Search
Close this search box.

El pa fa país

La fleca artesana té un impacte molt positiu en l’economia local, creant ocupació i generant riquesa per als proveïdors i productors locals, a més de revitalitzar el comerç, impulsar el turisme gastronòmic, promoure el desenvolupament sostenible i enfortir el sentit de comunitat.

 

Des de fa segles, la fleca desenvolupa una tasca fonamental a la societat. Una missió històrica que va molt més enllà de la seva funció principal, que és lliurar a la ciutadania un aliment bàsic que constitueix un dels principals pilars de la nostra dieta, fent-ho des de l‘excel·lència artesana per garantir la màxima qualitat nutricional i organolèptica als seus productes. A més a més, els forners que cada dia, des del seu obrador, mantenen viu el seu compromís amb l’ofici i els seus veïns, col·laboren decisivament amb la vertebració de la societat i a l’economia local del territori on desenvolupen la seva activitat.

Els últims anys, a més a més, s’ha produït tot un ressorgiment en la popularitat de la fleca artesana, a través del qual els forners professionals han reforçat l’aposta per elaborar pans i productes enfornats d’alta qualitat utilitzant mètodes tradicionals. Aquesta tendència no monés ha satisfet el gust dels amants del pa, sinó que també ha tingut un impacte significatiu en l’economia local.

   

La fleca artesana afavoreix l’economia local a través de la creació de llocs de feina

 

Cultura del pa

En primer lloc, la fleca artesana ha protagonitzat un renaixement de la cultura del pa, fent front a les grans cadenes i als productes industrialitzats. Cada vegada més, els consumidors busquen pans amb sabors autèntics, textures úniques i processos de producció més sostenibles.

El creixement de la fleca artesana ha tingut un impacte positiu en l’economia local a través de la creació d’ocupació. Com tots sabem, les fleques de qualitat requereixen mà d’obra altament capacitada, tant personal d’obrador com de botiga. Precisament, la manca de personal qualificat és un dels problemes que més preocupen el sector en els nostres dies.

   

Però a més de crear llocs de feina, les fleques artesanes també han fet costat als proveïdors locals. La fleca sempre necessita matèries primeres d’alta qualitat i proximitat, per la qual cosa s’han multiplicat les relacions directes amb productors locals de farina, cereals, ous i altres productes. Això impulsa l’economia local, en fomentar una cadena de subministrament més curta i en fer costat als agricultors i productors locals.

Així mateix, les fleques artesanes han contribuït a la revitalització de moltes comunitats a nivell comercial. Les fleques de qualitat, a vegades en àrees prèviament abandonades o degradades, atreuen residents i visitants, convertint-se en destins populars. Això ha creat un efecte positiu en el desenvolupament econòmic d’aquestes àrees, ja que altres empreses i restaurants també han vist el potencial i han obert negocis pròxims, generant un ambient vibrant i pròsper.

D’altra banda, la presència de fleques artesanes ha fomentat el turisme gastronòmic en moltes localitats. Els visitants acudeixen a aquestes fleques a la recerca d’experiències úniques i autèntiques, la qual cosa impulsa l’economia local a través de la despesa en allotjament, restaurants i altres activitats turístiques.

De tota la vida

«En els darrers 10 anys, la gent ha pres consciència que hi ha pa de moltes qualitats, i que val la pena pagar una mica més per un producte millor, que et pugui aportar quelcom més que un pa industrial (valor nutricional, textura, sabor, aromes, conservació, ingredients naturals, etcètera). A nivell d’economia local, un pa artesà de qualitat implica directament que hi hagi una fleca que pugui subsistir i, per tant, una part del petit comerç continuï viu», reflexiona Joan Pous Martí, encarregat d’obrador i gerent del Forn de Pa Pous. Aquesta fleca de Santa Maria de Palautordera és un bon exemple de forn de referència al territori, amb un efecte positiu al seu voltant. Actualment, treballa amb un productor de blats ecològics de la Província. «El fet que sigui un producte de primera mà, i de proximitat, es valora molt positivament per aquella gent que s’hi interessa», assegura. «El camí no ha sigut fàcil ni ràpid. Quan vam agafar el relleu generacional de l’empresa, aquesta estava molt antiquada tant a nivell d’instal·lacions (botiga i obrador) com a nivell de producte. Vam apostar per anar introduint de mica en mica més varietat de productes de brioixeria i de pa. Per poder fer això ens vam haver de formar amb nombrosos cursos fets a l’Escola de Flequers Andreu Llargués», recorda. «A més, els primers anys no vam tenir por en obrir una nova botiga i apostar per oferir degustació al mateix local, cosa que va tenir molt bona rebuda per la gent del poble. Això ens va servir també per introduir producte salat (pizzes, entrepans, etc..) al nostre ventall de productes. Finalment, l’aposta clara per un treball artesà i de qualitat, amb l’accent en fer un bon producte, i mirant sempre de tenir uns preus ajustats, juntament amb el bon servei a les botigues, ha acabat de ser la clau perquè any rere any anéssim guanyant clients», explica.

