Buscar
Cerrar este cuadro de búsqueda.

Andreu Llargués: «Mourem cel i terra per salvar la fleca, però no podem perdre l’esperança»

Entrevista a Andreu Llargués, president del Gremi de Flequers de la Província de Barcelona i de la Federació Catalana d'Associacions de Gremis de Flequers.

Com veu la situació actual de la fleca en l’actual context econòmic?

Veig la situació amb preocupació, però sense perdre l’optimisme de cara al futur.

Vostè ha viscut moltes crisis al capdavant de la fleca, i sempre hem pensat que cada crisi era la pitjor de la història. Creu que aquesta vegada és veritat?

Crec que és la pitjor crisi que hem viscut, i no només nosaltres. Estem en una crisi global que no només afecta l’àmbit comercial, sinó també l’econòmic, el polític, el mediambiental,… Tinc la sensació que anem cap a un final de cicle, en el qual la fleca està molt afectada, perquè les matèries primeres que utilitzem, com el sucre o la farina, són justament les que més han pujat de preu. A més a més, hauríem de renovar la maquinària, perquè una part important està antiquada i té un gran cost energètic. Però tot això costa diners, i és per això que la fleca reclama a les administracions un pla de xoc, de la mateixa manera que l’han tingut altres sectors, com ara l’automoció.

«Tenim molt futur, sempre que es basi en una unió potent per fer-nos escoltar davant els diferents nivells de govern. Només amb una associació forta es pot negociar amb les administracions per demanar les justes demandes del sector»

Quins són els punts forts de la fleca per superar aquesta situació?

La qualitat del producte és el primer punt fort, i el més imprescindible. En la recent aturada simbòlica de forns, el consumidor ens ha donat suport, perquè vol un bon producte. Un producte, a més, a preus raonables, i en aquest sentit el sector ha demostrat una capacitat per estrènyer-se el cinturó fins a nivells impossibles. En aquest moment, ja hem arribat a un punt que no el podem estrènyer més. Una de les coses més positives que hem aconseguit en els darrers anys és que, ara, el consumidor sap diferenciar entre el bon pa i el dolent, cosa que abans no succeïa. Un altre punt fort és que es reconeix que som una part important del teixit comercial de proximitat als carrers.

El nostre sector ha tingut sempre una gran capacitat per innovar i reinventar-se. La prova és el que ha fet aquest gremi, i ho diem amb molt orgull i sense ànim de presumir, amb la seva decidida aposta per la formació.

El forner que ha volgut formar-se per poder adaptar-se als canvis en el que demanden els consumidors, ho ha pogut fer a la nostra Escola, que és admirada arreu del món. Això ens ha permès diferenciar el nostre pa artesà i de qualitat de l’altre pa, gràcies també a altres iniciatives impulsades per aquest Gremi i per la Federació Catalana, com la IGP Pa de Pagès Català. Tot això ens ha tornat la il·lusió al sector. Hem demostrat que si fem les coses bé i cuidem el consumidor que vol qualitat i no només mira el preu, tenim molt futur.

«Ens hem de posar també d’acord amb els pagesos, els farinaires, el sector de la maquinària,… Tots formem part d’una sola família: la família del pa»

Com seria la fleca actualment si no hagués tingut el lideratge i l’empenta del Gremi?

El pitjor que pot passar a una casa és que no hi hagi lideratge i estructura, perquè això és el campi qui pugui i no porta enlloc. De la unió, democràticament estructurada, han sortit els països forts i les associacions grosses. La campanya d’aturada de llums, la podia fer un flequer tot sol? O el conveni que tenim a portes, el podria negociar cada flequer pel seu compte? No, veritat? Per això necessitem els gremis i les associacions. Tenim molt futur, sempre que es basi en una unió potent per fer-nos escoltar davant els diferents nivells de govern. Només amb una associació forta es pot negociar amb les administracions per demanar les justes demandes del sector. Ara estem en conversacions amb el Ministeri i la Conselleria d’Agricultura per impulsar els blats propis i així no dependre de les importacions. Aquestes coses no les podem fer sols. I no solament nosaltres com a sector! Ens hem de posar també d’acord amb els pagesos, els farinaires, el sector de la maquinària,… Tots formem part d’una sola família: la família del pa.

Quin missatge té per als flequers que estan molt preocupats per la viabilitat del seu negoci?

Encara que pugui semblar un cant al vent, la veritat és que, si perdem l’esperança, malament anirem. Des del Gremi, jo personalment i els que venen darrere, ens podem comprometre a fer tot el que puguem i lluitar amb totes les nostres forces perquè el seu negoci no tanqui. De fet, abans de la crisi actual, estàvem treballant amb la Generalitat en un pla per tornar a obrir botigues als pobles i fer renéixer la fleca de barri. La missió del Gremi és parlar amb tothom, trencar-se el cap i moure cel i terra per poder salvar als nostres germans forners. Però, per fer-ho, no podem perdre l’esperança.

«Des del Gremi, jo personalment, i els que venen darrere, ens comprometem a fer tot el que puguem perquè els nostres flequers no hagin de tancar»