Vens del món de la fleca des de petit. A casa són els millors comunicadors de l’ofici. Què és el que et va fer seguir aquest camí? 

És tota la satisfacció que hi ha al darrere de tirar endavant el negoci en una fleca que és tot matèria viva. Tot el que produeixes és per donar al teu client el que vol i et demana. És un producte de primera necessitat i està molt valorat. També, com que ho he mamat des de ben petit, amb les campanyes, acompanyat al meu pare a repartir… Vulguis o no ho he viscut molt de prop i és fantàstic. 

 

Qui diries que són les persones que han marcat la teva trajectòria professional fins avui?

A banda del meu pare i el meu tiet, ma mare també és clau, perquè és qui està darrere de tota la gestió que no es veu i és ella qui ho fa possible. També he tingut grans formadors com el Yohan, l’Angel i la Mari Cruz, que m’han ajudat a tenir les bases fora del forn familiar. Són els que han fet que m’acabi d’enamorar de l’ofici perquè m’han explicat els motius de moltes coses que passen en les masses. T’obre les portes a una altra vessant. Al forn no et saben explicar el perquè de les coses. La formació és molt important per a tothom, tant joves forners com els que fa anys que treballen al sector. 

 

Quin paper ha tingut la teva família en la teva formació i en la manera d’entendre l’ofici?

La meva família sempre ha apostat per la formació i em va dir que abans d’entrar al forn m’havia de formar. Em van portar a la Baking School, però també he passat per altres escoles. Ells sempre em van dir que anés a la Baking pel nivell dels professors. Ho tinc lluny de casa, però tot té una recompensa. Mai ha estat un problema aixecar-me d’hora per anar a formar-me. 

 

Tens germanes i familiars que no estan vinculats al negoci familiar. Per a la teva família, el fet que t’interessessis per la fleca va ser significatiu?

Sí i no. La meva família em va donar molt de suport quan vaig decidir seguir amb el negoci, però ells el que volen és el millor per als seus fills. Tant podria ser forner com no ser-ho. Sempre m’han acompanyat molt. Si bé és cert que les meves germanes en teoria no segueixen el negoci, mai se sap on acabaràs. Per exemple, la petita està estudiant nutrició, i vulguis o no és un tema que està molt vinculat a la fleca. No està fent masses, però pot ajudar en un altre àmbit del negoci. La gran també està estudiant biologia i ciències ambientals i està treballant amb pagesos. O sigui que sembla mentida, però som a l’inici i al final de la cadena del forn. Tractem amb pagesos —que ens aporten el blat— i la nutrició. Està tot lligat. Mai se sap si acabarem junts o no. 

 

El fet de venir d’una nissaga de sis generacions de forners suposa més pressió o més motivació? 

Les dues coses. Sento una mica de pressió per defensar el llegat que m’han deixat, però també estic molt motivat perquè vull tirar-ho endavant i canviar-ho cap a millor. Ja ho he fet amb la vessant sense gluten. Són generacions que van passant, es canvien coses i a millor, això segur. 

 

Què t’ha aportat en els àmbits professional i personal la teva relació amb la Baking School Barcelona Sabadell, especialment el fet d’haver cursat el Màster en Fleca Artesana d’Excel·lència?

A mi m’ha aportat, a part de molta dedicació i sacrifici, molta formació i acabar d’entendre coses que no entenia. Vaig aprendre nous processos en els quals no m’havia parat a pensar. Tot i que el màster no és el final de l’aprenentatge del forner, perquè mai s’acaba d’aprendre, l’experiència és molt enriquidora. Comparteixes i aprens molt dels companys del màster també. Aprens amb tots els formadors, amb els companys i de tu mateix. 

A més, cada any el màster va innovant i incloent coses noves. El màster permet a un bon forner assolir l’excel·lència, i s’ha de fer perquè et fa millorar com a professional. 

 

Què representen per a tu els premis i reconeixements que has rebut, especialment The Baker 2025? Què va significar guanyar aquest títol?

En aquests premis es valora tota la feina que fas al darrere. I això t’omple com a professional i com a persona. I The Baker encara més, perquè ha estat el meu primer premi personal i em va emocionar molt. Venia del màster, de sacrificar moltes coses durant un any, que va ser bastant dur per a mi. En guanyar em vaig treure un pes del damunt, però també he de reconèixer que vaig pensar que sí, que potser sí que m’ho havia guanyat. M’hi vaig esforçar molt i és un premi a la constància i el sacrifici que vaig fer. 

 

Com vas viure personalment el procés de competició a The Baker i quines sensacions et va deixar tant la preparació com la final?

A la preparació estava molt estressat. Havia de quadrar la feina i els moments lliures que tenia. Jo treballo en un obrador sense gluten i, quan acabava, anava a l’altre obrador a treballar en les proves del concurs. Tenia poques hores lliures per dedicar-me al concurs perquè havia de treballar a l’obrador. Tenia poc temps per treballar, entrenar i preparar-me les coses. I no vaig poder fer cap prova sencera abans del concurs. Vaig anar una mica a l’aventura perquè no sabia si els temps s’ajustarien al 100 %. Només havia pogut fer tres o quatre peces seguides i va ser tot un repte. 

Va ser bastant pesat i me n’anava a dormir angoixat pensant que no podria fer-ho. 

 

I quan vas rebre el premi, què vas sentir? 

No només quan vaig rebre el premi, sinó en el moment en què vaig poder acabar la taula final amb el temps correcte. En aquell moment, ja em vaig desfer pensant: «Ostres, ho he fet». Caram, tinc els pèls de punta de recordar-ho. 

Però va ser molt satisfactori veure que ho havia pogut fer tot. I quan vaig rebre el premi ja vaig pensar: «I a sobre he guanyat?». No m’ho creia, i ja et dic va ser espectacular poder gaudir-ho amb la família. Perquè a més en tot moment vaig sentir que em donaven molt de suport. 

 

Has desenvolupat projectes relacionats amb el pa sense gluten. Què t’hi va portar? Què suposa elaborar aquest tipus de productes i com veus aquesta tendència a la fleca actual?

Ho vaig fer pel sector celíac. Hi havia gent que ens demanava aquests productes i nosaltres no podíem garantir-los un producte de qualitat sense contaminació fet a l’obrador de tota la vida. 

Em vaig formar en aquest sector i ens va sorgir la possibilitat de tenir un local perfecte per a aquestes elaboracions i m’hi vaig llençar. Vaig desenvolupar la gamma de productes, tot molt enfocat a les persones que tenen la intolerància. Però amb el temps ens hem adonat que una gran part dels nostres clients es preocupa molt per productes més nutricionals i sense gluten. I al final ho hem enfocat per a aquests dos perfils, els que tenen intolerància al gluten i a la lactosa i als que busquen productes més nutricionals.

Tenim gent celíaca que ens ha plorat a la botiga perquè els costa trobar un lloc bo, de qualitat i artesanal. 

 

 

Quins reptes tècnics té treballar el pa sense gluten en comparació amb la fleca tradicional?

Són conceptes molt diferents, però alhora similars. En la fleca tradicional, el gluten és el que fa que s’ajunti tot. Quan fas pa sense gluten hi has de posar algun ingredient que aporti elasticitat, com el psyllium, i un impulsor perquè pugi el pa. Són conceptes similars però diferents perquè la massa no és la mateixa. Aquí és molt tova, l’has de treballar amb una batedora… Nosaltres intentem que s’assembli al màxim al gust i la textura d’un pa amb gluten, però és molt complicat. I aquest és el nostre repte: oferir un pa sense gluten, però similar al convencional. 

 

 Quin consell donaries a una persona jove que vol dedicar-se a la fleca i potser continuar un negoci familiar?

Que no s’ho pensi. Si li agrada el món de la fleca, que s’hi llenci. Però abans de posar-s’hi que es formi. És sacrificat, però després té la seva recompensa i s’agraeix. I a dins del forn treballes amb massa viva, cada dia és diferent. Si li agrada la fleca, que s’hi llenci, que és fantàstic.

 

 Quin és el teu tipus de pa preferit i per què?

Cada vegada m’agraden més els pans integrals i de massa mare. Perquè trobo que tenen un gust més potent i gustós. I me’l menjo sense res.