 

Un altre bon exemple és el Forn L’Espiga d’Or d’Osona, regentat des de fa 100 anys per la família Arnaus i que actualment té 3 botigues pròpies i en serveix a 2 més, a més de lliurar producte a restaurants i col·legis. «Estic fent el pa com em van ensenyar els pares, amb massa mare dura, la tradicional de tota la vida. Hem procurat gastar farines de qualitat, prioritzant la qualitat encara que el marge sigui baix. Fem pa tradicional i d’una àmplia varietat. Abans, fèiem només 4 tipus de pans. Ara en fem més de 20: blat de moro amb xia, espelta, digestiu, soja, blat de moro, kamut…», enumera Rafael Arnaus, qui explica que treballa amb ingredients dels productors locals de la zona. «Pensava que, quan es morissin els clients d’edat avançada, se’ns acabaria el negoci, però passada la pandèmia, com que la gent es va quedar molt a casa, el client aposta cada vegada més per la qualitat i els productes artesans. La clientela s’ha renovat amb la incorporació de molts joves. El jovent s’ha conscienciat de la importància d’un pa de qualitat», reflexiona.

La presència de fleques artesanes ha fomentat el turisme gastronòmic en moltes localitats

 

El jovent vol pa bo

Marc Jorba, del Forn de Pa Jorba (Esparreguera), també detecta un augment de gent jove que busca productes naturals que siguin saludables i recomanats per a la nostra dieta. «A diferència d’abans, ara veiem que, si el producte és bo, la ciutadania ho valora. És una manera de conèixer de primera mà qui el fa i assegurar-se que serà bo», reflexiona. «Intentem sempre comprar a les botigues del poble, per reforçar el comerç local, i tot el que podem aconseguir de proximitat ho intentem afegir en la nostra elaboració», assegura. «Comprar localment permet encarregar el que es necessita i personalitzar-ho al gust del client», reflexiona. D’altra banda, destaca que el tracte personalitzat és cada cop més un requisit de la clientela i un gran avantatge de la fleca artesana i de proximitat. «La gent, cada vegada més, és conscient que per menjar un bon pa ha d’anar a la fleca de sempre, on trobarà un pa de proximitat elaborat diàriament», resumeix. La clau de l’èxit és continuar fent un pa com el d’abans, amb llargues fermentacions i amb ingredients de primera qualitat. «A més, ens hem anat actualitzant gràcies a cursets de formació, seguint les noves tendències i millorant molt les nostres fermentacions, lentes i controlades. També hem incorporat a la nostra elaboració diària diferents tipus de farines (espelta, sègol…) i diferents formats (motlle, xusco…)«, explica.

Joan Pous també percep, en els últims anys, una tendència a l’alça quant a la conscienciació de la ciutadania sobre les bondats del pa artesà i els productes de proximitat. «Cal dir, però, que tot i que la gent està cada cop més informada, i també cada vegada demanen ser més ben informats cada vegada més, hi ha molta gent que ve amb conceptes erronis. Crec que hi ha molta informació en general (xarxes socials, internet, programes de televisió, anuncis, etc.), però que no sempre és correcta, i això provoca que molta gent no estigui ben informada«, analitza.

En aquest punt, el prestigiós forner Àngel Zamora, formador habitual a l’Escola Andreu Llargués, creu que «cal molta feina de conscienciació i informació al consumidor, i això, per a una fleca petita, potser és massa, ja que el temps i els recursos són limitats». Recomana accions com obrir l’obrador de tant en tant per tal que els clients el puguin visitar, conèixer el forner, preguntar-li els seus dubtes, etc. Des del seu punt de vista, comparat amb ara fa 20 anys, el coneixement del client és immensament major, però falta qualitat d’informació més que quantitat. «Es tendeix a simplificar, i el tema del pa és complex i divers», indica.

La gent ha pres consciència que hi ha val la pena pagar una mica més per un pa millor

 

La cadena del pa

Sota el seu punt de vista, encara queda molta feina a fer en quant  a sinergies amb els productors. «Es tracta d’una cadena amb diferents esglaons: l’agricultor, el moliner, el forner, el consumidor… Tota la cadena ha de funcionar bé i en connexió, com succeeix a la indústria del vi. Hem de fer entendre que el pa és un producte que comença al camp i, fins que arriba al consumidor, passa per diversos perfils de professionals, als quals se’ls ha de posar en valor. El forner s’ha de responsabilitzar també amb l’agricultor i el moliner», reflexiona.

És per això que l’Escola de Flequers Andreu Llargués té en marxa diverses iniciatives per mostrar als alumnes d’on venen les matèries primeres que utilitzen els flequers, com ara les recents visites a la farinera Fills de Moretó, on els alumnes del Certificat de Professionalitat han pogut conèixer de primera mà el procés d’elaboració de la farina, des de l’arribada del blat al seu empaquetat, passant per les successives pre-neteges, la hidratació, la separació dels diferents productes i subproductes de la farina, etc.

El que està clar és que la fleca artesana té un impacte molt positiu en l’economia local, creant ocupació i generant riquesa per a proveïdors i productors locals, a més de revitalitzar el comerç i impulsar el turisme gastronòmic. Tot això és gràcies a la creixent demanda dels consumidors per productes de qualitat, en un moment en què la cultura del pa reviut. Amb el seu enfocament en l’artesania i l’autenticitat, les fleques artesanes continuen deixant empremta en l’economia local, promovent el desenvolupament sostenible i generant un major sentit de comunitat en els nostres pobles i ciutats.

 

Amb el suport de: