Search
Close this search box.

El llegat de Llargués

El sector de la fleca està de dol per la pèrdua d’Andreu Llargués, històric president del Gremi de Flequers de la Província de Barcelona durant trenta anys i figura destacada dins l’associacionisme flequer internacional. Va morir el passat 30 d’octubre a l’edat de 84 anys, i ens ha deixat un llegat històric i una emprenta profunda i reconeguda en l’ofici.

El sector de la fleca està de dol per la pèrdua d’Andreu Llargués, històric president del Gremi de Flequers de la Província de Barcelona durant trenta anys i figura destacada dins l’associacionisme flequer internacional. Va morir el passat 30 d’octubre a l’edat de 84 anys, i ens ha deixat un llegat històric i una empremta profunda i reconeguda en l’ofici.

“És un gran privilegi que em facin president d’honor. Ara bé, el que no faré mai serà posar-me en les decisions del nou equip. Si necessiten un consell o em demanen l’opinió, a mi m’hi tindran sempre. Hi continuaré vinculat, però, perquè considero que aquesta serà la meva casa fins que em mori”. Aquestes declaracions formen part de la darrera entrevista concedida per Andreu Llargués i publicada a NEWSPA fa uns mesos.

En aquesta llarga xerrada, qui va ser president del Gremi de Flequers de la Província de Barcelona al llarg de tres dècades, reflexionava sobre el futur de la fleca en aquests termes: “Amb l’escenari actual de guerres, revoltes i la situació de malestar d’Espanya, el futur és el que hem de guanyar nosaltres veient aquestes perspectives de negoci i preguntar-nos on podem anar. El pa és un aliment que, en el moment en què no queda res, amb pa la gent pot sobreviure. És una fortalesa immensa. Una fortalesa que des que va començar el món resisteix. Per tant, un sector com aquest té futur. Però torno a repetir-ho: junts busquem camins per sortir de totes les crisis que hi ha i junts podem trobar camins. Una persona sola no trobarà camins i, per això, la meva aposta aquí és que hem d’anar units per poder anar a l’Administració i buscar aquests camins de futur que necessitem”. Aquestes paraules, pocs mesos després del seu traspàs, la matinada del passat 30 d’octubre, formen el seu llegat intel·lectual, vital i professional.

Arquitecte Llargués?

Nascut a Mollet del Vallès l’11 de setembre de 1940, va ser la quarta generació de la Fleca Llargués, establerta el 1878 pel seu besavi, i es va dedicar al negoci familiar durant 48 anys. “No obstant això, poca gent sap que ell volia ser arquitecte”, revela Jordi Andreu Llargués Cleries, un dels seus tres fills. “De fet, va començar els estudis, però els va haver de deixar perquè va morir la seva mare i va haver de fer-se càrrec del forn familiar”, explica. “A més a més, abans d’això, també va estudiar uns anys la carrera de Dret per poder tenir més permisos a la mili, que va fer a Cartagena, i poder venir a ajudar el pare al forn”, narra. “Sigui com sigui, el cert és que Andreu Llargués no va entrar a la fleca perquè tingués una gran vocació com a forner. Però el que és indubtable és que, una vegada hi va entrar, hi va anar fins al fons”, reflexiona.

“Vam passar moments molt difícils a casa meva, molt, molt difícils”, recordava Llargués a l’esmentada entrevista sobre aquesta època, quan li van preguntar sobre els seus records més feliços com a flequer de Mollet. “Diria que el moment que vaig tornar de la mili i vam obrir la primera sucursal, juntament amb el meu casament, perquè la meva dona i els meus fills també m’han donat suport. Gràcies a ells hem arribat on som. Aquests serien els meus moments més feliços”, assegurava.

Una vegada establert com a flequer, Llargués va començar la seva activitat en l’àmbit de l’associacionisme des de ben jove, sempre en defensa del sector i demostrant un gran sentit de la justícia i la reivindicació. “Era una persona molt inquieta en tots els aspectes de la vida: social, política, gremial… Era un home que es mullava”, destaca el seu fill.

“Va entrar a mitjans dels anys seixanta a la Junta Directiva Intercomarcal de l’Associació Provincial Tècnica de Flequers, que era l’ens precursor de l’actual Gremi, en una època en què els gremis estaven interdits per Franco”, recorda Carme Pifarré, qui va treballar al seu costat durant tota la seva presidència. “Com a secretària general del Gremi, vaig tenir la sort i el privilegi de treballar al seu costat, com a la seva mà dreta, des del seu nomenament i fins a la meva jubilació l’any 2018. Sempre em va fer sentir valorada i reconeguda, i això em va donar la confiança per afrontar els diferents reptes que ens vam marcar i que vam assolir conjuntament”, assegura.

