La fleca contraresta amb pedagogia i divulgació les falses modes nutricionals, i posa l’accent en la importància del pa en una dieta saludable des de la infància.

El pa ha estat un aliment bàsic en la dieta mediterrània durant mil·lennis, i la seva importància en el desenvolupament infantil no és una excepció. Darrerament, diverses modes qüestionen el valor nutricional del pa, especialment en un context en què ha augmentat la preocupació en la societat per l’obesitat infantil i la preferència per dietes baixes en carbohidrats.

Aquesta alarma social és comprensible, ja que a Espanya, des de fa més de dues dècades, les xifres d’obesitat representen un greu problema de salut i un autèntic desafiament per a la salut pública. Segons l’Enquesta Europea de Salut 2020, més de la meitat de la població adulta espanyola presenta excés de pes, dels quals un 16 % pateixen obesitat i un 37,6 % tenen sobrepès. Per tant, el 53,6 % dels adults tenen excés de pes (obesitat + sobrepès). El problema també és molt preocupant entre la població infantil, amb un 17,3 % de nens i nenes d’entre 6 i 9 anys amb obesitat i un 40,6 % amb excés de pes (obesitat + sobrepès) el 2019, segons dades de l’estudi Aladino fetes públiques per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).

Aquest fet s’associa a greus conseqüències per a la salut, tant a curt com a llarg termini, i afecta la qualitat de vida d’aquests escolars. Es relaciona també amb una autoestima baixa, amb les conseqüències que això genera en la infància, com el rebuig, el fracàs escolar i l’exclusió, segons l’OCU. Actualment, les dietes deficients s’han convertit en la primera causa de mort en l’àmbit mundial. Com a factors principals de risc dietètic es destaquen les dietes amb alt contingut en sal, sucre i greixos i baixes en cereals integrals, fruites, verdures, llavors, fruits secs i àcids grassos omega-3.

En un moment històric en el qual la preocupació per l’alimentació saludable guanya terreny en la nostra societat, la importància del pa en la dieta dels més petits sovint és ignorada o, pitjor encara, malentesa. No obstant això, la fleca té la tasca de conscienciar la població que un consum adequat de pa artesà és essencial per assegurar un creixement equilibrat en els nens. Amb l’augment de les dietes restrictives i la proliferació de mites sobre els hidrats de carboni, molts pares poden arribar a dubtar sobre si el pa és realment necessari en l’alimentació dels seus fills. Tanmateix, quan parlem d’un pa artesà i de qualitat, aquest aliment no només és sa, sinó que també és indispensable per al desenvolupament òptim dels infants.

El pa, l’aliment ideal

El pa és una font clau d’hidrats de carboni complexos, fonamentals per proporcionar l’energia necessària que els infants requereixen en el seu dia a dia. Aproximadament el 50 % de l’energia diària que necessita un nen ha de provenir d’hidrats de carboni, la qual cosa converteix el pa en un aliment ideal per cobrir aquesta demanda. A més, el pa aporta altres nutrients essencials com les vitamines del grup B, minerals com el magnesi i el calci i, en el cas del pa integral, fibra alimentària, que contribueix a la salut digestiva i la prevenció de malalties com la diabetis, tal com corroboren diferents estudis científics.

En aquest punt, cal destacar que un escolar amb activitat normal necessita ingerir unes 2.000 kcal cada dia, de les quals un mínim de 1.000 kcal haurien de provenir de carbohidrats. Dins d’aquesta categoria, fins a 100-200 kcal podrien procedir de sucres lliures, mentre que les proteïnes i els greixos haurien d’aportar un màxim de 300 kcal i 700 kcal, respectivament. Tenint en compte això —i que, per mantenir el pes, l’activitat i, en el cas dels nens, ajudar al creixement, és necessari ingerir una quantitat determinada d’energia—, si la dieta no inclou una quantitat d’hidrats de carboni suficient, l’energia de la dieta serà aportada sobretot per greixos (sobretot saturats) i proteïnes (especialment animals), i se superaran les pautes d’ingesta aconsellades per a aquests nutrients, amb els consegüents perjudicis per a la salut.

Aquestes dades les aporta la doctora Beatriz Navia, professora al Departament de Nutrició de la Universitat Complutense de Madrid i directora científica de la campanya “Bon dia amb pa!”, de l’Organització Interprofessional de Cereals Panificables i Derivats (Incerhpan), enfocada a nens de 6 a 12 anys i al seu entorn familiar i educatiu.

El verí dels ultraprocessats

En aquest punt, convé recordar els perills dels ultraprocessats, que podem trobar a molts productes de brioixeria i fleca no artesanes. Segons un estudi de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili en col·laboració amb l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili i el Centre de Recerca en Xarxa de Fisiopatologia i Nutrició, un alt consum d’aliments ultraprocessats durant la infància s’associa a una pitjor salut cardiometabòlica. Els aliments ultraprocessats solen ser rics en greixos saturats, sucres, sal, additius i contaminants, mentre que són pobres en nutrients, per la qual cosa els resultats de l’estudi van mostrar que els nens que consumien més aliments ultraprocessats tenien puntuacions més altes en paràmetres com l’índex de massa corporal, la circumferència de la cintura, l’índex de greix corporal i els nivells de sucre en sang. També tenien nivells més baixos de colesterol HDL (considerat com a colesterol bo) en sang. “Les dades que hem obtingut són motiu de preocupació”, afirma Nancy Babio, investigadora principal de l’estudi. Per a l’equip investigador, aquests resultats s’han de prendre com un avís prematur del que pot passar en el futur. “És essencial reconèixer la importància dels hàbits alimentaris primerencs i les seves implicacions futures en la salut cardiometabòlica”, apunta Babio.