La fleca contraresta amb pedagogia i divulgació les falses modes nutricionals, i posa l’accent en la importància del pa en una dieta saludable des de la infància.
Moltes vegades, però, es parla de pa ficant en el mateix sac el pa artesà i el pa de mala qualitat que podem trobar a botigues de conveniència, supermercats o benzineres, sense tenir en compte les grans diferències entre aquests dos tipus de productes. Mentre que el pa artesà s’elabora amb ingredients de qualitat, com farines poc refinades i sovint amb massa mare natural, altres tipus de pans acostumen a estar fets amb farines més processades, additius, conservants i una fermentació més curta. Aquestes diferències no són només organolèptiques, sinó que tenen un impacte directe en el valor nutricional del producte final.
El pa artesà és elaborat amb farines de gra sencer, sovint moltes a la pedra, que conserven totes les propietats nutricionals del cereal. Això inclou un major contingut en vitamines, minerals i fibra. La massa mare, present en molts pans artesans, contribueix no només a la textura i el sabor, sinó que també millora la biodisponibilitat dels nutrients i facilita la digestió.
D’altra banda, el procés de fermentació lenta, característic del pa artesà, permet un millor desenvolupament de les aromes i una estructura més rica del pa. A més, aquest procés afavoreix la predigestió de certs components del blat, la qual cosa pot ajudar a reduir problemes digestius i millorar l’absorció de nutrients. A més, a diferència d’altres tipus de pans de mala qualitat que sovint contenen additius per millorar la textura, perllongar la vida útil o accelerar el procés de fermentació, el pa artesà es caracteritza per la seva composició neta, lliure d’aquests ingredients innecessaris i potencialment perjudicials.
El pa bo no engreixa
Diferents estudis indiquen que les dietes que inclouen un consum adequat de pa, especialment integral, poden ajudar a prevenir l’obesitat i altres malalties cròniques des de la infància, cosa que redueix els problemes sanitaris associats. El pa no engreixa si es consumeix amb moderació i com a part d’una dieta equilibrada. El pa artesà, amb el seu alt contingut en fibra i nutrients, pot ajudar a regular el pes i prevenir l’obesitat, especialment si es compara amb altres productes industrials més processats i amb major contingut en sucres i greixos saturats.
En aquest punt, un estudi recent del Departament de Nutrició de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid per analitzar la relació entre els hàbits alimentaris dels escolars espanyols i el sobrepès i l’obesitat, en què es focalitzaven en el consum de pa, va obtenir uns resultats força clars: els nens que consumien més pa tenien dietes més equilibrades, amb una ingesta de cereals i hidrats de carboni més propera a la recomanada. A més, aquests infants presentaven una millor qualitat nutricional global i un perfil calòric i lipídic més adequat, així com un menor risc de patir sobrepès i obesitat. De fet, es va observar que aquells nens que consumien tres o més racions de pa al dia tenien una menor prevalença de sobrepès i obesitat. Aquest estudi posa de manifest que, malgrat els prejudicis sobre el consum de pa, aquest aliment pot ser un aliat clau en la lluita contra l’obesitat infantil si es consumeix en el marc d’una dieta equilibrada.
Cal repetir, doncs, totes les vegades que faci falta, que el pa no engreixa si es consumeix amb moderació i com a part d’una dieta equilibrada. El pa artesà, amb el seu alt contingut en fibra i nutrients, pot ajudar a regular el pes i prevenir l’obesitat, especialment si es compara amb altres productes industrials.
Creant bons hàbits alimentaris
S’ha de destacar que, en els escolars, una alimentació correcta és molt important. No només perquè els desequilibris nutricionals durant aquesta etapa poden comprometre el creixement i desenvolupament del nen i afectar el seu rendiment físic i cognitiu, sinó també perquè en l’edat escolar es formen els hàbits alimentaris que determinaran el comportament en l’edat adulta. A més, avui se sap que moltes de les malalties no transmissibles de l’edat adulta tenen el seu inici en la infància. Així, l’alimentació en l’escolar té dos objectius fonamentals: proporcionar l’energia i els nutrients necessaris d’acord amb l’activitat física desenvolupada que assegurin un creixement, desenvolupament i rendiment adequats, i fomentar l’adquisició d’hàbits d’alimentació i d’activitat saludables que disminueixin el patiment de malalties en l’edat adulta.
Panarres des del bressol
La infància es caracteritza per ser l’etapa en què hi ha un major creixement físic i desenvolupament psicomotor. Això significa que l’alimentació no només ha de proporcionar energia per mantenir les funcions vitals, sinó que ha de cobrir unes necessitats relacionades amb el creixement i la maduració, segons el que destaca l’Agència de Salut Pública de Catalunya a la seva guia “L’alimentació saludable en la primera infància”. En aquest document, s’indica que l’infant, des que és nadó, aprèn a mamar, succionar, mastegar, empassar i manipular aliments, i també a descobrir diferents olors, gustos i textures, amb la finalitat que s’incorpori, a poc a poc, a l’alimentació familiar. L’educació alimentària en aquesta franja d’edat té l’objectiu d’aconseguir, a més d’un bon estat nutricional, l’aprenentatge d’hàbits alimentaris saludables i sostenibles.
És per això que és imprescindible, des que són ben petits, educar els infants en la cultura del pa. Segons la guia esmentada, a partir dels 6 mesos d’edat, la llet materna deixa de cobrir les necessitats nutricionals de l’infant. Encara que la llet ha de continuar sent la principal font nutritiva durant el primer any de vida de la criatura, s’ha de complementar amb altres aliments que contribuiran a garantir una salut, un creixement i un desenvolupament òptims. Entre ells, per descomptat, hi figura el pa, preferiblement en la seva forma integral, ja que és més ric en nutrients i fibres. A partir d’aquesta edat, l’Agència Catalana recomana incloure en el berenar, esmorzar de mig matí i refrigeris pa amb oli, pa amb tomàquet i oli, pa amb formatge fresc o bastonets de pa sense sal, juntament amb flocs de blat de moro o de civada, fruites i altres aliments.
Quan tenen més o menys 1 any, molts infants ja hauran tastat la majoria d’aliments característics de la dieta familiar. De mica en mica, s’hauran anat estructurant els àpats i cada vegada més poden coincidir amb els que fa la família, tant pel que fa als tipus d’aliments com a les preparacions i també els horaris. D’aquesta manera, és més important que mai que el patró alimentari de la llar sigui saludable i, per descomptat, inclogui el pa. En concret, la guia indica que tant l’esmorzar com el berenar poden incloure pa o torrades integrals o bastonets de pa, juntament amb altres aliments d’acompanyament, com oli d’oliva verge, la fruita o els làctics.
Naturalment, els aliments ultraprocessats, entre ells la brioixeria industrial, no haurien de ser presents en la dieta dels infants. Si es fa, hauria de ser sempre a partir dels 12 mesos, en petites quantitats, molt de tant en tant i sense utilitzar-los com a premi o recompensa.
Finalment, la guia destaca que l’acte de menjar, a més de ser un procés nutritiu, té connotacions importants de convivència, proporciona plaer, facilita les relacions afectives i de comunicació, serveix com a element d’identificació social, cultural i religiosa, i permet acompanyar i potenciar la responsabilitat i l’autonomia, entre d’altres.