“Llargués va ser directiu per a la comarca de Granollers fins que els seus dos fills Jordi i Sergi van poder agafar les regnes del negoci. Un cop va passar-los el testimoni, es va poder dedicar en cos i ànima al Gremi i a tots els càrrecs institucionals que, dins i fora del sector, se li van oferir”, explica Pifarré.

El Congrés de Manresa

Un moment clau de la trajectòria de Llargués i en la història de la fleca catalana va ser l’històric congrés celebrat a Manresa a començaments dels anys vuitanta. “Veníem d’una època en què tot estava controlat per l’Estat franquista, començant pel preu del pa i de la farina”, recorda Jordi Morera, històric vicepresident del Gremi durant gran part de la presidència de Llargués. “Els flequers ens volíem avançar als canvis que estaven començant, i l’Andreu va fer una ponència excepcional sobre el futur de la fleca en què va parlar de la llibertat d’establiment de preus i de com ens havíem d’adaptar a aquesta nova realitat”, assenyala Morera, qui va participar en l’organització d’aquesta trobada com a assessor de Joan Eril, president del Gremi anterior a Llargués. “L’Andreu es va mostrar com un cervell privilegiat de la fleca, amb un bagatge cultural brutal, una gran agilitat mental, una capacitat de síntesi increïble, una memòria prodigiosa i una visió molt clara dels reptes que tenia la fleca en aquell moment i en el futur”, destaca.

De fet, quan NEWSPA li va preguntar sobre les fites de les quals se sentia més orgullós de tota la seva trajectòria, Llargués va destacar aquesta ponència. “Vaig expressar el meu desig de buscar la carrera de forner. Per a mi era molt important que el consumidor sabés que el forner on va és responsable i que és una persona que li dona un bon producte”, va declarar.

President… i molt més

A partir d’aquest Congrés, Llargués va continuar guanyant prestigi com a orador i representant dels interessos de la fleca, fins que l’any 1993 va assumir el càrrec de president del Gremi de Flequers de la Província de Barcelona. “Com a president, va ser qui va aconseguir que el Gremi tingués el prestigi que mai abans no havia tingut. Actualment, el Gremi de Flequers de la Província de Barcelona és, si no el més important d’Espanya, un dels més destacats. Sota la seva presidència van confluir empreses flequeres grans, petites i mitjanes molt diverses, però amb un mateix objectiu: fer un bon pa. El món de la fleca sempre estarà en deute amb ell”, incideix Pifarré.

Des de la Presidència, Llargués va defensar amb fermesa els interessos del sector durant trenta anys, fins a convertir-se en una figura de referència dins de les associacions gremials, molt més enllà de Barcelona i província. Perquè, a més de ser president del Gremi durant tres dècades, també va ocupar la presidència de la Federació Catalana d’Associacions de Gremis de Flequers des del 1997 fins al 2011. A més, entre 2013 i 2020, va ser president electe de la patronal espanyola CEOPAN, que l’any 2017 va canviar el seu nom a Confederació Espanyola de Fleca, Pastisseria, Brioixeria i Afins (CEOPPAN), entitat que després el va reconèixer amb el títol de president d’honor. A més, va ostentar la vicepresidència de la Unió Internacional de Fleca i Fleca-Pastisseria (UIBC), de la qual va formar part des de 1996 i on també va exercir el càrrec de tresorer. Això el va fer mereixedor de la Insígnia d’Or d’aquesta institució. També va ser membre dels Consells d’Administració de CAPSA, de l’extingida Mutual Flequera de Catalunya i de la Mútua d’Accidents de Saragossa (MAZ), així com membre de la Junta Directiva de PIMEC-SEFES. A més a més, era soci honorífic de PIMEC, i va ser membre del Ple de la Cambra de Comerç de Barcelona. En l’àmbit local, Llargués va ser president del patronat de la Fundació Sanitària Mollet.

“Vaig conèixer l’Andreu a començaments dels noranta en un Congrés de Fleca a Barcelona”, recorda José María Fernández del Vallado, actual secretari general de CEOPPAN, qui va tractar molt Llargués en aquests anys. “Recordo que defensava —amb la seva habitual vehemència— una postura amb la qual jo no estava d’acord sobre un tema de gran debat en aquell moment. En tornar, vaig comentar-li a l’aleshores president de CEOPPAN, el valencià Enrique Martínez Mortes, que l’Andreu era l’única persona (d’entre tots els polítics, periodistes, consumidors, forners… que estaven immersos en el debat) que gairebé m’havia fet canviar d’opinió amb els seus arguments, i que havíem de portar-lo al Comitè Executiu de qualsevol manera”, rememora.

