara la planificació dels recs, selecció de varietats concretes a plantar, etc.
També és important la gestió de totes les operacions un cop ja s’ha realitzat la collita. Aquí, els sensors de temperatura i eines per gestionar la traçabilitat del producte pot permetre detectar problemes de seguretat alimentària i qualitat i en definitiva reduir pèrdues post-collita que poden arribar a ser molt importants si es detecta a temps.
També existeixen tot un conjunt d’innovacions digitals relacionades amb els serveis financers, de crèdit i en assegurances que poden permetre reduir els costos de transacció.
Una millora dels pronòstics climàtics a mig i llarg termini és essencial perquè es puguin detectar aviat situacions no desitjades i les autoritats puguin prendre decisions amb més antel·lació, reduir danys i declarar emergències en cas necessari.
Es necessiten sistemes innovadors que protegeixin i augmentin la base de recursos i a la vegada augmentin la productivitat, però potser és una combinació impossible. Només el temps ho dirà.