Probablement us resulten difícils d’entendre les subtileses dels noms dels pans que, en alguns països de la Unió Europea, estan regulats per llei.
Menu
Probablement us resulten difícils d’entendre les subtileses dels noms dels pans que, en alguns països de la Unió Europea, estan regulats per llei.
Ara fa 10.000 anys, la gent va començar a conrear específicament grans que anteriorment només creixien a la natura. Els grans molts es van barrejar amb aigua per formar una pasta. En aquell moment, l’únic que faltava era una mica de calor per fer el primer pa. Les primeres fogasses de pa probablement eren coques… Continueu llegint Alguna vegada t’has preguntat d’on ve el pa?
La pèrdua i el desaprofitament d’aliments (PDA) constitueix un desafiament urgent en el disseny de sistemes alimentaris sostenibles. Vegem de la mà de Manel Cortés algunes mesures de prevenció.
La demanda de comunicació sobre nutrició acostuma a ser per tal que els destinataris “aprenguin” i alineïn les seves accions relacionades amb la nutrició d’una manera nova o diferent. Tenint en compte el context dels efectes ecològics dels nostres patrons dietètics vistos durant l’última dècada, així com el creixent nombre de malalties relacionades amb la… Continueu llegint El pa, un aliment imprescindible en la dieta mediterrània tradicional
Què signifiquen els valors nutricionals dels envasos? Què diu la legislació actual sobre aquests? El valor nutricional d’un aliment engloba les seves qualitats nutritives, que poden ser: lípids (greixos), minerals, vitamines, glúcids (sucres) i oligoelements essencials, per exemple; Fluor, Iode, Seleni i Silici (metal ·loides), Crom, Cobalt, Ferro, Liti, Manganès, Molibdè, Níquel, Coure, Estany, Vanadi… Continueu llegint El valor nutricional dels aliments
Aprofundim en el procès sal-llevat i la ciència per a respondre a la gran pregunta: què representa? Per Manel Cortès El procés de sal-llevat s’utilitza principalment per a productes enfornats de massa fermentada per a fer que la massa sigui més manejable, més estable, més tolerant a la fermentació i més plàstica. Per a fer… Continueu llegint La ciència flequera
Recepta partocinada per: Aperitius de pa Preparar espècies prèviament a parts iguals 15 % gingebre 15 % de coriande 5 % de canyella 22 % de nou moscada 20 % de fonoll 23 % de tres pebres Oli aromàtic d’orenga 250 g d’oli d’oliva verge extra 10 g d’orenga seca 3 fulles de… Continueu llegint Aperitius de pa
Pa insigne Ferment tipus poolish 1200 g d’aigua a 25ºC 2 g de llevat 30 g de mel 200 g de farina a la pedra “eco” 800 g de farina blanca ecològica Ingredients 2000 g de farina blanca de blat ecològic 800 g d’aigua 2230 g de ferment poolish 0,2% de llevat biològic (optatiu) 80… Continueu llegint Pa insigne
En el número 238 de NEWSPA, Manel Cortés fa un repàs als principals pseudocereals que existeixen i explica què aporten nutricionalment a la fleca. A continuació, reproduïm la segona part de l’article, on explica en què consisteixen exactament i què té d’especial cada tipus. Es pot consultar la primera part de l’article aquí. El blat negre o… Continueu llegint Els pseudocereals, la proteïna de moda (II), per Manel Cortés
En el número 238 de NEWSPA, Manel Cortés fa un repàs als principals pseudocereals que existeixen i explica què aporten nutricionalment a la fleca. A continuació, reproduïm la primera part de l’article, en què explica en què consisteixen en termes generals i com la fleca els aplica. Per diverses raons sanitàries, ecològiques i ètiques de consum hem… Continueu llegint Els pseudocereals, la proteïna de moda (I), per Manel Cortés