“Allà va començar una llarga història de col·laboració, complicitat (no exempta de discrepàncies, sempre resoltes amb lleialtat i altura de mires) i moltes hores de treball conjunt en les quals no podia deixar d’admirar la seva enorme capacitat de visió i la seva generositat. L’Andreu sempre anteposava els interessos generals als particulars i se sentia responsable de cada tancament i de cada crisi de les empreses del seu sector. I allà vam forjar una amistat que ha durat fins al final”, assegura.

“Durant tota la seva carrera professional, no va dubtar ni un sol moment a acudir a les administracions de qualsevol estament públic, fos mundial, estatal o català, per defensar els drets dels flequers i per aconseguir que el pa fos considerat un aliment essencial i saludable en la dieta humana”, destaca Pifarré.

“Malgrat ser una persona gran i amb molta experiència, el que el po- dria fer pensar que les seves idees estarien antiquades, era tot el contrari. Era una persona amb una visió de futur i amb una clarividència de com i cap a on havia d’evolucionar la fleca que pocs líders associatius, fins i tot els més joves, tenen”, destaca per la seva banda Carles Cotonat, secretari general del Gremi. “Aquesta visió de futur és el que li va permetre liderar el Gremi de la Província cap a la institució de referència que ara és, i donar resposta, fins i tot per avançat, a necessitats que la fleca actual demandava, com la formació”, subratlla.

Escola Andreu Llargués

La seva dedicació al sector sempre va tenir un eix central: la formació. Va ser fundador del Centre de Formació Vapor Llonch de Sabadell l’any 1990 i, el 2011, de l’Escola de Flequers Andreu Llargués, també coneguda com a Baking School Barcelona Sabadell, on va establir les bases per a la formació de generacions de flequers i pastissers.

“Va ser un gran defensor del sector i un gran visionari, i especialment va visualitzar molt clarament la necessitat de la formació i la tecnificació. Va apostar i arriscar moltíssim, i el seu gran llegat és l’Escola que porta el seu nom”, destaca Mònica Gregori, actual presidenta del Gremi.

“Des del Gremi vam lluitar molt per tenir l’Escola que tenim avui dia, i em sento molt orgullós del nivell al qual ha arribat la formació que impartim i que el forner tingui una escola”, declarava en la seva darrera entrevista. “Per a mi, el dia de la inauguració de l’Escola va ser molt especial. Veure per sorpresa que el meu nom era a la làpida… Sempre estaré agraït per aquest fet, però quan vaig allà sempre penso: Què he fet perquè tingui una escola amb el meu nom?”, es preguntava.

La responsable que Llargués donés nom a l’Escola va ser Carme Pifarré, qui ho va proposar a la Junta del Gremi per destacar seva profunda i immensa tasca per millorar la qualificació del sector. “Creia fermament en la formació com a eina per professionalitzar l’ofici de la fleca. Avui, l’escola de formació del Gremi a la ciutat de Sabadell és reconeguda mundialment”, destaca Pifarré. “M’alegro molt d’haver-li pogut retre homenatge en vida posant el seu nom a l’Escola”, declara.

“Sabeu que el Gremi ha estrenat aquest mes d’octubre el primer màster en Fleca Artesana d’Excel·lència del sector? Sabeu que les master class acosten a Sabadell autèntics mestres de la fleca internacional per impartir classes a l’Escola de Flequers Andreu Llargués? Sabeu que teniu al vostre abast formació flequera i pastissera, però també formació en gestió, estratègia, màrqueting i aparadorisme, entre d’altres? No deixeu d’aprofitar tots aquests recursos al vostre abast per assolir l’excel·lència”, animava Llargués als flequers en un dels seus editorials fa uns anys.

El relleu

La seva darrera contribució al Gremi i al sector va ser la manera impecable com va marxar i va preparar el seu relleu, que es va oficialitzar durant la Nit del Pa de l’any passat, al recinte modernista de l’Hospital Sant Pau, un lloc ple d’història, una de les seves grans passions.

“En l’àmbit personal era una persona que es feia estimar i respectar molt. Era com una biblioteca, tenia molts coneixements d’història i sempre sabia explicar el que havia passat dècades abans. Era com un llibre obert i un pou de saviesa”, destaca la seva successora, Mònica Gregori, qui incideix en la bona sintonia amb el seu predecessor. “Parlàvem el mateix idioma. Teníem una visió compartida del sector i la mateixa opinió sobre gairebé tots els temes que afecten la fleca. Compartíem la cerca del bé comú del sector per damunt de les necessitats i els interessos individuals”, explica. “La seva figura m’ha influït moltíssim”, reconeix la Mònica, qui recorda la manera com Llargués la va anar convencent que ella havia de ser el relleu. “Quan m’ho va dir em va semblar una bogeria, però ell ho tenia molt clar i va ser molt persistent”, assegura. “Sempre em va donar molta confiança i seguretat, i em va demostrar que creia molt en mi. I una vegada vaig ser presidenta, em va ajudar en tot moment, em va posar en context i em va explicar la dimensió històrica de les coses, tot el que havia passat dècades abans, per transmetre la seva visió àmplia”, afegeix.

Andreu Llargués deixa un llegat de respecte i admiració dins de la comunitat flequera i empresarial, però també un record inesborrable entre aquells que el van conèixer i sempre el tindran al seu cor com un mestre, un líder i un amic.

“L’Andreu era enginyós, culte, divertit, proper, amant de la seva família i dels seus amics, i li encantava gaudir de la vida”, recorda Fernández del Vallado. “Si trobava a faltar algú, era la seva mare, a qui va perdre molt aviat i m’explicava que a Montserrat trobava consol per al seu dolor. Ara ja s’ha reunit amb ella i ens estarà mirant, fumant un bon havà i movent des d’allà —geni i figura— els ressorts necessaris perquè als seus éssers estimats els vagi tot bé”, diu.
“L’Andreu tenia una actitud increïble”, destaca Morera. “Jo el vaig veure fa uns anys a Madrid parlant amb una ministra d’Agricultura en l’època del Procés, que li va dir: ‘¡Hombre, un catalán! Difícilmente nos pondremos de acuerdo’. I ell va respondre, fent gala de la seva rapidesa, habilitat i bon tarannà: ‘¿Cómo que no? ¡Su jamón y mi pan hacen un maridaje estupendo!’. A partir d’aquell moment, la ministra, sempre que organitzava una reunió que afectés la fleca, volia que hi fos present ‘el señor panadero’, com l’anomenava. Això demostra el carisma i la intel·ligència de Llargués, que sempre tenia una actitud positiva i molt educada en defensa dels interessos de la fleca”, assegura.

“L’Andreu Llargués ha estat una persona generosa, afable i cordial, treballadora i tenaç, que transmetia el seu entusiasme a tots els qui l’envoltaven. Res l’aturava a l’hora d’aconseguir millores per al sector. La seva ment, clara i emprenedora, el convertia en un referent per a tots els seus companys d’ofici”, declara Pifarré. “Ens ha deixat un enamorat del pa, un gran defensor de l’ofici, un flequer de quarta generació que va dedicar tota la seva vida a promoure la fleca artesana arreu del món. Crec que tots els meus companys i companyes del Gremi estarien d’acord que, encara més que el president Llargués, trobarem a faltar la persona de l’Andreu, qui sempre tenia un somriure per a tothom, una paraula amable i algun comentari ple d’ironia que ens provocava un somriure”, afegeix.

“Personalment, crec que se l’hauria de recordar com un dirigent gremial que sempre va tenir la defensa de la fleca com el seu sentit de viure. Va demostrar una capacitat de treball, de compromís i de sacrifici pel sector difícil d’igualar. Tenia una visió molt profunda i àmplia, i va saber aglutinar totes les visions del sector per unir-lo i enfortir-lo. Recordo una de les seves frases que més repetia: ‘tot el pa és bo i el meu és el millor!’”, rememora Carles Cotonat, qui afegeix que “difícilment podríem entendre l’evolució positiva que ha experimentat la fleca i el pa en aquestes darreres dècades sense la figura del senyor Llargués. Potser la millor manera és recordar-lo com un forner que va treballar pels forners, que va saber predir i avançar-se a les necessitats de la fleca moderna per defensar-la amb contundència, però amb actitud positiva i elegància”, conclou.

“Jo crec que he fet el que la consciència em demanava que fes i el que creia que el sector necessitava”, declarava a la seva darrera entrevista, en aquestes pàgines. I afegia: “sempre he dit que, en el moment en què perdés la il·lusió per defensar el sector, marxaria”. I, de fet, no va marxar mai. D’alguna manera, Andreu Llargués seguirà sempre amb nosaltres.

Amb el suport de: